«Sin papeles no hay ayudas, no hay paz, no hay más que miedo..., miedo a ser detenido y expulsado.»
Touré trenca tots els estereotips dels detectius als qui les novel·les del
gènere ens tenen acostumats. Touré és de Gorom Gorom una població
de Burkina
Faso, és un sense papers, llest, intel·ligent i bona persona que viu a Bilbao.
Va treballar en el món de la construcció, com la majoria dels seus amics i
coneguts, fins a l'arribada de la crisi, moment en què es comença a buscar la
vida com i amb el que pot, com tots. Això el porta a oferir-se com a vident,
que no és, com a tirador de cauries, activitat que el durà a conèixer a gent
molt diversa i acabar treballant de detectiu, al mateix temps que intenta ser
cantant d'òpera amb la seva impressionant veu de baix i exerceix de gigoló o de
pescador clandestí de percebes...
Viu al barri bilbaí de San
Francisco o la Petita Àfrica, com ell li diu. Un barri ple d'immigrants
i gitanos, ple de pisos pàtera, on ell i els seus compatriotes lluiten per
tirar endavant. A poc a poc anirà fent amistat amb la gent del barri i dels
voltants: Osman, company de pis i gran amic; Txema, un repartidor
bonàs, que li aconsegueix petites feinetes, que el convida al futbol i a tapeo; Cristina,
la seva estimada Sa Kene, una pèl
roja que el té enamorat o una parella tan diferent d'ell com Charo
i el seu marit, que sembla que s'aprofitin d'ell, però que a la seva manera
l'ajuden quan més ho necessita.
Jon Arretxe és val de dues veus
narratives: la de Touré en primera persona, fent servir un llenguatge quotidià,
sense grans artificis, i un narrador omniscient que ens anirà explicant que és
el que els vigilants veuen a través de les 19 càmeres que vigilen el barri i
els seus habitants; aquesta serà una veu molt més freda i despersonalitzada,
que no pas la veu propera i càlida de Touré.
«19 Cámaras» té tints de tragicomèdia, amb punts realment surrealistes i divertits
causats per les absurdes situacions en què el protagonista es veurà embolicat,
i que posen el contrapunt a la realitat del que es veu a través de les càmeres,
i que l'autor ens explica d'una manera molt realista, dura i crua, com són les
situacions que ens descriu, i on el pitjor és que rarament es fa res per
solucionar-les.
«19 càmaras» reflecteix l'amarga realitat de la immigració. De les màfies de
tracte de dones, que les obliguen a prostituir-se amenaçades pels deutes
inassolibles que han contret i la por que facin mal a les seves famílies, que
la majoria de vegades desconeixen la seva situació real. Especialment dura és
la part que ens parla de l'estada de Touré al CIE d'Aluche a Madrid, on
veiem com és un lloc molt més proper a una presó que qualsevol altra cosa, on
es respira desesperança, aïllament, violència i el més greu la pèrdua de la
dignitat com a persones, on passen a ser un número sense cap dret.
«19 Cámaras» és una novel·la de lectura àgil. Molt ben escrita i on tot i la duresa
del que ens explica, Arrexte,
ho fa amb naturalitat. Amb realisme, cert, però sense caure en el victimisme i
fent èmfasi en la solidaritat i l'esperança d'una gent que ho té tot a guanyar
i molt poc a perdre.
«Fueron suficientes dos días en el CIE para hacerme perder la moral.»
Es un autor del que he sentit a parlar molt i encara no he llegit res. Apa, un altre pendent.
ResponEliminaNo conec aquest autor ni el llibre però ho trobo d'allò més interessant, me l'apunto.
ResponEliminaTouré evoluciona al llarg de la sèrie de novel·les. Tot i que és un personatge tragicòmic i la seva realitat és molt dura, al principi de la sèrie és divertit per les situacions surrealistes per les que passa.
ResponEliminaA més a més, l'Arretxe ha escrit molt sobre viatges i té publicades diferents novel·les dins la col·lecció Cosecha Roja d'Erein que barregen el negre i els viatges (molt recomanables). I si vols una totalment surrealista, Morto Vivace, primera novel·la que vaig llegir de l'autor, que passa a París, protagonitzada per dos policies irrepetibles.