“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 de maig de 2017

PERFILS DE NORA



«La Nora era d’aquella mena de criatures que no es deixaven estimar ni estimaven, com si no ho necessités. Li bastava tenir-se ella mateixa i mai no feia res per aconseguir l’afecte d’ algú, ni donava ni demanava.»


Perfils de Nora de Margarida Aritzeta
Endinsar-me en la lectura d'una obra de Margarida Aritzeta és una aposta segura. A hores d'ara, i crec que no és cap secret per a ningú dels que en coneixeu, és una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre m'ha anat guanyant com a lectora i com a persona. Repetiré el que ja he dit en altres ressenyes, i ho repetiré perquè no sé cap altra manera de descriure la seva mestria narrativa; i perquè és aplicable a qualsevol de les seves obres, siguin del gènere que siguin.
Margarida Aritzeta ens captiva per la seva prosa senzilla; per la riquesa del llenguatge i domini de la llengua: per la fluïdesa narrativa: pel gust pel detall; per la magnífica ambientació; per uns personatges reals, rodons, que veiem evolucionar al llarg de tota la història, que ens enamoren i ens fan patir.


«Perfils de Nora», que està plantejat com una biografia, la de la pintora Nora Dorrego, ens endinsarà a la història del segle XX. Al mateix temps que anirem coneixent la vida de la Nora, anirem sent partícips dels esdeveniments històrics que li varen tocar viure, així com de l'evolució i el paper que van jugar els diferents moviments artístics (pintura, música, literatura, teatre...), durant d'aquest període.

 Al llarg de la novel·la, la figura de la Eleonora Font/Nora Dorrego serà crucial per a entendre la història i evolució de l'art, en totes les seves branques. Eleonora Font neix en el si d'una família de la burgesia catalana que no és aliena a l'art. A través de la seva figura coneixerem i entendrem la història de l'art en el nostre país. La veurem créixer com a persona i com a artista, fins a esdevenir Nora Dorrego. I aquest creixement, personal i artístic anirà lligat al temps històric real, mostrant-nos la seva relació amb les avantguardes artístiques que hi havia abans de la Guerra Civil; el seu exili davant la imminent caiguda de Barcelona en mans dels feixistes, que la durà primer a França i més tard a l'Argentina. Sabrem del seu pas pels Estats Units i Alemanya i del seu retorn a Catalunya. I és quant torna a Catalunya, quan posa ordre als seus records durant una entrevista amb una escriptora que vol escriure la seva biografia.

Aritzeta es val de personatges i fets, tan reals com ficticis, per crear una ficció tan ben treballada i elaborada que més d'una vegada ens farà dubtar de si Nora Dorrego no va ser, també, un personatge real.

Amb dues veus narratives diferenciades: una en primera persona, l'escriptora, que ens mostra el present i un altre en tercera persona que ens condueix pel passat, l'autora ens presenta una trama amb una estructura complexa, amb continuats salts temporals on realitat i ficció convergeixen constantment i que manté l'interès del lector fins al punt final.

«Quines casualitats! Lanovel·la i la realitat de vegades s’assemblen massa. Tant qu pot arribar a esfereir.» (pàg. 130)



2 comentaris :

  1. Moltes gràcies per un comentari tan afinat a una novel·la que estimo i que ja fa molt temps que no és a les llibreries. De vegades la busquen clubs de lectura interessats en temes com la literatura i el vi...

    ResponElimina
  2. "Els fils de l'aranya" em va agradar molt, aquest me l'apunto, l'hauré de buscar a la biblioteca...

    ResponElimina