“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 18 de gener de 2016

MALABO I LES CENDRES

Autor: Gemma Freixas
Editorial: Meteora (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 136
Gènere: novel·la
Sinopsi: Després d’una llarga absència, Eduardo Moiche torna a l’illa de Bioko per dipositar les cendres d’una persona estimada a la llera del riu Iladyi, prop del poblat de Moca. En aquells paratges insulars de Guinea Equatorial, Eduardo farà front a la recuperació d’un passat que ell creia superat, fins i tot oblidat.
Eduardo Moiche, que se sent estrany entre el seu propi poble, trobarà l’autèntica raó del seu viatge justament entre la seva gent, en una dona, Riomó, víctima de la crueltat d’un govern pervers i corrupte, però amb un afany de llibertat que pot vèncer les adversitats més grans.

<<<>>>

«Quid pro quo, favor per favor, és la llei que impera en aquesta selva. Aquí rau tot el problema.»
Va ser en Jordi Fernando, editor de Meteora, qui em va recomanar aquest llibre. Havia guanyat un lot de llibres de l’editorial, i un dels títols que havia triat no estava disponible, en Jordi va tenir l’encert de recomanar-me la lectura de “Malabo i les cendres”.

El llibre, que va sortir a la venda el passat mes de març, està ambientat en l'actual Guinea del dictador Obiang. A través del protagonista, l,’Eduardo Moiche, en Dudu, coneixerem el país: la forma de vida de les diferents classes socials; com perilla la vida dels que no es mostren obertament afins al règim dictatorial; els controls policials que es passen quan et desplaces al llarg de la seva geografia; sentirem les olors i veurem els colors de l’Àfrica —un dels grans encerts del llibre són les seves descripcions— i també sabrem del perill de preguntar massa; coneixerem les diferents ètnies que hi viuen.

La Gemma crea un personatge fictici amb una història inventada, per retratar la realitat d’aquell indret. Així en Dudu, de l’ètnia Bubi, arriba des d'Almeria, a l’illa de Bioko per dipositar les cendres d’en Guillem, un colon que el va criar a Espanya després de la mort de la seva mare i la desaparició del seu pare.
Eduador és un negre, acostumat a viure entre blancs, que es troba estrany entre els seus. Però que serà, precisament amb ells, de la mà de la Riomo, — una dona víctima de la crueltat del govern del seu país, però amb un afany de llibertat que farà que venci qualsevol adversitat que se li presenti— que trobarà la veritable raó del seu viatge.

Escrit en tercera persona i sense salts temporals, el que saben del passat ho sabrem a través del que ens expliquen els diferents personatges.
Amb força diàlegs que ens donaran molta informació tant dels personatges com de l’entorn per on es mouen.
Descripcions precises, fetes a base de petites pinzellades, no són extenses però si molt completes; ja he dit que són un dels grans encerts d’aquest llibre.

Amb tots aquests components la Gemma Freixas crea una trama senzilla, plena d’informació, de denúncia —del espoli blanc sobre els recursos del país africà; de la dictadura a la qual és sotmès des de fa anys —. Un viatge literari per l’antiga colònia espanyola que ens portarà al cort d’una Àfrica turbulenta.

“Ell no té ganes de ser a Guinea. No n’havia tingut mai. Mai havia sentit la nrecesitat fe visitar el país dels seus pares. Al contrari, sempre havia fugit de tot el que l’hi ho recordés, era massa trist”




2 comentaris :

  1. Sembla molt interessant, però aquest any m'he proposat reduir les anotacions a la llista... a veure si ho aconsegueixo.

    ResponElimina
  2. Hola, preciosa. Sempre fas que m´interessi pels llibres que ressenyes, jeje. I aquest no havia de ser una excepció! ;)

    ResponElimina