ÀNIMA

Autor: Wajdi Mouawad
Traductor: Anna Casassas Figueras
Editorial: Periscopi (2014)
Idioma original: Francès
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 448
Gènere: Animista
Sinopsi: Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.

<<<>>>

 « És com un animal, tot i que no actua gens com un animal .»

Vaig acabar de llegir el llibre fa exactament vint dies, el 7 de desembre, i fins avui no m'he vist amb cort d’escriure una ressenya. Crec que feia temps, anys, que no llegia un llibre tan bo alhora que tan dur; la meva memòria es remunta a quant sent una adolescent vaig llegir “Cossos i ànimes” de Maxence Van der Meersch.


La lectura d’Ànima, llibre que tenia pendent a la lleixa des de fa uns mesos, va ser dins el Club de Lectura Virtual de Llegir en Català organitzat per Llegir en Català i la UOC. Quan vaig acabar l’obra, un altre de les participants en va preguntar si me’l tornaria a llegir... vaig haver de pair la pregunta i pensar molt la resposta: Sí, d'aquí a un temps és fàcil que el torni a llegir, ja que gaudiré molt més dels petits detalls, de les descripcions tan encertades que fa..., ja que no deu impactar tant: saps el que et trobaràs i això t'ha de poder permetre llegir-lo amb altres ulls. Realment Ànima és un llibre dur de llegir. Et colpeja a la boca de l’estómac, et deixa sense respiració, t’accelera el cort i t’esgarrinxa l’ànima; fent-te sentir dolor, rabia, comprensió... Sentiments contraposats amb cada paraula.


Estructurat en quatre parts de capítols molt curts, que si no fos per la duresa d’algunes escenes, es llegeix ràpid.
Amb un narrador en segona persona que va canviant amb els capítols, però que sempre serà un animal. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Informació molt necessària per poder entendre la relació de l’animal en qüestió amb els fets que ens narra.
La cultura Mohawk (l’assassí és un índi Mohawk) és animista, tots els éssers vius tenen ànima, i aquesta ànima és la que permet a cada animal explicar, des del seu punt de vista.
Aquests narradors tan peculiars tenen una particularitat que ens ajuda a entrar encara més en la història: no només narren el que veuen amb els ulls, sinó que també a través del gust, l’olfacte, l’oïda… el que dóna una plasticitat fora del comú a les descripcions que ens fan.

Ànima és el viatge d’en Wahhch Debch buscant l’assassí de la seva dona, però alhora és el viatge interior del protagonista, que es retrobarà, sense voler-ho, amb les seves arrels i amb capítols de la seva infància que —de tan amagats que els tenia, en els calaixos de la memòria — els havia oblidat.
És un viatge a les entranyes de l’ésser humà: a la maldat que som capaços d’engendrar, a l'odi, la rancúnia... a descobrir fins on és capaç d’arribar.

Seguint l'ordre cronològic dels fets, anirem acompanyant a en Wahhch en el seu periple. En sortiren tocats, emprenyats, dolguts... Ànima és un llibre que fa mal, que colpeja dur, que pertorba al lector, alhora que enganxa i no et deixa respirar fins a arribar al final.

Si he de buscar-li una pega, i sent perepunyetes, diré que hi ha molts diàlegs que estan escrits en anglès, cosa que per una persona com jo que domina de poc a gens l’idioma és un petit “handicap”, res que no es pugui solucionar amb un traductor a mà.

Un llibre què poder no és per tothom, però que tothom hauria de llegir. Una novel·la dura, crua... plegada de tendresa i sensibilitat.