“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 26 de gener de 2015

PARAULES A MITGES

Autor: Blanca Busquets
Editorial: Rosa dels Vents
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 206
Gènere: Novel·la
Sinopsi: T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys.

<<<>>>



"Érem una família estranya formada per éssers insòlits que no tenien res a veure els uns amb els altres"


Llegir quelcom d’aquesta autora era una assignatura que tenia pendent. L’experiència ha estat d’allò més positiva i puc assegurar que hi tornaré.

El llibre està dividit en quatre capítols o poder millor dit en quatre parts. Cadascuna d’elles amb nom propi i narrada en primera persona.
Quatre protagonistes que ens explicaran com viuen els dies presents, el de la mor i enterrament del seu pare, i com van viure una de les nits més convulses pel país, la nit del 23 de febrer de 1981. I ho faran barrejant el moment actual amb salts al passat, no només al dia en qüestió si no a la vida que cadascun d’ells portava a les hores. Uns salts en el temps que es barregen en un mateix paràgraf, inclús en una mateixa línia, amb el moment actual, però tan ben explicats que no et sobten en cap moment.

La història ens situa a un poble de la plana de Vic., encara que també juga un paper importat Barcelona capital. Ens veiem atrapats per l’eterna boira de la plana, pel transcurs del riu Ter, que passa a prop de la casa familiar; per la Barcelona més lliberal dels primers anys de la democràcia. Per les xafarderies de poble, on tothom coneix tothom; els secrets que no són tals i el haver de guardar les formes per no donar de què enraonar és el pa de cada dia. Unes atmosferes molt ben dibuixades que ens atrapen i transporten al lloc dels fets.

Tres germans que es pensen molt diferents entre ells, però que potser no ho siguin tant.
A la primera part sentim la veu de la filla gran, l’Annabel. Qui es pensa que és una de les poques persones que no sap que va passar aquella fatídica nit de Febrer perquè ella es trobava immersa en els seus propis problemes. Estudiava magisteri a Barcelona, lloc on es quedarà a viure.
En el segon capítol és l’Albert, l’únic noi, qui ens narra com va viure aquella nit. Ell tampoc va ser conscient de què passava perquè aquella nit va començar una història amb qui seria l’amor de la seva vida. Tampoc era al poble, en aquells temps vivia i treballava a Ripoll.
El tercer torn és per la Nina, la petita de la família. L’única que si estava a casa amb els pares, però que tampoc va saber molt bé que és el que succeïa al país, ja que mentre la radio narrava els fets que es produïen, ella i els pares varen rebre una visita inesperada, que va canviar la seva vida per sempre.
L’últim en prendre la paraula és el Noi, el mosso de granja, qui ens donarà un punt de vista que res té a veure amb aquella famosa nit.

Quatre històries que s’han de llegir en l’orde establer per què una complementa l’altre i a mesura que avancen anirem entenem allò que no se’ns explica amb paraules, però que si se’ns diu amb els silencis latents.

En anar-nos endinsant en el relat anirem descobrint que ningú és qui sembla ser. Que hi ha silencis que diuen més que les paraules. I que les paraules moltes vegades son paraules mig dites, que amaguen grans secrets. Secrets d’una família on els tres germans comparteixen molt més del que en realitat es pensen. Cap d’ells sap el que va viure els altres dos, ni fins a quin punt les seves històries estan entrellaçades per un nexe comú.

1 comentari :

  1. Oh!, aquest tinc ganes de llegir-lo, pinta molt bé. De l'autora m'agrada aquesta manera de perfilar els personatges i crear atmosferes, és una bona narradora d'històries humanes.

    Jo tinc dues ressenyes pendents dels seus llibres, d'abans de l'estiu, i no trobo el moment de posar-m'hi. Apunta't "El jersei" (que tinc ressenyat) em va agradar moltíssim.


    ResponElimina