“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 19 de gener de 2015

ELS DIES QUE VINDRAN


 
 Autor: Rhidian Brook
Traductor: Marc Rubio Rodón
Editorial: Edicions 62
Idioma original: Anglès
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 368
Sinopsi: Hamburg, 1946: després de la guerra, vencedors i vençuts han de refer les seves vides. Tan sols fa un any que ha acabat la Segona Guerra Mundial i milers de persones resten desplaçades enmig de les cendres i la runa. El coronel britànic Lewis Morgan és l’encarregat de supervisar la reconstrucció de la ciutat i d’establir quins ciutadans alemanys estan fora de sospita. Ell ha de trobar l’equilibri entre el perdó, la justícia, la revenja i el càstig.
Per tal d’instal•lar-se amb el seu fill i la seva dona Rachael, que aviat arribaran d’Anglaterra, el coronel requisa una gran casa a la vora del riu Elba. Però, en lloc de forçar el trasllat dels propietaris –un vidu alemany, culte i educat, i la seva fi lla–, el coronel proposa que les dues famílies convisquin.

<<<>>>

“A Alemanya se li podia donar la culpa de gairebé tot el que no havia funcionat al mon."
Situada en una època de controvèrsies, la post guerra de la II Guerra Mundial, en el país vençut i humiliat pels aliats, Alemanya, Brook ens parla molt més que de les conseqüències d’una guerra devastadora. Ens parla d’amor, de venjança, de traïcions, d’amics dels enemics, d’enemics dels amics...

Dos mons oposats en una trista, com totes, post guerra. Dos països, dues maneres d'entendre el que està passant.

El coronel anglès, Lewis Morgan, arriba a la ciutat alemanya d’Hamburg, per supervisar-ne la reconstrucció de la mateixa. Com a tots els alts càrrecs anglesos l’hi fan entrega d’una mansió alemanya perquè hi visqui amb la seva família. Ell en veure a la família propietària de la casa, decideix no fer-los fora i compartir espai amb Stefen Lubert i la seva filla, Frieda. Un fet excepcional i molt arriscat a l’època, on confraternitzar amb l’enemic estava molt mal vist, ja que tots els alemanys eren sospitosos de ser simpatitzants de Hitler. La seva actitud no és compartida, en principi, per la seva dona Rachel qui no perdona als alemanys la mort del seu fill gran, i molt menys per als seus companys.
La Rachel decidirà, igual que el seu marit, conèixer més a fons al Lubert. Lewis va un pas més enllà i vol demostrar que poder els mètodes emprats per fer les coses no són els millors. No podem jutjar a tots els alemanys pel mateix raser; no tots són iguals.
Si la Rachel culpa als alemanys de la mort del seu fill, la Frieda culpa als anglesos de la pèrdua de la seva mare, aquest fet fa que, la noia, es relacioni amb grups d’insurgents. Ens troben davant dues famílies tocades i enfonsades per una mateixa guerra; dues postures, inicialment, irreconciliables que a poc a poc aniran acostant posicions.
El Lubert l’hi tornarà el favor al Lewis, poder no de la millor manera, poder no com el Coronel anglès hauria volgut, però ho farà amb escreix.

Un seguit de secundaris, meravellosament treballats — et dóna la sensació que pots participar dels tripijocs de l'estraperlo dels habitants de les runes, del seu enginy per poder sobreviure dia a dia—. Uns espais perfectament dibuixats— una atmosfera tan ben descrita que sembla que estiguis passejant per les rues de la ciutat d’Hamburg—. Una prosa de fàcil lectura, encara que en algun punt concret pugui ser carregosa, però val la pena seguir endavant; un argument molt ben treballat. L’evolució de les relacions entre les dues famílies i entre els membres de cada família. Tot això és el que ens ajudarà a fer-nos un dibuix bastant exacte dels fets que se’ns relata i ens ajuda entendre, com gràcies a una voluntat de ferro i una tossuderia quasi malaltissa, es pot superar el drama d’una guerra.

Un llibre que ens parla molt més que d'una situació límit. Ens parla lleialtats, de consciències. Ens avisa de l'inconvenient dels prejudicis que tenim. De la necessitat de catalogar, en bons i dolents, aquells que es veuen abocats a un conflicte armat. Vencedors i vençuts. Però és que hi ha vencedors en una guerra? Hi ha vençuts, perdedors i perduts en els dos bàndols. Tothom i perd: sers estimats, pertinences, dignitat. Ningú guanya, malgrat puguem pensar el contrari. Una novel•la que et remou i et fa pensar.

3 comentaris :

  1. És la primera ressenya que llegeixo del llibre i sembla força interessant. El tindré en compte.

    ResponElimina
  2. T'he afegit als blocs a seguir...Ressenya molt interessant...El tinc al llistat. A veure si cau ;-)

    Petonets !!!

    ResponElimina
  3. Aquest llibre l'he vist en castellà, però no sabia que estava traduit al català, li faré un cop d'ull!
    Un petó

    ResponElimina