“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 13 d’octubre de 2014

LA BRUIXA DE PEDRA

Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 224
Gènere: novel·la històrica
Sinopsi: Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l’ordre del dia.

 <<<>>>  


El que en va atreure del llibre, quant el vaig tenir a les mans, va ser la frase que hi ha a la seva portada “ Història d’una llegenda a la Girona de la Inquisició” . Els llibres de caràcter històric son, poder, els que més m’agraden; si a més li posem la part de llegenda, i fem que l’acció passi a una ciutat que m’estimo tant com la meva, tenim tots els ingredients necessaris per què li doni un vot de confiança.

És un llibre que es llegeix ràpid; curt, ben escrit i que sap mantenir l’atenció del lector fins a l’última pàgina. Un vocabulari acurat i extens, però que no fa feixuga la lectura. Uns personatges ben creats i molt realistes ajuden a entrar a l’obra i a entendre el comportament de cada un d’ells sense perdre mai la perspectiva. Les descripcions acurades ens porten a una Girona dividida en dos mons: el jueu amb el seu call —pots passejar-te per ell i notar la por dels seus habitants en certs moments de l’obra — contra la Girona cristiana que està construint la seva catedral i on domina el règim de la por instaurat per la Santa Inquisició.

Tot i no ser una  novel·la cent per cent històrica, ja em dit que es tracta d’una llegenda, sí que ens permet veure la desconeixença sobre el món jueu que hi havia a l’època i que fa que aquesta comunitat sigui perseguida i acusada sense cap més fonament que el derivat de la por al desconegut.

Coneixerem a un Guisla Recasens una espècie de druida que és tota una experta en reconèixer, collir i fer bullir les herbes per gaudir certes malalties. Una bona dona que no es posa amb ningú i que intenta ajudar als seus veïns que acudeixen a ella en busca dels seus remeis. Amiga de la comunitat jueva. Té la desgràcia de topar amb el pitjor mal de l’època: La Santa Inquisició; i amb un personatge fosc i dolent, com la mateixa pesta que assola la ciutat en aquella època, el inquisidor Nicolau Eimeric

Una història molt humana, que va ser guanyadora del premi Nèstor Luján de  novel·la històrica.

1 comentari :

  1. A mi també m'agraden les novel·les històriques i aquesta, amb un títol tan suggestiu, l'apunto com a pendent.

    ResponElimina