«Somos una historia incompleta, un puzle con muchas piezas extraviadas»
«Tan tuyo como tu
muerte» és la darrera novel·la del lleidatà Emili Bayo, i la primera que
l’autor escriu en castellà. Una novel·la de lectura fluida però amb un tempo
més lent del que acostuma a ser normal en les novel·les del gènere.
Bayo ens presenta una història dividida amb dues trames diferenciades per
la veu narrativa. Per una banda ens parlarà, en primera persona, Abel
Claramunt un mosso d'esquadra desterrat des de Barcelona a terres de
ponent, on es troba amb una jova companya, Azucena Artero, que l'involucra, sense ell estar
gaire convençut, en la investigació de la desaparició d'una noia. Per altra
banda, un narrador omniscient en tercera persona ens anirà relatant la història
de la noia desapareguda. I per mig anirem veient com tot va pivotant en la
història personal i familiar de Claramunt i Artero,
que resultaran ser parents.
Emili Bayo ens presenta
un personatge mal carat, sorrut, irònic i mordaç, que és un bevedor i un
fumador empedreït, amb poques ganes de fer amics. Abel Claramunt sap que té
els dies comptats, que un maleït càncer de pròstata acabarà amb ell. No vol
saber res de lligams familiars. Claramunt tot i la descripció que
m'acabo de fer, és del tipus de personatge que cala fons en el lector, al que
acabes estimant amb els seus defectes, que no en són pocs, i que et sap greu
saber-lo malalt terminal perquè t'agradaria veure'l un altre cop en acció i a
poder ser acompanyat per l'Azucena.
Ella és
una noieta inexperta dins el cos, que té ganes d'aprendre, que sap que Claramunt
li pot ensenyar moltes coses; i també vol recuperar aquella part de la
història familiar que desconeix i que a través d'ell pot arribar a saber, o no.
«Tan tuyo como tu muerte» és molt més que una novel·la policíaca. És una novel·la de dolor, de
culpabilitat, de por, de tristesa, de relacions familiars complicades, de
secrets amagats al llarg dels anys i que no acabaran de sortir a la llum; i tot
això amanit amb el rere fons d’una història d’amor, un amor tòxic i malaltís. Una
novel·la on víctimes i botxins s’intercalen els papers; on ningú és el que
realment sembla.
«La asesina ,metódica e impecable, que por un descuido acaba provocando su muerte.» (pàg. 83)
Tens raó, és un llibre que parla de moltes coses, i l'autor ha avançat que malgrat la malaltia del protagonista, encara ens espera alguna investigació més d'aquest personatge.
ResponElimina