Necessitava una lectura lleugera, entretinguda i amb algun element que m’atrapés. Aquest llibre ho tenia tot. També sumava punts el fet que fos d’una autora japonesa i que jo estigui entestada a ampliar les meves lectures d’autors asiàtics.
El títol no deixa lloc pels dubtes: en una misteriosa clínica, situada en un petit carreró, un excèntric metge es dedica a receptar gats als seus pacients. Després de la incredulitat, els pacients marxen capa casa amb un gat i les instruccions per fer-se càrrec de l’animaló mentre duri el tractament, i això no sempre serà fàcil, però si efectiu i és que com diuen a la clínica, hi ha pocs problemes que no es resolguin amb un gat.
Llibre ideal pels amants dels gats i per passar una bona estona lectora.
El títol no deixa lloc pels dubtes: en una misteriosa clínica, situada en un petit carreró, un excèntric metge es dedica a receptar gats als seus pacients. Després de la incredulitat, els pacients marxen capa casa amb un gat i les instruccions per fer-se càrrec de l’animaló mentre duri el tractament, i això no sempre serà fàcil, però si efectiu i és que com diuen a la clínica, hi ha pocs problemes que no es resolguin amb un gat.
Llibre ideal pels amants dels gats i per passar una bona estona lectora.
He llegit tot el que Haruf ha publicat, l'autor em va enamorar amb 'Nosaltres a la nit' i va aconseguir passar a ser un dels meus autors preferits, precisament, amb la 'Trilogia de Holt'.
Tenia moltes ganes d'endinsar-me, altre cop, a la població de Holt, i tot i que he de confessar, que potser és la història que menys m'ha agradat, he gaudit de nou de les històries i de la gent d'aquesta petita població de Colorado. He tornat a meravellar-me amb la prosa de l'autor i, com sempre, m'he quedat amb ganes de més.
No us recomanaré el llibre, us recomanaré l'autor, llegiu el que vulgueu de Haruf, però llegiu a Haruf, no us en penedireu.
Tenia moltes ganes d'endinsar-me, altre cop, a la població de Holt, i tot i que he de confessar, que potser és la història que menys m'ha agradat, he gaudit de nou de les històries i de la gent d'aquesta petita població de Colorado. He tornat a meravellar-me amb la prosa de l'autor i, com sempre, m'he quedat amb ganes de més.
No us recomanaré el llibre, us recomanaré l'autor, llegiu el que vulgueu de Haruf, però llegiu a Haruf, no us en penedireu.
La Dora ens apropa a un dels episodis que moltes persones van viure en el trajecte en vaixell que es feia de Palma a Barcelona per participar en l'Olimpíada Popular, era l’estiu de 1936. El que havia de ser u viatge de tres dies va convertir-se en un de tres anys; el pitjor? El fill gran de la família s’havia quedat a Mallorca i no en sabien res d’ell. I h fa a través del testimoni de la filla d'una de les persones que anava a bord del vaixell. En aquells temps la seva mare, na Margalida, tenia només sis anys.
Una història de resiliència, de repressió de fam, de patiment; amb uns personatges entranyables amb els quals acabes empatitzant i patint al seu costat. Una novel·la que et remou per dins, que t’indigna i que et fa pensar en la foscor de la nostra història més recent.
Una història de resiliència, de repressió de fam, de patiment; amb uns personatges entranyables amb els quals acabes empatitzant i patint al seu costat. Una novel·la que et remou per dins, que t’indigna i que et fa pensar en la foscor de la nostra història més recent.
Escric això quan tot just he acabat la lectura d’aquest tros de novel·la que ha escrit en Biel i quan encara tinc un nus a l’estómac i en plantejo que hagués fet jo de trobar-me a la pell dels protagonistes.
En les novel·les d’en Cussó sempre ens trobem al costat dels ‘perdedors’, i aquest cas no pot ser diferent, tot i que ho és. M’explico. Evidentment, no és una història d’herois, al contrari, o és de gent normal que pateix les conseqüències de viure la societat actual i on es fa palesa aquella dita de ‘la curiositat mata el gat’; i és que de vegades el nostre afany per documentar tot el que veiem ens pot portar a ser testimonis de quelcom que seria millor que mai haguéssim vist.
La nostra és una societat viciada i malaltissa que ens mostra el pitjor de l'ésser humà i on passar del cel a l’infern pot ser qüestió de segons. La vida es pot capgirar amb un obrir i tancar d’ulls, posant a prova la nostra capacitat de resiliència davant el pitjor dels infortunis. I, què hi ha pitjor que perdre a un ésser estimat? Que aquest desaparegui i no en sàpigues res. Si el dol d’una pèrdua és terrible, el dol per una desaparició, on no sap què dimonis ha passat amb aquella persona, és quelcom que ha de posar a prova la nostra estabilitat emocional d’una manera brutal.
Un thriller psicològic que et fa pensar en quina merda de món vivim, com moltes vegades acceptem l’inacceptable i seguim, o intentem continuar endavant com millor sabem i podem. I, on l'autor ens posa davant d’un dels sentiments més bèsties i irracionals que hom pot experimentar: l’amor per un fill.
En les novel·les d’en Cussó sempre ens trobem al costat dels ‘perdedors’, i aquest cas no pot ser diferent, tot i que ho és. M’explico. Evidentment, no és una història d’herois, al contrari, o és de gent normal que pateix les conseqüències de viure la societat actual i on es fa palesa aquella dita de ‘la curiositat mata el gat’; i és que de vegades el nostre afany per documentar tot el que veiem ens pot portar a ser testimonis de quelcom que seria millor que mai haguéssim vist.
La nostra és una societat viciada i malaltissa que ens mostra el pitjor de l'ésser humà i on passar del cel a l’infern pot ser qüestió de segons. La vida es pot capgirar amb un obrir i tancar d’ulls, posant a prova la nostra capacitat de resiliència davant el pitjor dels infortunis. I, què hi ha pitjor que perdre a un ésser estimat? Que aquest desaparegui i no en sàpigues res. Si el dol d’una pèrdua és terrible, el dol per una desaparició, on no sap què dimonis ha passat amb aquella persona, és quelcom que ha de posar a prova la nostra estabilitat emocional d’una manera brutal.
Un thriller psicològic que et fa pensar en quina merda de món vivim, com moltes vegades acceptem l’inacceptable i seguim, o intentem continuar endavant com millor sabem i podem. I, on l'autor ens posa davant d’un dels sentiments més bèsties i irracionals que hom pot experimentar: l’amor per un fill.
Per a mi, el gran atractiu d’aquesta novel·la era l’escriptora. La saga consta de deu entregues de les quals és la segona que llegeixo.
Una lectura lleugera, que m’ha servit per poder acabar de pair la lectura anterior, que m’ha entretingut i que m’ha fet gaudir de l’estil de la Graziella.
Capítols curts, directes a l’acció i que et deixen amb ganes de més Sonia Ruiz i més Graziella Moreno.
Una lectura lleugera, que m’ha servit per poder acabar de pair la lectura anterior, que m’ha entretingut i que m’ha fet gaudir de l’estil de la Graziella.
Capítols curts, directes a l’acció i que et deixen amb ganes de més Sonia Ruiz i més Graziella Moreno.
