“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 7 de desembre del 2020

PARAULA DE JUEU

 

Paraula de Jueu. Martí Gironell

 

Vaig conèixer la prosa del Martí Gironell amb el seu segon llibre 'El pont dels jueus'. Des de les hores he llegit quasi tot el que ha publicat, sent aquell primer llibre el que més m'ha agradat. Tretze anys després m'he endinsat a les pàgines de 'Paraula de jueu', la continuació d'aquella lectura que tants bons moments em va fer passar.

 El pont de Besalú, aixeca tres-cents anys enrere pel constructor Prim Llombart, ha estat destruït per les aigües del riu Fluvià, posant en risc l'expansió comercial de la ciutat. Pere Barò, mestre d'obres, rep l'encàrrec de reconstruir-lo. En Kim, rebesnet d'en Prim Llombart, troba la manera de treballar en les obres del pont. Les dues comunitats que viuen a Besalú, la cristiana i la jueva, s'uneixen per tornar a aixecar el pont, totes dues hi tenen interessos en què l'obra es porti a terme. Però d'un dia per altre les obres queden aturades i el jove Kim se les haurà d'en pescar totes per fer que continuïn. No ho a sol, sinó que compta amb l'ajut d'Ester, una jove cristiana. Ben aviat l'amor sorgirà entre ells.

Gironell ens parla de molt més que de la reconstrucció del famós pont. Si no que aprofita la ben entesa per parlar-nos de la divisió entre les cultures cristiana i jueva; dues comunitats que estan en una constant lluita d'interessos polítics, econòmics i religiosos tot i veure's obligats a haver de conviure i mig entendre's. Veurem com d'una banda i altra hi haurà personatges disposat a posar bastons a les rodes i fer impossible la concòrdia, però també hi haurà qui maldarà per tot el contrari: per la ben entesa de les dues comunitats.
També ens mostrarà els moviments polítics i econòmics de l'època i el joc brut que s'hi donava; així com les injustícies socials que hi havia.
Però si hi ha un punt en el qual l'autor hi posa més èmfasi, és en el poder que tenen les paraules. La paraula i el Llibre de la creació, aquí entrem en la part més màgica i mística de la història, seran els fils conductors d'aquesta història. Especialment ens parla de la paraula com una forma de fer màgia, fent que els seus personatges creguin en el seu poder esotèric.

Una novel·la que ens parla de construir ponts, no només dels físics, sinó de fer-ho entre cultures, religions i persones. Fent-ho sempre des del respecte i l'empatia. Podem dir que 'Paraula de jueu' és una oda a l'entesa entre comunitats, al respecte i la tolerància entre persones, independentment de quines siguin les seves creences. 

 

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada