Primer de tot cal dir que no he
llegit l'anterior novel·la de l'autor 'La novel·la de sant Jordi' on Oriol Comas i Coma ja sortia com a
personatge; fet que es repeteix a 'Jugar-s'hi la vida'.
L'autor situa l'acció a Barcelona,
concretament al barri del Raval on apareixen mortes dues persones, un noi jove
i una dona d'avançada edat (que més endavant sabrem que són àvia i net) en mig
d'un gran bassal d'aigua i tot de peixos morts, que és la conseqüència de la
trencadissa d'un aquari de grans dimensions. El pis on apareixen les víctimes
es troba a sobre d'un narcopis, fet que fa que en un principi aquestes morts
s'associïn al narcopis. Oriol Comas es troba a escassos
metres d'on succeeixen els fets, a les dependències de l'IEC, i sent una gran
curiositat pels cadàvers trobats i les seves circumstàncies.
No és l'única trama de la novel·la,
sinó que ens trobem davant un trenat de trames i personatges que avancen en
diferents direccions, però que tenen un element comú: en Comas, qui a més a més es
veurà enfrontat al gran repte professional de celebrar el festival de joc DAU
a Lisboa; aquesta trama ens farà viatger a la capital portuguesa i reviure la
revolució dels clavells.
També veiem una subtrama on la
protagonista és la Sol, la neboda d'en Comas i on queda força palesa les
diferències generacionals. Subtrama que jugarà un paper decisiu en la resolució
del cas dels morts del carrer del Carme.
En la novel·la el joc juga un paper
força important, com no podia ser d'altra manera i ens fa assistir a l'encès
debat entre el joc pel joc i el joc per guanyar diners. Mentre que en anglès hi
ha dos mots per diferenciar les dues acotacions: gaming i gambling, amb
la nostra llengua tot és joc. Un altre tema que toca és el dels jocs en la
xarxa on es generen dades amb les quals algú pot acabar jugant amb nosaltres.
La novel·la que en un inici té alguns
moments divertits, irònics, que arrenquen un somriure al lector, va perdent
pistonada a mesura que avança. Val dir que no és un mal llibre, la lectura és
força amena. De fet, es nota l'enginy, la gran capacitat narrativa, i de domini
del lèxic de l'autor, però la part de l'enigma, de la resolució del cas e
inclús del debat entre una mena de joc i altra, fluixegen força. Potser que
jo tingués unes expectatives massa altes
amb aquesta novel·la... El cas és que, sense defraudar-me, no ha resultat ser
el que esperava.
Sí que us puc dir que tot i fer
esment als fets ocorreguts a l'anterior novel·la i a recuperar a certs
personatges que hi sortien, aquesta és una lectura que es pot fer de manera
independent sense cap problema.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada