CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA

El primer que en sorprèn gratament en endinsar-me en la lectura de 'Canto jo i la muntanya balla', és la pluralitat de veus narratives que l'autora fa servir. Un cor veus per donar veu als diferents narradors de la natura: uns bolets, un gos, la turmenta o el petit cabirol. Tots ells ens interpel·len directament. També els humans, és clar, que mitjançant monòlegs interns ens mostraran el seu esglai davant el poder dels elements i la fragilitat de la vida.

 Irene Solà ens porta una novel·la de capítols curts, on cada un d'ells podria ben bé ser un breu conte. D'inici poden semblar relats inconnexos, però a mesura que avancem anirem veient com el que fan és teixir la història amb personatges que van reapareixent, fins i tot amb successió de generacions familiars, i que s'entrellacen i configuren una bella història.

La història, però no és l'important en aquesta obra. A poc a poc va perdent la seva rellevància per deixar pas a l'amalgama de veus que ens l'expliquen. Veus narratives que van configurant l'espai i el temps per crear el relat on el que preval són els sentiments i on es dona veu als que de normal no la tenen.

Tot i que la tristesa, la soledat i el dolor estan mot presents al llarg de tots els capítols, en cap moment poden dir que estem davant un llibre trist. Ans al contrari. L'autora fa servir en tot moment un to alegre, jovial inclús despreocupat en alguns moments. Un veritable cant a la natura i la vida.

Solà ens porta una història hipnòtica ambientada en el món rural, a les muntanyes situades a cavall entre Camprodon i Prats de Molló. Una trama on barreja el pressent amb el passat, la realitat amb la fantasia, història amb faula i llegenda.

Una novel·la que tracta sobre la vida, la natura, on ens descriu les sensacions i els sentiments d'una manera natural, espontània, pura; on el llenguatge està al servei de la narració, sense ser forçat, trobant el just equilibri entra aquesta posa poètica, carregada de lirisme que en cap moment ens sembla impostada o excessiva. El domini dels registres literaris és evident al llarg de tota l'obra.