Fa temps que soc una gran seguidora
dels autors de novel·la negra francesos, tot i això aquesta l'havia tingut dues
vegades a les mans i mai m'havia acabat de decidir, va ser a l'apuntar-me al
club de lectura on-line 'La tensió
psicològica en el relat d'intriga i policial' quan no em va quedar més
remei que llegir-lo.
La novel·la de Sandrine Destombes va obtenir el premi al millor thriller de
l'any. Si parlen de thriller psicològic, res a dir-hi, ja que aquesta funció la
compleix al cent per cent. Si parlen de novel·la negra, tinc els meus dubtes
que ho sigui, sincerament.
Cert és que només llegir el pròleg et
quedes enganxat a la lectura. En format de petites notícies que semblen ser
d'un noticiari de televisió ens assabentem de la desaparició el 1989 de dos
bessons, els germans Solène i Raphaël Lessage i la
desaparició al cap de trenta anys, 2018, d'una altra nena, la petita Nadie,
també d'onze anys igual que els petits Lessage. El primer cas mai es va
resoldre i el policia que es va encarregar de la investigació, ara ja retirat,
serà peça clau per intentar resoldre les noves desaparicions (sí, n'hi haurà
més d'una)
Cada final de capítol és un sotrac
pel lector, un nou interrogant s'obre, el ventall de gent implicada i de
possibles sospitosos és cada cop més ampli, però pel camí es queden una sèrie
de preguntes que mai obtenen resposta, així com una sèrie d'incongruències
argumentals que et fan una mica enrere.
Tot i aquests aspectes negatius (que
pesen i molt) l'autora sap tenir atrapat al lector esperant quin serà el
desenllaç de tot plegat. I, aquesta és una fita força difícil, ja que a mesura
que avances hi ha cada cop més coses que grinyolen, però així i tot no
abandones la lectura.
Ni els personatges, ni gran part de
la trama són creïbles. Els personatges per poc treballats i per unes actituds
força indolents davant de fets esfereïdors com és la desaparició d'infants
d'onze anys. I certs girs de la trama… perquè no hi ha, certament, per on
agafar-los. Hi ha escenes d'una duresa i una foscor que costen de pair, però
que són inversemblants i perden part de la seva força narrativa.
Crec que la història podia haver
donat molt més de si, però que s'ha quedat en un intent de… Recomanable per
lectors que no vulguin ni pensar ni fixar-se en res, que s'empassin les pàgines
per arribar a un final i busquin una lectura entretinguda, aquesta funció sí
que la compleix, ja he dit abans que té el gran encert de saber mantenir la
tensió molt alta al llarg de tota la trama i mantenir al lector enganxat per
moltes incongruències que hi trobi.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada