L'autor ens torna a situar a un dels
barris de la perifèria de Barcelona: la Verneda, igual que ja va fer en
la seva anterior novel·la, 'Temps de Rates'. De fet d'aquella
història recuperaren algun dels personatges que hi vàrem conèixer.
Marc
Moreno ens porta una història de perdedors que saben que ho són i que
ja els hi està bé ser-ho. El protagonista, l'Aitor, és un jove de
vint-i-cinc anys que no a treballat mai a la vida, que no sent la necessitat de
fer-ho, ja que la mare s'ocupa que tingui un plat a taula i un sostre on viure.
Però tot això canvia quan la mare pateix un accident laboral que la porta al
llit de l'hospital. Lluny de preocupar-se de si està viva o morta, l'Aitor
brega per omplir la panxa quan té gana. Necessita una feina urgentment, però és
tasca complicadíssima. I és que al barri no hi ha oportunitats, no cal buscar
solucions perquè no es troben. I això porta al nostre protagonista a elaborar
un seguit de plans, a quin més forassenyat, per tal de treure pasta.
L'Aitor malparla d'ella com
a mare, però viu a expenses de la dona. Es queixa de l'abandonament a què el
van relegar els pares. La soledat que sent es mastega al llarg de tota la trama, és
palpable. Però, ell es comporta exactament igual amb la seva filla, l'Alba,
fruit de la seva tempestuosa relació amb la Sofi.
Per no creure, o creu ni amb
l'amistat, per molt que en Charly —personatge rescatat de Temps de rates— li demostri una vegada
darrera altra que ell és el seu amic. Aitor és un descregut quant a
sentiments es refereix. Un poca pena que sembla no tenir sang a les venes i amb
el que és molt complicat arribar a empatitzar, tot i que a vegades desperta
certa tendresa en el lector.
Els grans mals del barri estan
perfectament integrats a la trama. La droga sens presenta en totes les seves
versions: mercaderia amb la qual traficar; com a mal endèmic dels joves del
barri; com a problema de la societat actual; com a arma mortífera…
Les famílies desestructurades on els
pares no fan absolutament res per guanyar-se l'afecte i el respecte dels fills,
però on els fills tampoc es fan estimar.
L'atur; la immigració; els comerços
tancats… els bars autòctons que cada cop més estan regentats per xinesos…
Però també ens presenta una Verneda
plena de turistes que arriben al barri buscant preus més assequibles per poder
passar unes vacances a la ciutat; on els pisos turístics han fet acte de
presència.
Tot i la foscor que irradia tota la
trama hi ha moments que un somriure es dibuixa a la cara del lector, és quan
s'assabenta dels plans d'Aitor per sortir-se'n i de com els
porta a terme. Realment no he conegut personatge més desgraciat que ell.
Si hi ha quelcom que m'ha cridat
poderosament l'atenció , per bé, és el paper d'un narrador omniscient, que
acaba cabrejat amb el protagonista veient que es incapaç de perdre una bona
decisió i acaba increpant-lo directament. Un joc narratiu que l'hi ha sortit
rodó i que dona un aire diferent a la novel·la.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada