“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 26 de març de 2020

L'HIVERN DEL COIOT



Ferran Grau ens porta un true crimen a 'L'hivern del coiot' —el primer de la col·lecció crims.cat i esperem que no l’últim— on ens narra l'assassinat d'una jove universitària a la ciutat de Lleida l'any 2004. Donant-se la coincidència que l'autor va conèixer a Isabel Bascuñana, la jove assassinada, quan tan sols tenien setze anys, però aquella trobada el marcaria en el moment que es van produir els fets.

 L'autor va alternant capítols on explica la seva visió dels fets, amb altres on ens mostra la investigació que es va portar a terme per tal d'esclarir la mort de la jove Isabel. Per relatar-nos la seva part fa servir un joc metaliterari fent que un periodista l'entrevisti quan ja fa uns quants anys des que va dur a terme la seva investigació i va escriure la novel·la.

Creieu-me si us dic que estic davant d'una de les ressenyes que més m'està costant. La novel·la m'ha agradat mol, moltíssim, però saber que és una història real, veure la cruesa dels fets i sobre tot saber de la inoperància de certs estaments i governs… posa els pèls de punta.

Ens traslladem a Lleida, exactament a prop de la zona universitària, en un aparcament vigilat on Isabel estaciona el seu vehicle. Un lloc teòricament segur si no fos perquè el seu vigilant no és altre que el Monstre de Machala, Gilbert Antonio Chamba Jaramillo. Qui, gràcies a una llei del seu país, Ecuador, va arribar al nostre país sense antecedents penals, quan a la seva terra havia matat ja a vuit dones i ho va fer amb una brutalitat sense límits i amb violència sexual. Quan va matar a Isabel Bascuñana estava tramitant la nacionalitat espanyola.

Grau fa el relat de l'agressió que va sofrir la noia al pàrquing, en mans de Chamba, a través d'un seguit de figures literàries, fet que no treu cruesa ni fa menys colpidor el relat.

'L'hivern del coiot' és una història fosca, esgarrifadora, on l'autor ens mostra com de malalta i retorçada pot arribar a ser la ment humana; de com l'ésser humà és capaç de cometre les monstruositats més flagrants quasi sense immutar-se.

En va cridar poderosament l'atenció el títol triat i he hagut d'esperar fins a quasi el final del llibre per saber d'on sortia. Ara que ho sé només puc aplaudir la seva tria.

Mentre llegia la novel·la, vaig saber que a TV3, dins el programa Crims, feien un capítol dedicat precisament a El monstruo de Machala’, després de veure’l us el recomano tant com la novel·la.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada