“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 24 de febrer de 2020

EL MAL PARE



'El mal pare' és l'últim número de la col·lecció de Llibres del delicte, i, igual que altres números de la col·lecció, no és una novel·la negra entesa com a tal, però sí que és una novel·la fosca, tèrbola i que negreja molt. Moltíssim.
I és que aquest és un dels trets distintius d'aquesta editorial: obrir el ventall de negror des de les novel·les d'un negre recalcitrant a novel·les que negregen a més o menys intensitat. Fet que, jo personalment, agraeixo molt al seu editor.

 Pep Prieto ens porta una novel·la coral protagonitzada pels germans Castells: la Nut, en Janus i la Nix. I ens parla principalment de les tempestuoses relacions familiars dins de la família Castells, marcades pel caràcter autoritari i distant del pare, el famós arqueòleg Sadurní Castells.

L'autor combina dos arcs temporals al llarg de tota la trama: el moment actual, marcat per la mort del progenitor i l'herència enverinada —pot arribar a ser, inclús, mortal— que els deixa i diversos salts temporals que ens passejaran pel passat més llunyà i més recent dels tres germans. Són aquestes constants analèpsies les que ens ajudaran a conèixer millor el context familiar i la manera de ser de cada un dels tres germans.
Cada dos o tres capítols situats en l'actualitat i numerats cronològicament ens trobem amb un episodi del passat, aquí no es manté l'ordre cronològic i anem endavant i enrere en els temps, encapçalat per l'any al qual fan referència els fets.

Pep Prieto ens parla, essencialment, del mal i la seva proximitat. El poden trobar dins de casa nostra o a la nostra família més propera i com aquest Mal, en majúscules, pot arribar a ser perjudicial i destructiu llegat per als nostres descendents. L'inici de la novel·la, situada en el 1999, no pot ser més colpidor: En Janus i la Nut juguen a fer perdre la por al terrible home del sac a la petita Nix. Aquesta figura de la cultura popular serà un personatge recurrent al llarg de la trama i acabarà jugant un paper força més important del que en un principi podem arriba a pensar.

Tic, tac. Tic, tac. Home del sac, home del sac. Tic, tac. Tic, tac.
En Sadurní Castells es un home amb una doble cara, una doble vida. Per una banda tenim arqueòleg respectat i admirat per la professió i el món acadèmic i per altre tenim a l'home distant, fred i inclús agressiu en l'àmbit familiar. Aquesta dualitat en la personalitat del cap de família és la que donarà peu a l'autor per endinsar-se en els racons més foscos de l'ànima humana; en les entranyes corruptes de la família burgesa i ben estant —almenys de cara a la galeria— i fer-nos un retrat en negatiu de les relacions familiars: la dels germans entre ells, que dista molt de ser idíl·lica; la dels tres descendents d'en Castells i les seves respectives parelles; la de la família Castells —pare, mare i fills— entre ells.

Pep Prieto ens dibuixa un mosaic de desavinences, manques d'empatia, dificultats per demostrar efectes; fredor, desinterès; ombres fosques amagades darrere de mascares (reals i imaginaries) que serà el decorat que ens acompanyarà al llarg de tota la novel·la.

Amb un ritme, unes descripcions i una atmosfera que conviden a endinsar-te a les seves pàgines; amb unes imatges i  un llenguatge purament cinematogràfic, Pep Prieto ens porta una història inquietant i angoixant que ens farà endinsar en les nostres  pròpies pors i terrors, buscant aquelles respostes que ens ajudin a lluitar contra el nostre home del sac particular.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada