Avui torno a parlar d'un d'aquells llibres que quan
arriben a casa passen per davant de totes les lectures pendents que pugui
tenir, que fa que frisi per acabar la lectura que tinc entre mans i
capbussar-me en ella. «La noche sin memòria» és la quarta
novel·la d'en Jordi Ledesma,
un dels autors de gènere negre a tenir més en compte. Ledesma creix com a escriptor llibre a llibre i cada cop
posa el llistó més alt i cada vegada se supera a si mateix.
Escrita en primera persona en veu d'un novel·lista
toxicòman que torna, després d'una llarga absència, al seu poble. I ho
fa, lluny del seu barri de tota la vida, establert a la casa que li cedeix un
amic i que ell ni en el millor dels seus somnis es podria permetre. La seva
tornada és per investigar la desaparició, vint anys enrere, de dues persones en
Pinilla
un drogoaddicte de classe humil, i de Luda Petrova, una noia amb un passat
força fosc que durant un temps va treballar com operadora turística. Les dues
morts estan relacionades per la relació sentimental que ambdós tenien amb els
fills d'una de les famílies més influents de la població a qui el narrador
anomena "Los Señoritos". Cap de les dues desaparicions va ser
investigada i totes dues es van produir la mateixa nit i en estranyes
circumstàncies.
Ledesma,
tot i que recalca que el que ha escrit no és només que ficció, es basa en dues
desaparicions que es van produir a Cambrils i de les que ja ningú se'n
recorda. Per explicar-nos-la fa servir aquest narrador en primera persona, que
a través del seu monòleg intern ens anirà desgranant la trama, a la vegada que
ens mostrarà com n'està de desencantat amb la societat que li ha tocat viure i
amb les injustícies que es produeixen i que passen desapercebudes, o almenys és
el que sembla, pel comú dels mortals. Per poder escriure la seva història, el
protagonista anirà parlant amb un seguit de personatges secundaris que el
reafirmaran les seves creences sobre el que va succeir aquella fatídica nit.
També veurem com parla amb els fantasmes dels desapareguts, que aconseguiran
que s'impliqui emocionalment en la seva història.
La població pesquera, de la que en cap moment ens
diu el nom, on es succeeixen els fets, serà un dels grans protagonistes de la
trama. Trama en la qual no manca la seva part de denúncia social: drogues, sexe
brut i sòrdid, enganys a les asseguradores, hipocresia social...
«La noche sin memòria» és un relat
sobre les històries més sòrdides i fosques que parlen de la denigració total de
l'esser humà, que enlluernat per un estil de vida que no gosa ni somniar és la
pressa fàcil de qui tot ho té i que cobeja el que no posseeix fins a fer-ho seu
al preu que sigui.
Escrit amb una delicada i suau prosa que ens
delectarà al llarg de tota la lectura. Ledesma
ens atraparà sense remei a les xarxes de la seva brillant narrativa, de la, què
un cop haguem entrat, no en voldrem sortir.
Un dels que tinc també a la muntanya de pendents. La lectura de Ledesma sempre és recomanable.
ResponElimina