Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules
Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí,
que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.
Puigpelat
porta a Magret (que no Maigret, encara que s'assembli molt) des del seu
París
natal, allà on exerceix de policia judicial del Quais des Ofèvres,
fins a terres catalanes, exactament fins a les terres de ponent. L'autor situa
l'acció a principis de la guerra civil espanyola, concretament al desembre de
l'any 36. Magret arriba a Barcelona darrera la pista de Llibert
Tarrés, un anarquista, que, a la vegada, és un estafador i un
especialista en falsificació de documents. Però aquest només és el pretext que
fa servir per poder enxampar al Genovés, un dels criminals més
buscats a tota Europa.
El que comença sent una trama clàssica d'estafadors
i lladregots de guant blanc acabarà esdevenint quelcom força diferent. A base
de girs en la narració, Puigpelat,
ens anirà encaminant cap a la veritable història: la rivalitat entre dos
germans. Al llarg de tota la trama copsarem l'ambient que es vivia a la
Catalunya de l'època: la guerra amb la
columna Durruti, que es troba a Bujaraloz, la policia Republicana, la CNT i els
anarquistes més recalcitrants; i sempre de teló de fons i tindrem l'espessa
boira de Lleida.
L'autor també ens perfilarà la vida als barris
baixos de Barcelona; les desgràcies familiars de la família Tarrés
a les
Borges Blanques, que coneixerem en boca de l'oncle Tonet. I farà
desfilar un seguit de personatges que ens ajudaran a contextualitzar tota la
trama.
És la segona novel·la que llegeixo de l'autor i si
bé a la primera, «La pista d'una morta» em va encantar la seva prosa, però em va
desencisar certes parts de la trama, puc dir que amb aquesta m'he pogut
rescabalar i he gaudit de la brillant ploma de Puigpelat —qui escriu molt i molt bé— i a més a més he xalat
com una boja amb la història del comissari Magret.
«Magret i els anarquistes» és una
novel·la negra amb tocs rurals i històrics que faran les delícies dels amants
del gènere i de tots aquells que sàpiguen apreciar una bona escriptura. Tant de
bo l’autor es decideix a recuperar el personatge de Magret en pròximes
novel·les.
Ha arribat a casa aquesta setmana!
ResponElimina