L'HOME QUE LLEGIA MIQUEL STROGOFF

Feia dies que tenia el llibre en el punt de mira, a la llista de les properes adquisicions, però va ser quan vaig llegir l'entrevista que l'hi van fer a Regió 7, i que en Jaume va tenir la gentilesa d'enviar-me-la, quan vaig saber necessita imperiosament llegir-lo. Era el moment de fer-ho. Per una banda el títol em portava irremeiablement a la meva infantesa; va ser precisament l'obra de Verne «Miquel Strogoff, el correu del Zar» el llibre que em va enganxar a la lectura quan tenia entre vuit i nou anys. Per altra banda el titular de l'entrevista deia exactament «No crec que la pèrdua d'un fill se superi mai» , ja us avanço que no.

 El títol ens pot dur a pensar que ens trobem davant d'un llibre que parla de llibres, davant un exercici metaliterari, d'una obra inspirada en la novel·la de Verne... Res més lluny de la realitat, tot i que els llibres, juntament amb la música, i tindran un paper destacat.

Endinsar-me a les seves pàgines ha estat un plaer pels sentits. El plaer de gaudir de la bona literatura, de capbussar-me dins unes pàgines que traspuen sensibilitat; que ens mostren la fragilitat de l'ésser humà, la importància de perseguir els nostres somnis, de ser conscient dels nostres orígens; la vulnerabilitat de les relacions personals i la importància dels nostres orígens.

Escrita en primera persona, en la veu d'Abel Lamartí, un barceloní del barri d'horta que fa d'agent rural a Riba-roja d'Ebre, un home solitari marcat per una tragèdia: la mort del seu fill. A través de la veu de l'Abel, Jaume Benavente ens apropa al paisatge, a les persones, ens parla de les relacions entre pares i fills i de la necessitat de realitzar els somnis.

Benavente ens porta una trama lineal en el temps, però amb records al temps passat que ens ajuden a conèixer millor al protagonista i a la gent que l'envolta. La narració senzilla, sense girs inesperats ni accions trepidants, ens abdueix de males maneres permetent-nos gaudir de les descripcions detalladíssimes, de la prosa neta i fluida de l'autor, que lluny de grandiloqüències i extravagàncies, construeix una història emotiva i tendra envers la relació pare-fill. De fet, a través dels diversos paisatges —Menorca, Barcelona, Caen, Londres, Ístria, Porto, Basilea...— i els diferents personatges — Emilian, Lise, Abel, Sally, Josep, Marta, Cinta, Xavier.... —l'autor ens apropa a un seguit d'històries que van donant cos a la seva meravellosa narració.