Parlar de la Sílvia
Romero i de la seva obra literària és parlar de premis; i amb la seva
darrera novel·la, «El Jurament» no podia ser diferent. Aquest cop tenim entre
mans el darrer Premi de Narrativa Blai Bellver que ha publicat amb Bromera.
“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")
dilluns, 29 d’octubre del 2018
dilluns, 22 d’octubre del 2018
MAGRET I ELS ANARQUISTES
Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules
Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí,
que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.
Etiquetes
Alrevès
,
crims.cat
,
Francesc Puigpelat
,
lectures 2018

dilluns, 15 d’octubre del 2018
L'HOME QUE LLEGIA MIQUEL STROGOFF
Feia dies que tenia el llibre en el punt de mira, a
la llista de les properes adquisicions, però va ser quan vaig llegir
l'entrevista que l'hi van fer a Regió 7, i que en Jaume va tenir la gentilesa
d'enviar-me-la, quan vaig saber necessita imperiosament llegir-lo. Era el
moment de fer-ho. Per una banda el títol em portava irremeiablement a la meva
infantesa; va ser precisament l'obra de Verne
«Miquel
Strogoff, el correu del Zar» el llibre que em va enganxar a la lectura
quan tenia entre vuit i nou anys. Per altra banda el titular de l'entrevista
deia exactament «No crec que la pèrdua
d'un fill se superi mai» , ja us avanço que no.
Etiquetes
Jaume Benavente
,
lectures 2018
,
Mes llibres

dilluns, 8 d’octubre del 2018
ET DIRAN QUE ÉS L'ATZAR
Feia molt de temps que una novel·la tan curta, amb
prou feines cent cinquanta planes, em feia sentir tant, em removia d'aquesta
manera i em deixava un gust tan agredolç en acabar-la.
Etiquetes
lectures 2018
,
Núria Queraltó
,
Pagès editors

dilluns, 1 d’octubre del 2018
MÉS QUE RÀBIA
A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a
onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el
que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre'ns entre tant
narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L'Emili ha tingut la virtut de
simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.
Etiquetes
Emili Bayo
,
lectures 2018
,
Llibres del delicte

Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)