“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 9 de juliol de 2018

VIDES DE FILFERRO


Vides de filferro de Montserrat Espallargas

Després d'haver llegit «El clan de sa Ràpita» i saber que sorgia d'un relat, el darrer, publicat en el recull «Vides de filferro» —guanyador del LII Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra 2016— em vaig fer el ferm propòsit de llegir aquest conjunt de relats. La meva sorpresa i alegria va ser màxima quan durant el festival literari El Segre de Negre, la Monserrat em va dedicar i regalar un exemplar d'aquest, moltes gràcies estimada!
Són sis històries curtes que, compartint un mateix nexe, la fragilitat humana, ens conviden a reflexionar sobre la necessitat que els humans tenim d'amagar les nostres pròpies flaqueses i mostrar al món la nostra cara més forta encara que no sigui la real. Els relats ens plantegen, a més a més, una sèrie d'interrogants sobre temes tan compromesos com són la vida i la mort; i per fer-ho l'autora es valdrà d'una sèrie de personatges que reaccionaran de manera molt diferent davant els embats de la vida.

Montserrat Espallargas toca temes tan controvertits com són les malalties mentals, no sempre compreses per la resta de persones; les relacions, no sempre fàcils, entre pares i fills; el món dels intel·lectuals que no sempre és el que sembla; el control ferri sobra la mateixa vida i com un "petit" entrebanc o pot capgirar tot fent que un prengui decisions poder no del tot encertades...
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció, en positiu, és que la majoria de relats (a excepció del quart, tots) estiguin escrits en primeríssima persona; sempre agraeixo les narracions amb aquest tipus de narrador, ja que m'ajuda a entrar molt més en la història.
Un altre ha estat el disseny de la coberta, amb aquestes tonalitats vermelloses i aquest cor encerclat amb filferros... crec que diu molt, que visualment és una imatge molt poderosa i que descriu força bé el que trobaren a dins del llibre.

He de dir que les sis històries m'han captivat, cada una per una raó diferent, però totes per igual. Encara que dues d'elles m'han robat el cor: "L'ombra dels innocents" i "El rastre del vestit".

L'excel·lent domi del llenguatge, i les diferents varietats d'aquest, que l'autora té; la seva prosa harmònica i el seu ampli vocabulari, culte (que no pedant, no confonguem), fan que la lectura sigui planera i agradable. Una lectura molt recomanable pels amants dels relats curts, pels que gaudim de la bona literatura i per tothom en general.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada