“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 12 de juliol de 2018

L'ÚLTIM DEFENSA



La primera vegada que vaig tenir constància de l'existència d'aquesta novel·la va ser l'any passat al Festival El Vi Fa Sang; el tema del futbol m'interessa més aviat poc i el cert és l'obra em va passar bastant desapercebuda. Va ser aquest any, quan Pagès decideix incloure-la dins la col·lecció «Lo Marraco negre» i durant el festival El Segre de Negre, on vaig tenir el privilegi de poder parlar amb l'autor durant el dinar, després d'haver-lo escoltat al matí presentant la seva obra, quan decideixo donar-li una oportunitat.

És cert que en Jordi n'havia dit que encara que no m'agradés el futbol la podia llegir, ja que el tema de l'esport queda en segon pla, però jo encara tenia els meus dubtes. Com que la llista d'espera era llarga, vaig deixar que el meu marit, a qui encara li agrada menys que a mi el deport rei, s'avancés en la lectura. Quan en dos dies s'havia polit les quatre-centes pàgines i em va dir que li havia agradat molt, ja vaig tenir clar que era una aposta segura.

Cert, la novel·la tracta de futbol, de partits, de jugadors... sí, però no menys cert és que queden tan integrats en la trama que ni t'adones que hi són. Cert que hi ha petits capítols dedicats als aspectes més tècnics del joc, però com mol bé em va dir l'autor te'ls pots saltar i no passa res. Jo me'ls vaig llegir tots, són cinc o sis línies, amb prou feines uns segons de lectura, i no es fan pesats ni carregosos i acaben sent interessants.

Una lectura àgil, plena de girs inesperats, amb uns protagonistes de luxe i uns secundaris que no es queden pas enrere. Un ritme accelerat en molts moments, més pausat quan la trama així ho requereix; una informació molt ben dosificada que fa que el lector segueixi passant pàgines per saber com dimonis acabarà tot l'embolic; uns personatges, secundaris inclosos, que són un luxe, ben perfilats del primer al últim.

Parlar de futbol sí, però en el sentit més ampli de la paraula: des de les grans lligues, a les categories inferiors passant pel femení; un passeig per onze ciutats europees, totes lligades d'una manera o altra a l'Eurocopa; i sobretot, la fabulosa estructura de l'obra, que simula la celebració d'un partit d'aquesta competició i el nom dels capítols són els trets més remarcables de l'obra de Jordi Agut.

Veurem també com els interessos econòmics, dins d'aquest món, prevalen per sobre de tot, com els morts poden quedar en un segon terme si la solució implica perdre calés suspenent partits en un calendari massa ajustat per culpa de les nombroses competicions.
Com no tot és net dins d'una organització com la Interpol, —organisme que investiga el cas— on també hi ha trepes i traïdors. Com les mentides tenen les cames molt curtes i poden sortir a la llum quan menys t'ho esperes, no hi ha res que només sàpigues tu i l'altra persona implicada, sempre hi hauran tercers assabentats dels teus errors i disposats a fer-los servir en benefici propi.

He parlat dels personatges, però m'agradaria fer una menció a part a Geroge Mitchell l'agent britànic de l'MI6 traslladat a la seu central de la Interpol i que serà l'encarregat de dur a terme la investigació del cas. Un personatge rodó a qui veurem evolucionar pàgina a pàgina, tant a ell com a la seva família. I a Joshua, un personatge estrafolari on n'hi hagi, un friqui del futbol que és amic de Mitchell i que serà una peça clau en tota la investigació. I faig aquest incís perquè esperó tornar a veure’ls treballar junts molt aviat.

Una lectura molt recomanable per a tots els amants del gènere negre i d'intriga, pels que busquen quelcom diferent i arriscat.


3 comentaris :

  1. No és una temàtica que m'atragui massa, però ja he coincidit un parell de cops amb l'autor, i em té encuriosida la novel·la, segurament caurà

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la ressenya, Núria. Em fa especialment content que no et decebés tot i les teves reticències i que hagi aconseguit una part del repte plantejat que era que el llibre pugui interessar a persones com tu a qui, a priori, havia de fer tirar enrere. Me n'alegro molt tant per tu com pel teu marit, que no us gastéssiu els diners en va.

    ResponElimina
  3. Doncs a mi sí que m'agrada molt el futbol i com que també m'agrada molt llegir me l'apunto ara mateix.

    ResponElimina