INSPECTOR SOLO

«Las personas no son lo que vemos, sino lo que no sabemos. Aquello que cada individuo oculta dice más que todo lo que muestra. »

«Inspector Solo» és la segona novel·la de David Jiménez “El Tito” i també la segona protagonitzada per Marcial Lisón. A mesura que avançava en la lectura vaig començar a tenir la necessitat  imperiosa de llegir l’anterior llibre de l’autor. Quan em passa pot ser per tres raons: que no entengui el que estic llegint perquè és una segona part molt vinculada a la primera, que el protagonisme m’hagi enamorat i necessiti saber més coses d’ell o que l’escriptor m’hagi captivat amb la seva prosa.

Tot i que aquesta segona entrega fa  en moltes ocasions referència al primer llibre, us garanteixo que es pot llegir de manera independent, que en cap moment perdrem el fil per manca d’informació. Descartada la primera de les opcions només quedaven les altres dues i no duia ni una quarta part del llibre quan ja eren ben paleses: Marcial Lisón, l’Inspector Solo, i la seva companya de vida, Sola, una galga espanyola, m’havien enamorat i David Jiménez “El Tito” m’havia captivat amb la seva prosa directa i punyent. Així que ben aviat em sentireu parlar de «Muertes de sobremesa» la primera novel·la protagonitzada per Marcial Lisón.

Marcial Lisón, un policia a la quarantena, insensible i amb un dimoni interior que amaga una violència que poques vegades pot arribar a contenir, fa honor al sobrenom amb el qual els seus companys l'han batejat, Inspector Solo. No li agraden les relacions amb les persones, manca d'un mínim d'empatia i socialitzar no és el seu punt fort. La seva vida se sustenta en un triangle bastant desigual, on si un dels vèrtexs l'ocupa Sola, la seva galga espanyola, únic ésser humà amb el qual sembla saber relacionar-se a la perfecció, els altres dos els ocupen dues dones: Zoe Ochoa, la seva companya i Sasha una prostituta a la qual sol acudir. Amb totes dues manté una relació prou distant per a no saber res personal d'elles. Serà la mort de Sasha el que posarà de manifest la veritable soledat en la qual viu Marcial i aquest dimoni interior, que no sap si sempre ha estat capaç de frenar.

Un dels punts forts de David Jiménez són els seus personatges. Marcial Lison pota tot el pes narratiu, el protagonista és indiscutiblement ell. Un personatge rodó, amb les seves llums, poques, i les seves ombres, masses, que no dubtarà en trepitjar la fina línea que separa la legalitat de la il·legalitat si això l'ajuda en la seva investigació. Veure’n com evoluciona des de la primera pàgina a l'última i intuïren que l'evolució que ha fet des de «Muertes de sobremesa» ha sigut molta.

No podem oblidar a Zoe, un personatge, no m'atreviria a dir secundari perquè és molt més que això, però si de luxe. Una noia tímida i apocada que a poc a poc va prenent més protagonisme, per deixar de ser aquesta companya submisa que aguantava estoicament tots els envits de l'inspector i que va evolucionant i implicant-se molt més llarg de la història.

Però si hi ha hagut un personatge que a mi m'ha robat el cor ha estat Sola, més després de llegir la seva veritable història. Com adoptant d'una galga només puc donar les gràcies a David Jiménez per donar visibilitat a una raça de gossos que masses vegades semblen invisibles...

L'autor situa l'acció als carrers de la ciutat de Cartagena, ciutat que he vist que molts voldrien que tingués major protagonisme, però que a mi m'ha semblat que el tenia en la justa mida que la trama o demanda. Amb prou detalls com per ajudar-me a conèixer-la una mica.

«Inspector Solo» és una història dura, cruenta i punyent, alhora que intrigant i misteriosa. L'autor sap mantenir aquesta intriga i aquest misteri al llarg de tota la narració, aconseguint que el lector no perdi l'interès en cap moment.

Estructurada amb 46 capítols no gaire llargs, amb un narrador en tercera persona, que majoritàriament focalitzarà en la figura de Marcial, David Jiménez ens presenta una trama molt ben filada i ens farà partícips de la investigació policial que durant a terme Marcial i Zoe, així com dels dubtes que tindrà Lisón sobre la seva implicació en els fets.

«Y asumió que habia nacido para estar solo»