“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 28 de desembre de 2017

LA PUTA QUE LEÍA A JACK KEROUAC



«Roxy es una droga muy dura.»

La puta que leía a Jack Kerouac de Susana Hérnandez
La Susana Hernández és d'aquelles escriptores que et sedueixen a cada paraula que escriuen, fent que quan comences una de les seves novel·les no puguis deixar de llegir fins a arribar al punt final. Llibre a llibre es va fent un lloc a la teva biblioteca, sent una de les imprescindibles: aquelles autores de les quals tens la necessitat vital de llegir tot el que han publicat i de les que esperes delerosa les seves pròximes obres.
Jo vaig caure rendida a la seva prosa amb «Contra las cuerdas», segon volum de la trilogia protagonitzada per Santana, i en vaig enamorar de la seva manera d'escriure amb «Males decisions». Ara m'ha tornat a meravellar amb una de les seves primeres novel·les «La puta que leía a Jack Kerouac».


Escrita en primera persona en la veu narradora d'una de les protagonistes, una escriptora de qui no coneixerem el nom, i tampoc ens farà falta per arribar a conèixer-la perfectament, «La puta que leía a Jack Kerouac» és una novel·la que ens parla principalment d'emocions,: tristesa, felicitat, por, sorpresa, ira, cabreig, amor..., crec que no hi ha ni una de les que he enumerat que no quedi ben reflectida i segur que me'n deixo mes d’una.

La història entre una escriptora i Roxy, una jove prostituta, serà el fil argumental de la novel·la. Roxy és un personatge complex, que no coneixes els límits quan d'emocions es tracta, pot arribar a estimar i a odiar a una persona amb la mateixa intensitat. O l'estimes com ella vol o et mostrarà el seu menyspreu sense escatimar esforços. És una supervivent. Un personatge que et roba el cor des de la seva primera aparició, amb la seva ingenuïtat, la seva dolçor (encara que poques vegades la treu a passejar), amb la innocència de la seva joventut, encara que ella vol amagar-la mostrant-se forta i decidida.
L'escriptora no pot correspondre el que Roxy sent per ella, prou té amb lluitar amb els seus propis fantasmes, atrapada en el seu propi mon, prou fosc i sòrdid.

«La puta que leía a Jack Kerouac» és una novel·la continguda, on l'autora suggereix més del que ens explica; plegada de melangia. Una narració on la poesia envaeix cada una de les pàgines; plegada de diàlegs molt més profunds del que ha simple vista ens poden semblar. Res és fruit de l'atzar a «La puta que leía a Jack Kerouac», ans al contrari, tot està pensat per donar forma a una trama magistral, —escrita amb les paraules justes, no en sobra ni en falta cap— que ens mostra el costat fosc que tot ésser humà té dins seu.

Estructurada amb salts temporals, del passat al present; del present al passat, completant un cicle. Ajudant-nos a conèixer la història de les dues protagonistes: Roxy i l'escriptora, la història en comú i la de cada una i les seves circumstàncies.

«La puta que leía a Jack Kerouac» és d'aquelles novel·les que llegeixes d'una tirada en quedar atrapada per la suau teranyina que l'autora va teixint per endinsar-nos en la trama, però és també una d'aquelles novel·les que es mereix una relectura més pausada que ens permeti assaborir-la delectant-nos amb la delicada prosa de l'autora.


«Me ahogaba en mis fantasmas y me dolían como certezas.»

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada