“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 14 de desembre de 2017

SERÀS UN DELS NOSTRES



«Tot té una raó de ser en aquest mon i la Deessa Mare es l’energia creadora  de l’univers que habitem.»

Seràs un dels nostres d'Ariadna Herrero
«Seràs un dels nostres» ens endinsa en un món complex, sòrdid i fosc com és el de les sectes. Un món que a la majoria ens és desconegut per molt que en algun moment de les nostres vides tots hem sentit a parlar de les sectes, i segur que ens venen al cap les més conegudes o personatges tan sinistres com el recentment mort, Charles Manson.


El que està clar és que en pensar en una secta no ens ve al cap res de bo, al contrari, la majoria de nosaltres les identifiquem com una cosa dolenta. El primer que pensem és que són aquells que es dediquen a captar gent amb males arts. Però no sempre és així, per no dir que quasi mai és la secta qui capta a les persones, ans al contrari, són aquestes les que s'acosten a elles atretes per una sèrie d'enganys i falses promeses. Cert és també que les potencials víctimes acostumen a ser persones que passen per un moment personal delicat: han perdut a un ésser estimat, tenen l'autoestima pels terres, ha patit d'algun tipus d'abús, tenen problemes econòmics... I les falses promeses del benestar, de curació de l'ànima i de la redempció dels mals que assolen al món... que els proporcionarà la comunitat, són força més atraients que la inestabilitat que pateixen. Res més lluny de la realitat, la majoria de sectes (no diré totes...) són altament destructives i les úniques finalitats que persegueixen són de caire econòmic —prendre tots els béns materials als seus adeptes— o d'explotació de l'individu, sigui de la forma que sigui.

Ariadna Herrero ens fa entrar en aquest univers, quasi paral·lel del món sectari, de la mà d’en Guillem, un jove que entrarà a la Llar dels Naturites —seguidors dels designis de la Deessa Mare i que reneguen de les abominacions del Món Erroni— per tal de poder rescatar a la seva estimada Marília, qui hi va entrar per voluntat pròpia i convençuda del que feia i de qui ha deixat de tenir notícies de manera sobtada, encenen totes les alarmes.

L'autora crea un univers completament creïble on la fe en el que volen, o els fan, creure pot arribar a moure muntanyes. On les aparicions divines, els viatges astrals, les trobades sexuals que arribaran a derivar en orgies, tots són un, els beuratges al·lucinògens, el treball dur, els càstigs abusius o el dejuni són part del dia a dia i la seva raó de ser.
Uns personatges amb un rol molt marcat, cada un d'ells es representa un estereotip de persona que cau en les urpes de les sectes, començant pel guia espiritual, una persona narcisista, depravada i psicòpata a totes i cada una de les víctimes que formen part del món Naturita: persones desarrelades amb problemes d'addiccions, amb l'autoestima per terra, gent que vol destacar i per això està disposada al més gran dels sacrificis ...

«Seràs un dels nostres» et fan replantejar fins a on és capaç d'arribar la degeneració de l'individu quan aquest es creu amb el dret a tenir poder absolut sobre els altres, exigint-los sacrificis fora de tota lògica..

«—La sang ens purifica! Iyac te du!— Exclama el Lleó Suprem, amb un tó entre eufòric i tràgic.»(pàg. 249)

1 comentari :

  1. És pertorbador pensar que encara que ens sembli que estiguem mínimament centrats, algú pot aconseguir trencar les nostres defenses i controlar-nos.

    ResponElimina