“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 23 d’octubre de 2017

MALES DECISIONS



«Ha arribat l’hora de deixar anar les feres, d’escampar l’odi que m’enverina les entrenyanes.»


Males decisions de Susana Hernández
 El valor de les decisions, que prenguem al llarg de la nostra vida, marcarà el nostre camí. Fent que aquest sigui planer de transitar o que estigui ple d’entrebancs. Ja des de ben petits ens veien avocats a haver de prendre un seguit de resolucions, i les conseqüències d’algunes d’elles ens acompanyaran al llarg de tot el nostre recorregut. De nosaltres depèn, sospesant tots els factors a tenir en compte, quina és la millor decisió en cada moment; si ens equivoquem en el moment d’avaluar les nostres possibilitats, poder ja mai més puguem esmenar l’error comès.
Molts seran els factors —interns, externs, casuals, circumstancials... que intervindran en el moment crucial de prendre la decisió, alguns dels quals se'ns escaparan i serà impossible poder controlar-los.

I de decisions, de «males decisions», és precisament del que ens parla la Susana Hernández en la seva última novel·la, la primera que escriu en català i que res té a veure amb els seus anteriors llibres, ni amb l'estil narratiu ni amb la història que ens relata.

«Males decisions» és una novel·la coral, en la que quatre seran els protagonistes, i tots tindran el mateix pes específic en el desenvolupament de la trama. Quatre veus en primera persona, que es van alternant, capítol a capítol, per anar-nos explicant els fets des del seu peculiar punt de vista, alhora, que ens aniran parlaran dels altres tres personatges i les seves relacions.
Aquest canvi constant de narrador, de punt de vista, sempre en primeríssima persona, dóna un aire fresc i innovador a la novel·la, sorprenent gratament al lector, que lluny de perdre el fil, —sempre se sap quin és el personatge que li parla— s'enganxa encara amb més ganes a la història.

És també és una història familiar, la dels Badia. És el relat de les relacions personals entre els quatre membres que la formen: dos germans força diferents, dues cunyades que estan als antípodes l'una de l'altre. En Rai Badia, el germà petit i hereu de l'imperi, amb la seva dona la Carla, la super-Carla; l'Àxel el germà gran i la Lisa, la seva parella.

I per sobre de tot és la crònica d'una sèrie de decisions que marcaran el rumb dels esdeveniments. Resolucions que poden venir del passat, que no sempre hauran pres ells, que poden ser fruit dels seus progenitors, però que d'una manera o altra repercutiran en qui són i en com actuen. Els fets succeïts en el passat els marcaran a tots quatre d’una o altre manera.

Durant la lectura veurem, més clar que mai, com una decisió pot canviar la direcció de tota una vida, de tota una família.  Com d’una manera o altre som esclaus de les nostres decisions.
Com a element aglutinador, com a detonant o excusa per explicar-nos aquestes relacions dels quatre membres de la família Badia i les seves decisions, hi trobem el segrest del petit Joel, fill d'en Rai i la Carla. El punt de partida, per arribar aquest segrest, serà la gelosia que desperta l’herència familiar. Una legat mal repartit o poder no distribuït al gust de tothom.

L'acció se situa en un petit poblet de la comarca d'Osona, del que l'autora mai ens dirà el nom, però per les descripcions, pels pobles i enclavaments veïns (Taradell, Calldetenes, Vic, Sant Julià, l'ermita de Sant Marc, les Guilleries, Vilanova de Sau...), a els qui coneixem la zona, poc ens costarà deduir quina població és.

Si abans apuntava que la veu del narrador és un gran encert de l'autora, un altre ho seran els personatges. Reals com els veïns que ens creuem cada dia, tan ben perfilats que ens semblarà estar-los veien: la cara de boix de l'Àxel, la desesperació d'en Rai i la Carla, el fastigueig existencial de la Lisa... El retrat, que l'autora fa, del dolor de la Carla és tan fidedigne que ens recargolarà les entranyes.

Una narració directa sense elements superflus ni discordants; un llenguatge adequat a cada un dels personatges, al seu estatus, a les seves circumstàncies; una sèrie de frases lapidàries, doloroses, punyents, que es clavaran com ganivets esmolats a la retina del lector.
Una trama que ens seduirà com el cant de les sirenes, que ens embolcallarà com la boira de la plana, sense que puguem, ni vulguem, sortir d'ella fins al final. Un final que al que voldrem arribar, perquè tindrem la necessitat imperiosa de saber quin ens el desenllaç de tot plegat, a l'hora voldrem que es retardi al màxim possible per poder seguir gaudint de la lectura d'aquestes «Males decisions», que han estat una gran i encertada decisió de l'autora.

«[...]malauradament l’amor no disposa d’un interruptor automàtic que apagui els sentiments o com a mínim que els deixi aturats en stand-by, per si de cas trobes les forces en el futur. » (pàg. 165)

2 comentaris :