«Tot el barri sembla un maledicció, una tortura, com si algú l’hagués concebut expressament per turmentar els seus habitants.» (Pujada a l’infern d’Anna Maria Villalonga)
Sebastià Benassar i Alex Martín Escribà, s’han tornat a unir per portar-nos una nova antologia de relats criminals, ja ho
varen fer amb «Crims.cat. Collita de narradors
del gènere negre en català» i «Crims.cat 2.0 Més sospitosos del gènere
negre als Països Catalans».
«Barcelona, viatge a la perifèria
criminal» és una antologia de vint relats que
versant sobre deu barris perifèrics, —Guinardó, Carmel, Horta, Montbau,
Poblenou, Besòs, Poble-Sec, Verneda,
Verdúm i Bellvitge —aquells que poques vegades surten als fulletons turístics,
encara que alguns d’ells, cada vegada més, reben la visita de gent de fora que passegen pels seus carrers.
Deu barris vistos pels ulls de vint
escriptors, una parella per barri. I com que la paritat és summament important
en tots els àmbits, les parelles són mixtes, i així cada un d'aquests barris ho
veurem a través dels ulls d'un escriptor i una escriptora.
A tota antologia m'he trobat amb
relats que m'agraden més i altres que m'agraden menys i inclús algun que no
m'agrada gens, però quan saps que els vint participants són majoritàriament
escriptors a qui ja coneixes i admires, l'aposta és segura. Només dos d'ells
eren desconeguts per mi. Josep Lluis
Roig i Juli Alandes i
he de dir que ha estat una agradable descoberta.
Amb vints autos tant diferents entre
si —Graziella Moreno, Albert
Figueres, Anna Maria Villalonga, Rafa Melero, Esperança
Camps, Emili Bayo, Mireià Llinàs, Josep Lluis Roig, Margarida
Aritzeta, Andreu Martí, Silvia Mayans, Jordi de Manuel,
Raquel Gámez, Llort, Susana Hernández, David Marín,
Empar Fernández, Lluis Bosch, Núria Cadenes i Juli
Alandes — la varietat d'estils està servida, i aquest és un dels grans
atractius d'aquesta antologia.
Deia que la varietat d'estils era
molta, però poder no hi ha tanta varietat de temàtica; el que si hi ha, en tots
i cada un d'ells, és una forta crítica social. Hi ha relats molt durs, amb tocs
d'humor... i sobretot el que hi ha és un altíssim nivell literari.
Aquesta vegada en costa moltíssim
poder dir quins són els relats que més m'han agradat... perquè el que seria
fàcil seria dir quin no m'ha agradat: cap!. Tot això ho intentaré: m'ha sorprès
gratament el canvi d'estil i registre que fa la Raquel Gámez, amb un relat molt ben trenat sobre una
problemàtica massa actual.
«[...]pero fora del Poble-sec, que ja s’ha convertit en un barri pensat per la gent guapa i no volen sensesostre que despertin consciencies i qüestionin el millor habitat del turista: les compres a dojo.» (El turista Indigent de Rauel Gàmez)
Molt bé per la ressenya. M'agradaria que gosessis dir més, que és el que insinues entre línies. No es tracta de dir millors i pitjors, però expressar les preferències és saludable.
ResponElimina