L’ARQUITECTE DE SOMNIS

Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna /La Butxaca
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 305
Gènere: Novel·la històrica
Sinopsi: Al número 92 del Passeig de Gràcia es troba un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Al voltant d'aquest edifici hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconnexes, però amb més punts en comú del que sembla.
I a través de la vida de l'arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen i que no és altre que la creació de la Pedrera.

<<<>>>

«No hi ha res com l’amor d’una dona casada...Llàstima que cap marit en té la menor idea!»

Amb aquesta novel·la m’apropo per primer cop, i ja avanço que no serà l’últim, a l’obra de la Teresa Roig. Havia llegit diferents ressenyes dels seus llibres i va ser amb una de “Pa amb Xocolata” que vaig decidir posar l’autora a la meva llista de “pendents”.

Reconec que vaig començar a llegir “L’Arquitecte de somnis” amb una mica de recança i amb la por de trobar-me amb un llibre farcit de dades tècniques i més amb un tractat d’arquitectura que no pas amb una novel·la. Res més lluny de la realitat. El que m’he trobat ha estat una fantàstica novel•la basada amb uns fets històrics, on es barreja la part real de la història amb la part de fets i situacions no reals que també són descrites.

Un llibre ambientat a les acaballes del segle XIX i principis del XX. La verdadera protagonista no és altre que la Casa Milà “La Pedrera” i al voltant d’ella i la seva construcció giraran tot una seria de personatges que anirem coneixent i que veurem com estan units, encara que no ho sàpiguen, per un únic vincle: l’edifici.

Ens trobem amb un retrat intimista de Gaudí: la del personatge que sempre va defugir de la fama i el reconeixement públic, persona molt devota de caràcter eixut, gran mestre amb els seus deixebles. Amb la contra partida de l'home mal educat, tossut fins a un punt de no tornada... Que poder és la part del caràcter de Gaudí que més desconeguda ens és.

La barreja de personatges i fets reals: La vista d’Alfons XIII a Barcelona; Pere Milà; Eusebi Güell; la dictadura de Primo de Rivera i la suspensió de la Mancomunitat, prohibició de parlar el català o de l'ús de la senyera en les administracions i la via pública; la creació d’una productora de films “La Royal Films” només per ús del monarca. Totes elles molt ben documentades i explicades.

Una novel·la estructura en capítols curts, però especialment en flashbacks que ens fan recorre moments cabdals en la vida de Gaudí, encara que no estiguin directament lligats amb ell: com l’aparició de l’indiano Josep Guardiola qui es casarà amb Roser Segimon, qui després serà la dona de Pere Milà i qui posarà el capital per la construcció de La Pedrera. I que ens permeten endinsar-nos en la vida de la Barcelona de l’època on la burgesia ben estant estava en plena expansió.

Un recorregut per tota la vida de l’arquitecte: des del moment en què neix, inclús uns instants abans, fins a la seva mort. Passant per totes i cada unes de les etapes de la seva vida: la seva feina com aprenent de calderer al taller del seu pare; els seus estudis a Barcelona; el seu enamorament de Pepeta Moreau a qui coneix a la Coperativa Obrera Mataronense...

I sobre tot un recorregut per la creació de la seva obra més emblemàtica “la Pedrera” sobrenom que se l’hi dóna a la Casa Milà, per la quantitat de pedres que envaeixen el Passeig de Gràcia durant molt de temps.

M’ha agrada’t especialment el retrat que l’autora fa de la parella formada per Pere, Perico, Milà i Roser Segismon, crec que és dels més encertats; pots sentir remugar la Roser quant el seu marit l’hi demana més quartos, pots imaginar-te perfectament al Perico fent els seus tripijocs tant amb els negocis, com amb altres dones.
Així com l’escena de la picabaralla Gaudí – Milà per l’escultura que originàriament ha de coronar l’edifici. És d’una vivesa que sembla que la presenciïs en primera persona.

Tot amb una escriptura àgil, elegant i seductora que construeixen una fantàstica narració a base de petits bocins de la vida de Gaudí, fins a donar-nos una visió completa de la història, tant de l’arquitecte i la seva obra com de la societat catalana de l’època