“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 10 de novembre de 2014

UNA DONA D'AIGUA


Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 496
Gènere: Intriga
Sinopsi: La novel·la ens explica la història d'un amor adúlter i clandestí entre Sara Prats i Miquel Camps, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sarah, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita con Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.
 
 
<<>>
«Va tenir la sensació que observava una espècie de dona peix que havia abandonat les aigües primigènies, el seu medi natural, per adaptar-se a viure damunt la terra.»
Reconec que vaig llegir el llibre seduïda pel títol. Sempre m’he definit com una dona d’aigua, no puc ni vull viure lluny del líquid element. És el primer que llegia d’aquesta autora, tot i que la coneixia bé gràcies a la sèrie “Temps de Silenci” que ella va novel·lar.

En aquesta obra es parla d’un amor clandestí entre el farmacèutic, Miquel/Quel Camps, i la parisenca, Sarah Prats. Tots dos vénen de matrimonis fracassats. Tots dos estan convalescents de les seves respectives malalties: ell d’una afecció pulmonar, ella epilèptica. Ens trobem a la ciutat de Banyoles de finals del segle XIX.

El llibre es divideix en tres parts ben definides, que són les que ens explicaran la història dels dos protagonistes:
.- La primera part “Una dona d’aigua” és l’inici d’aquesta relació. Com es coneixen, que tenen en comú... però a més ens fa un retrat molt detallat de la societat de l’època: els problemes que una segona revolució industrial planteja a les fàbriques tèxtils, el pes que l’església té a la societat, les tradicions locals, la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Es la més llarga i completa de les tres i la que més dades ens aporta sobre totes les qüestions que es desenvoluparan al llarg de tot el llibre.
.- La segona part “El captiveri”, substancialment més curta i menys rica de matisos que la primera, però amb l’importància cabdal de ser el nus de la història. Aquí és on coneixerem la veritable naturalesa de cada un dels personatges que hi surten; sense descuidar cap dels altres temes que envolten aquesta història d’amor.
.- La tercera part “Lluny de la ciutat de l’estany”, és el colofó perfecte. Tanca la història d’una manera rodona, brillant.
També hi ha un Inici:”París”: que és situa en l’actualitat i que és on neix la trama d’aquesta història. En unes fotografies comprades a l’emblemàtic mercat de les Puces. I un epíleg “Un email” que ens explica com neix i pren forma el relat que tenim entre mans i que existeix gràcies a la troballa de les fotografies a París.

Al llarg del llibre trobem personatges reals, Francesc Darder i Pere Alsius, que conviuen amb els de ficció. Així com un personatge que juga un paper important a la vida dels dos protagonistes, el propi estany de Banyoles.

Escrit amb un ritme sorprenentment ràpid que fa que una lectura de quasi cinc-centes pàgines ens assembli curta. Un vocabulari gens rebuscat i més aviat planer, inclús podríem dir que bast i barroer en segons quins moments, fan que els personatges semblin molt més creïbles i reals. Un narrador omniscient, que coneix a tots i cada un dels protagonistes i que a vegades passa a parlar-nos en primera persona acostant-nos encara més a les seves filies i les seves fòbies, fent-nos participar de ple en la narració.

3 comentaris :

  1. Encara no he llegit res de l'autora, me l'apunto.

    ResponElimina
  2. El llibre té alguna relació amb les dones d'aigua? A part del títol, es clar

    ResponElimina