“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 26 d’octubre del 2017

INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA




«No he sigut mai gaire creient, encara que de vegades penso que m’agradaria que existís aquell lloc promès on algun dia ens poguéssim reunir amb els que  hem estimat tant i ens han estimat.»


Instint de supervivència de Ramona Solé
Que el món està ple de gent manipuladora, que farà el que sigui, trepitjant a tothom i sense tenir cap mena d’escrúpol per aconseguir el que vol, és desgraciadament quelcom que tots sabem. Difícil, per no dir impossible, és no haver-nos topat almenys amb una d’aquestes persones, a vegades els tenim molt més a prop del que voldríem, dins l’àmbit familiar, laboral o inclús en el cercle d’amistat.

Tampoc és gaire difícil que coneguem algú tant abatut com per arribar a cometre un acte desesperat. Si a més aquesta persona és una mare que ha de lluitar per tirar els seus fills endavant, la seva desesperació la pot dur a extrems impensables. Que no faria una mare pels seus fills?, però encara que sigui per amor a ells, tot és vàlid?


Aquest son els principals ingredients de la nova novel·la de Ramona Solé, «Instint de supervivència». Per un cantó tenim a la Sofia, després de la mort de l'home de la seva vida, en Jean, i de la seva tieta, amb la que ella i els seus fills van anar a viure quan les coses van anar mal dades, es troba sola amb els seus dos fills, sense diners i atrapada en un present sense cap futur, la desesperació la porta a pensar que el suïcidi serà la seva única sortida.
Per altra banda la seva veïna, la Raquel disposada al que sigui per aconseguir els diners de la família del Francesc, amb qui ja havia tingut una relació, temps enrere i al que ara torna a enamorar per aconseguir el que en el seu dia no va poder. Per poder portar a terme els seus desitjos la Raquel necessita infiltrar algú a la casa familiar, perquè tingui cura de la Maria, la mare d'en Francesc i de pas l'hi expliqui tot el que ella necessita i vol saber.
La Maria tampoc és la dona gran i desvalguda que la Raquel es pensa, ans al contrari. I les seves ganes de revenja la portaran a jugar al mateix joc que la Raquel, apostant encara més fort.

Tres dones, tres personalitats ben diferents, però amb un tret comú. Tres personatges que aniran movent els fils de la trama per aconseguir el seu propi benefici. I al seu voltant tot un elenc de personatges secundaris que moltes vegades actuaran com a meres comparses perquè elles aconsegueixin les seves fites personals. Un dels punts forts de l'autora són precisament els personatges, tots ells estan molt ben perfilats i dibuixats, del principal a l'últim secundari. Els veurem actuar i ens els creurem: les seves pors, les seves filies i les seves fòbies, els seus punts febles i els forts. Les interactuacions entre ells ens ajudaran a anar comprenent el que fan i perquè o fan.

«Instint de supervivència» és un thriller psicològic, ambientat a la ciutat de Lleida,  on ningú és realment qui sembla ser. On els secrets més tèrbols, les mentides menys pietoses, els enganys més esgarrifosos, i les traïcions que mai es perdonen se’ns serveixen en safata de plata.
La novel·la arrenca amb un inici impactant, on sentim a la Sofia parlar en primera persona —la resta de la novel·la ens la relatarà un narrador en tercera persona — i explicant-nos quina és la seva desesperada situació i quins són els seus plans.

Un tempo pausat que ens ajuda a endinsar-nos en les seves pàgines i gaudir de la seva lectura. Una trama molt ben embastada que no deixa cap fil solt, que ens anirà embolcallant i atrapant entre les seves pàgines, com aquella teranyina, teixida amb mestratge, que no deixa anar la seva presa.

«Sempre li havia semblat que passava per la vida sense que ningú la veies, com si fos transparent [...]» (pàg. 58)

2 comentaris :

  1. Passo de puntetes perquè el vull llegir aviat i no vull saber més del compte. Sembla que t'ha agradat, però no et veig tan entusiasmada com t'he llegit altres vegades.

    ResponElimina
  2. Porto unes 50 pàgines i, encara que no està malament, no m'acaba d'enganxar. Trobo a faltar una mica de misteri, el fet de no saber què pensa cada personatge en cada moment. No ho sé, llegiré un tros més a veure què.
    Salutacions, Núria
    Loreto

    ResponElimina