ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER

«Però la maldat és tan inherent a l’ésser humà com ho és la bondat i es manifesta de manera descarnada quan  se sent emparada pel poder.»

Per escriure la seva darrera novel·la, «Els Amants de la rambla del Celler», Víctor Alexandre es basa en un article seu, que va aparèixer al diari de Sant Cugat amb el mateix títol, on parlava de la parella formada per en Joan Grases i la Maria Cabanes, un matrimoni barceloní, nonagenari, que fa quaranta anys es varen establir al municipi.

En Joan i la Maria, la Marieta, amb una vida completament anòmia i amb la rutina pròpia de la gent de la seva edat, van esdevenir els protagonistes d'aquesta tendra història, convertint-se d'aquesta manera amb els amants de la rambla del Celler. En Joan i la Marieta es van conèixer al barceloní barri del Poble-sec, on tots dos vivien, ballant sardanes els diumenges.

Alexandre fa servir un narrador en primera persona, en la veu de Nataniel, un escriptor veí de l’entranyable parella, que cada dia els veu sortir a passejar al llarg de la rambla. El llibre combina escenaris que van des de la rambla del Celler, a districtes barcelonins com Sarrià o Gràcia o al barri del Poble-sec, passant pel barri parisenc de Saint-Germain-des-Prés.

Dit tot això podria semblar que estem davant una novel·la d'amor, però és molt més que això i a mida que ens endinsem en la lectura veurem que la història d'en Joan i la Marieta és l'element pivotant que l'autor fa servir per anar desgranant tota la història del segle XX: des de la guerra i post guerra espanyola, a la segona guerra Mundial, els moviments de la resistència i del nazisme... els temps convulsos que es van viure per tota Europa.

Aquesta història d'amor, respecte i comprensió, entre dues persones que han viscut tot tipus de situacions, també servirà a l'autor per parlar-nos de temes de rabiosa actualitat: els abusos sexuals a menors, el 'mobing immobiliari' a la gent gran, el feminisme, les grans diferències generacionals, especialment avui en dia que les noves tecnologies s'imposen a velocitats vertiginoses i fan que la gent més gran es desbordi, no ho entengui i no si senten a gust. També ens parla de les grans diferències que hi ha entre la vida al camp o la vida a una gran ciutat.

Per parlar-nos dels abusos sexuals a menors i les repercussions que aquest tenen al llarg de tota la vida de la persona que els ha patit, en Nataniel ens parlarà de la seva segona parella, la Judit, de qui ens farà un elaborat retrat de la seva personalitat. També ens parlarà dels seus oncles, l'Abdo i la Vivien per mostrar-nos els estralls de la guerra Mundial i del nazisme, així com els moviments de la resistència.

Alexandre també ens parlarà àmpliament del món de la cultura, de les lletres i les arts escèniques, fent sortir a la seva novel·la tot un seguit de personalitats reals: Charles Aznavour, Ferran Soldevilla, Enric Morera, Foix, Sartre, Simone de Bauvoir o Yves Montand, entre d'altres.

O de com les persones amb una posició benestant poden actuar d'una forma altruista, ajudant aquells que creuen són mereixedors dels seus favors. En aquest cas serà Bet Ferragut qui, per dues vegades, intervindrà en favor de la Marieta i la seva família en dos moments i per dues causes molt diferents.

«Els Amants de la rambla del Celler», és doncs la història d'amor d'una parella, sí, però també la història d'un país i un continent al llarg del segle passat. L'autor es valdrà d'un seguit d'analèpsies per anar-nos explicant els fets ocorreguts al llarg d'aquest període.

Una novel·la de lectura agradable, escrita amb senzillesa i naturalitat, basant-se en fets i personatges reals per presentar-nos una ficció meravellosa amb un elenc de personatges, la majoria d'ells veïns de la rambla del Celler, amics dels protagonistes, entranyables, que es fan reals a ulls del lector gràcies a la personalitat que l'autor els imprimeix; tanmateix els paisatges i llocs descrits al llarg de tota la trama, també es faran visibles mercès a les acurades descripcions que Alexandre en fa.

Una lectura recomanable, per llegir-la sense presses, gaudint de totes i cada una de les seves pàgines.

«Has d’anar molt viu sinó vols que et facin veure garsa per perdiu»