Les lectures d’aquest setembre han estat aquestes:
Cinquena entrega del fenomen editorial del moment. Si encara no has llegit res de la saga més famosa, ja estàs tardant!
Ja he dit, en cada lectura anterior, que estic enamorada dels personatges femenins, especialment de la Elinor i la Míriam.
Una saga que m’ha fet sortir de la meva zona de confort i que m’està fent passar molt bones estones lectores.
El sisè no trigarà a caure.. o potser sí, perquè el cert és que no tinc ganes d’abandonar Perdido.
Ja he dit, en cada lectura anterior, que estic enamorada dels personatges femenins, especialment de la Elinor i la Míriam.
Una saga que m’ha fet sortir de la meva zona de confort i que m’està fent passar molt bones estones lectores.
El sisè no trigarà a caure.. o potser sí, perquè el cert és que no tinc ganes d’abandonar Perdido.
Primera entrega de la saga protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven. Una relectura per preparar un dels clubs de lectura que coordino.
Una novel·la on l’assassí recrea en els seus actes alguns dels crims més famosos de la literatura. Uns personatges ben construïts, escenes de violència molt explicites, marca de la casa.
Sens dubte els amants del gènere, gaudiran amb aquesta novel·la apassionant i plena de girs inesperats.
Deixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
Deixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
Deixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
Relectura per preparar un club de lectura.Llegir l’alba Dalmau és un plaer. Les tres obres
que he llegit de l’autora m’han agradat, tot i que no poden ser més diferents
l’una de l’altra, però les tres tenen en comú la dolçor que Dalmau transmet en
les seves històries, que no sempre son, precisament, dolces.
L'enllaç a la ressenya complerta el teniu AQUÍ.
Llegir Zweig sempre és un plaer. Un autor que m’encanta
i tot i que aquesta no és de les meves obre preferides, he de dir que, un cop
més, no m’ha decebut.
Per ser sincera he de dir que he trobat aquesta història un xic fluixa i bastant previsible i quan dic que no m’ha decebut és perquè la prosa del autor sempre és excelsa i té la virtud de seduir al lector.
Per ser sincera he de dir que he trobat aquesta història un xic fluixa i bastant previsible i quan dic que no m’ha decebut és perquè la prosa del autor sempre és excelsa i té la virtud de seduir al lector.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada