ELS FILS DEL MAR

 

Reconec que sortir de la meva zona de confort em costa horrors, que hi ha gèneres com la ciència-ficció o el fantàstic (que no pas la fantasia) que em consten horrors i quasi sempre els defujo. Sort que aquest cop vaig fer cas de les recomanacions i vaig deixar les meves inseguretats lectores de banda.

'Els fils del mar' ha superat totes les meves expectatives. És cert que és una història que podem emmarcar dins del gènere fantàstic, però també és una novella fosca, que negreja d'allò més.

Inés Macpherson ens porta una història on les dones i la mar són les grans protagonistes.
En una societat patriarcal, plena de normes que les dones han de complir sense plantejar-se ni qui les ha dictat ni d'on dimonis surten, un grup de noies es revela i intenta sortir de l'encotillament de les normes opressores.
Elles tenen prohibit acostar-se a la mar, privilegi dels homes. Si ho fan són durament castigades i lligades al seu llit durant la nit. Les dones son terra. Moltes d'elles són torturades, amb una violència extrema i amb la complicitat de les seves mares, per haver transgredit aquestes normes.

L'autora ens planteja: val la pena trencar els límits i no acceptar tot allò que se'ns dona per fet, que sembla que sigui dogma de fe? Les joves protagonistes d'aquesta història creuen que sí, que és bo sortir-se de la norma, explorar tots aquells camins que tenen prohibits i lluitar per la seva acceptació.

Una novel·la on la sexualitat i la sensualitat conviuen amb l'extrema violència. On les noies lluiten per l'acceptació de les seves diferències, del seu cos que es rebel·la contra una societat que l'únic que vol és sotmetre-les.

Una història que per moments posa els pèls de punta pel que significa, plena de simbolismes i on la tendresa entre aquestes noies/dones és pura poesia.