LA TRENA

 

Tres dones, tres ciutats, tres continents. A primera vista les diferències entre les tres dones —la Smita, una intocable, la casta més baixa que existeix a l'Índia; la Giula una noia que treballa al taller familiar de Palerm confeccionant perruques amb cabells naturals i la Sara una advocada d'èxit a Montreal—, són més que no pas les semblances.

Laetitia Colombani, amb una mestria envejable i fent servir la veu d'una de les treballadores del taller de perruques a Sicília, entrellaça la vida d'aquestes tres dones que comparteixen el ser: rebels, lluitadores i que van a la recerca de la seva llibertat personal i social, cada una amb les seves eines, amb els seus recursos, però lluitant per una mateixa finalitat: assolir aquesta anhelada llibertat.

L'autora aconsegueix que la lectora es posi a la pell de les tres dones i que faci seus els seus anhels i les seves lluites. Les tres protagonistes s'enfronten a problemes universals als quals la majoria, per no dir totes, les dones hem hagut de fer front: el masclisme, el patriarcat dominant, haver de lluitar amb dents i ungles per demostrar una vàlua que es demostra per si sola (si ens deixessin, clar està).

Les tres històries són colpidores, cada una en el seu entorn, força allunyats entre si, però la més dura, per les circumstàncies, és la de la Smita i la seva filla Lalita. Smita lluita per donar un millor futur a la nena, no vol que hagi de fer el mateix que ella:

«recull la merda dels altres directament amb les mans, tot el dia» (pàg. 16)

La seva posició és la més precària dins la societat del seu país: els intocables, els pàries, els sense casta… No només ella té una feina denigrant, la del seu marit no és gaire millor. No vol això per la seva petita, vol que pugui estudiar i tenir el futur que a ella l'hi ha estat negat.

Colombani ens embolcalla amb la seva prosa senzilla, clara, dolça i molt contundent. Els capítols curts que altern les històries de les tres dones i que les van entrellaçant com si es tractés d'una trena, aporten dinamisme a la lectura i aconsegueixen tenir al lector enganxat a les seves pàgines. Hi ha moments, en les tres trames, que el cop de puny a l'estómac és més dolorós del que preveiem, ens ofega i deixa sense aler però amb ganes de continuar endavant.

'La trena' és relat de tres dones, de tres lluites, de tres mons i del cercle perfecte que, sense saber-ho, les connectarà