QUINQUI CONNECTION

 

La primera vegada que vaig tenir notícies d'aquesta novel·la, encara no s'havia publicat, va ser per part del mateix autor. Aquell calorós dia d'octubre i en un lloc tan emblemàtic com la plaça de Sant Felip Neri, em va dir que era la seva novel·la més punky i gamberra. I això, venint de la seva obra, és dir molt. Però, us ben asseguro que no faltava a la veritat.

Quan vaig començar a llegir-la, ja tenia petites nocions del que hi trobaria. Moltes de les escenes que llegia, recordava haver-les sentit explicar a en Sebastià en alguna ocasió, eren anècdotes de la seva època de periodista a les illes. Si de viva veu em feien riure, escrites encara més. No us podeu perdre la història de 'el enanito violador', però per això haureu de llegir-vos el llibre.

'Quinqui connection' ens porta de l'hivern de 1996, quan feia un fred que pelava, a l'estiu de 2022, quant la calor és insuportable. L'inspector Vidal (2022) s'enfronta a la troballa de tres cadàvers que veuen la llum en aterrar un poblat gitano. Una de les cases era la de Maria Cortés, alies 'La Niña', la principal matriarca del poblat i cap del narcotràfic de Son Banya.
El 1996 corria la brama que Cortés posseïa un quadre de Velázquez que valia una veritable morterada, i clar, la temptació de robar-lo era més que gran. Ho aconseguiran i sortiran indemnes els pobres desgraciats que ho intenten?

A partir d'aquests fets l'autor ens presenta un elenc de personatges a quin més esbojarrat, sobretot els del 1996, que ens arrencaran més d'una riallada, i que se'ns faran entranyables per la seva manera de ser.

I,com a totes les seves novel·les negres, fa una dura crítica social: als supermercats de les drogues, les especulacions immobiliàries, el món de la prostitució, massificació del turisme, món polític i periodístic...

Tot amb la prosa que el caracteritza: directe, sense pal·liatius i un xic irreverent (en aquest cas, molt irreverent) que a mi tant m'agrada.