'Arrels i ales' és una novel·la espectacular, el millor que he llegit de la Dora Muñoz, i això que amb les dues anteriors em va fer gaudir de valent. Però aquest cop s'ha superat amb escreix.
L'autora ens porta una obra íntima i delicada. Tot i que partim d'un assassinat, el d'en Jürgen Neumann, un alemany establert a Mallorca i amant de l'ornitologia i que l'autora ens portarà a viatjar al seu passat, situat ni més ni menys que durant un dels episodis més foscos de la història recent d'Alemanya.
La crítica social queda ben palesa al llarg de tota la trama: A la massificació de turisme que pateixen les illes; al menyspreu per la nostra llengua; el racisme, a través de la figura de na Sílvia, la guàrdia civil de pare guineà; i l'homofòbia a través de la transsexualitat de na Lola.
Tot i la foscor dels fets i del relat que l'autora fa, la seva prosa és exquisida, en alguns moments quasi poètica i ens porta una novel·la de caràcter intimista on els personatges són, com sempre, un dels seus punts forts, des dels principals als secundaris, tots ells són persones reals: amb llums i ombres, amb càrrega emocional, amb debilitats, prejudicis adquirits, encerts i errors que els fan humans.
Una de les millors novel·les que he llegit enguany, com deia abans, per a mi, la millor de l'autora, qui un cop més m'ha robat el cor amb els seus personatges i m'ha fet gaudir moltíssim de la lectura d'aquestes 'Arrels i ales'.
No us la podeu perdre!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada