Vaig conèixer i enamorar de la prosa
de la Care Santos amb 'Desig
de xocolata' després va venir 'Habitacions cerradas' 'Diamant Blau'
'Okupada' i 'Por' —les dues darreres dedicades a un públic adolescent—
i reconec que encara en tinc uns quants pendents de llegir. Aquest feia divuit
mesos que era a casa esperant torn i quan llegint una ressenya em vaig assabentar
que aviat sortia la segona part, vaig decidir que ja era hora de tornar-me a
deixar seduir per la prosa de l'autora.
'Tot el bé i tot el mal' té
una protagonista indiscutible: la Reina Gené i un arc temporal d'amb
prou feines un dia. Les localitzacions també són molt concretes: l'aeroport de
Bucarest i la ciutat de Barcelona. I amb aquest pocs ingredients la Care ens porta una història
força demolidora.
La Reina ho té tot ser
feliç: un exmarit, un fill adolescent, un marit que l'adora, un treball que l'apassionat
i un amant ocasional. Però la seva aparentment tranquil·litat i felicitat vola
pels aires amb una trucada telefònica que l'avisa d'un succés ocorregut a
Barcelona, en el si de la seva família mentre ella es troba a Bucarest, on ha
acudit per temes de treball, acompanyada de la seva amant.
Care
Santos ens apropa al viatge interior que ha de fer la seva
protagonista, per tal de poder entendre el que ha fet el seu fill, que
l'esquerdarà i devastarà fins a fer-li trontollar la seguretat en ella mateixa.
Durant les hores que la Reina
passa atrapada, per culpa d'una forta turmenta siberiana, a l'aeroport —un dels
llocs més desangelats i impersonals del món— sentirem l'angoixa que ella sent,
causada per la notícia que acaba de rebre i que cap mare voldria rebre mai; ens
ficarem a la seva pell, patirem amb ella i ens farem les mateixes preguntes,
sense resposta, que ella es fa.
Veurem com la seva vida es mou a cop
de telèfon mòbil, l'únic que la connecta amb Barcelona, el lloc on voldria i
hauria d'estar, i tindrem la sensació d'estar dins un thriller psicològic; però
a mesura que les hores passen i la protagonista pren consciència que s'ha de
tranquil·litzar, ja que res pot fer per arribar a casa, més que esperar…, el
ritme s'alenteix lleugerament i el to narratiu es torna molt més intimista i
reflexiu. La Reina té tot el temps del món per pensar i capbussa en el seu
passat, reobrint ferides que creia tancades i qüestionant-se constantment per
les decisions que ha pres al llarg dels anys: han estat les més encertades?
L'autora fa una reflexió sobre la
maternitat, i sobre la vulnerabilitat que pot fer sentir a les dones,
especialment aquelles que treballen i han de fer mans i mànigues, com és el cas
de la Reina, per conciliar la vida laboral i la familiar. Altres
temes de rabiosa actualitat, que també aborda són: les relacions de parella, la
maternitat, l'adolescència i els seus problemes, les diferents relacions
familiars, els interessos de les grans empreses farmacèutiques i la pedofília
entre d'altres…. Temàtiques que, en qualsevol cas, no et deixen indiferent i
que fan que et plantegis moltes preguntes.
L'inici i el final és el mateix, unes
cartes que semblen completament independents de la resta de la novel·la i que
tenen com a protagonista al pare de la Reina. Imagino que en la segona entrega
traurem l'entrellat, però el cert és que l'autora sap com despertar la nostra
curiositat cap a elles. Haurem d'esperar que es publiqui el proper llibre.
Ho has descrit perfectament, jo també espero la segona part en candeletes.
ResponElimina