'La veïna del costat' ens
situa a Sudàfrica, a Katterijn una barriada ben estant,
plena de buguenvíl·lies, de Ciutat del Cap. La majoria dels inquilins de Katterijn
són gent de raça blanca. Allà viuen dues dones, l'Hortensia, l'única
propietària negra, i la Marion; les dues sobrepassen els
vuitanta anys, són veïnes, les seves cases estan de costat. Les dues han tingut
carreres d'èxit en una època on la majoria de dones només eren mestresses de
casa. L'Hortensia és dissenyadora tèxtil, mentre que la Marion
és arquitecte. Irònicament els seus èxits professionals no tenen ressò en la
seva vida familiar. La desil·lusió i les moltes decepcions que els ha provocat
la vida marital les ha entristit i amargat a totes dues.
L'Hortensia i la Marion
són vídues, la primera acaba d'enterrar al seu marit, en Peter, la segona es
baralla per entendre en què va malbaratar els diners el seu de marit,
deixant-la en la més absoluta ruïna. Les dues assisteixen a les reunions de
L'Associació de veïns, on Marion és la presidenta.
Comparteixen una hostilitat mútua i són rivals, cada una té allò que més
desitja l'altra. Però el destí és capriciós i un bon dia les dues dones es
veuran obligades a entendre's, serà aquest l'inici d'una amistat? Haureu de
llegir el llibre per saber-ho.
Al llarg de la novel·la, les dues
dones reflexionen sobre la seva vida, el passat abans de cassar-se, un cop
cassades… i quines han estat les decisions preses, o no preses que les han
portat a les circumstàncies actuals. Els salts temporals són constants al llarg
de la narració, però el transit del present al passat i del passat al present
llisca suaument fent que el lector sempre sàpiga en quin punt es troba de la
vida de les dues dones. I com a teló de fons tenim temes tan espinosos com el
racisme o l'apartheid que va empoderar famílies com la de la Marion.
Les dues protagonistes són
personatges que provoquen l'empatia del lector. T'enamores d'elles, de les
dues, tot i conèixer les seves llums i les seves ombres. El gran encert de
l'autora és que les protagonistes s'allunyen de l'estereotip de les dolces
octogenàries que sovint ens retraten les novel·les i s'acosten molt més als
vells rondinaires de la literatura.
La prosa de Yewande Omotoso és atractiva i provocativa sense caure en la
moralització didàctica, i és el lector qui ha d'extreure els seus propis
judicis. Té un toc humorístic, irònic, àcid, punyent. Toca temes socials i
personals força polèmics i punyents i aconsegueix ser una lectura força
entretinguda que arrenca més d’un somriure.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada