LOS MIÉRCOLES SALVAJES

Quan una autora toqui el tema que toqui, escrigui sobre el que escrigui, s'endinsi en el gènere que s'endinsi..., és capaç de mantenir-me enganxada a les pàgines del seu llibre, es guanya la meva més profunda admiració. Susana Hernández ja fa temps que em va guanyar com a lectora, crec que des de les primeres línies de la primera novel·la seva que vaig llegir, i cada cop m'ha reafirmat en la meva convicció: és una de les millors plomes de la literatura actual, sigui en català o en castellà.

LA MEMÒRIA DE LA VALL FOSCA

«La memòria de la Vall Fosca» és la segona novel·la del Carles Mentuy. Ve presidida per "La venjança de la Vall Fosca" i recupera no sols l'idíl·lic enclavatge on transcorre gran part de l'acció, sinó també a personatges com en Gerard, la Núria i en Serratosa.

EL FALS THRILLER DEL CARRER D'EN ROIG

«El Fals trillar del carrer d'en Roig» és una novel·la negra, bé el títol ja ens dona una pista del que torbarem, però és que és molt més que això. Ja des de les primeres pàgines veien els tocs costumistes que ens acompanyaran al llarg de tota la trama: la vida dels veïns d'un carrer d'un poblet de la costa del maresme, Vilassar de Mar; però que ben bé podria ser qualsevol altra localitat.

COSTA BRATVA

La primera vegada que vaig tenir el plaer de llegir a la Cristina Malagelada va ser en el recull «Assassins de Girona» amb el seu relat "Mar negre de tramuntana". Ara, gràcies al Festival les Borges Negres he retrobat a l'autora amb la seva última novel·la «Costa Bratva».

TOTHOM ET RECORDARÀ

Agraeixo llegir trames que tracten temes de rabiosa actualitat, però si a més els temes tractats estan basats en fets reals i es fa d'una forma mordaç, per a mi és el súmmum del plaer lector. Andreu Martín a «Tothom et recordarà» fa ple al quinze: ens parla dels atemptats gihadistes a Barcelona l'agost del 2017 i arran de tan tràgic succés munta una trama veraç i mordaç a parts iguals on també farà referència dels atemptats a França: a la sala Bataclan i a la revista satírica Charly Hebdo.

EN BLANCO Y NEGRO

Prado G. Velázquez ens porta una trama situada als anys cinquanta a la ciutat de Los Angeles. On Rachel J. Bladovich una expolicia que ara exerceix com a detectiu privat. Rachel, no només té la gosadia de treballar en un àmbit purament masculí, sinó que a més fa gala de l'homosexualitat, res ben vista per una societat massa puritana per a segons que. Per poder exercir sense massa problemes, porta un anell al dit, simulant estar casada. Tot i les abismals diferències amb els investigadors masculins als quals tant la literatura com el cinema d'aquells anys ens tenen acostumats, Rachel comparteix els trets més característics: arruïnada, viu al seu despatx, veu bourbon, no pot pagar les factures, es fica en tots els embolics possibles i li encanten les dones.

ELS LLITS DELS ALTRES

Acostumo a ser molt escèptica quan començo a sentir a dir que aquest llibre trencarà motlles, que sacsejarà la literatura catalana, que..., i quan per fi decideixo acostar-me al llibre en qüestió ho faig amb bastanta recança i molta precaució, a vegades els meus prejudicis cauen a les primeres planes, d'altres no. En el cas de "Els llits dels altres" m'alegro d'haver deixat de banda les meves pors i haver-me endinsat a la seva lectura. Reconec que he gaudit de la primera a l'última paraula.