PROGRAMA D'ACTES: LES BORGES NEGRES!

I no parem! De Festival en Festival. El pròxim dia vuit d'abril tenim el I Festival de Novel·la Negre i criminal de les Borges Blanques: Les Borges Negres!

FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ, EL VI FA SANG

Aquest passat cap de setmana, «La màgia dels llibres» es va traslladar a l'Espluga de Francolí per tal d'assistir a la tercera edició del  festival de novel·la criminal «El Vi fa sang». D'entrada només puc que reiterar les meves felicitacions al comissari del festival, Salvador Balcells, juntament amb tots els seus còmplices i col·laboradors, va ser un cap de setmana fantàstic en tots els sentits.

Tot i els canvis d'última hora, tots per forces majors, que va haver-hi, tant les taules rodones com les presentacions creuades de llibres, varen ser tot un èxit. La neu va ser una convidada, inesperada, de luxe.

Vàrem poder gaudir de taules rodones tan interessants com: El costat fosc en la literatura criminal, el gènere negre i policíac al cinema i la televisió o Atura't malfactor! Models de llengua al gènere criminal. Totes molt interessants, en especial aquesta última formada per Anna Maria Villalonga, Rafa Melero i Pau Vidal, que vàrem ser moderats per en Joan Rendé i que, crec, que a tots els presents ens va deixar amb ganes de més.

LA VEU

«Algú que com a puta, és pitjor que jo.»

Arnaldur Indridason era una d'aquestes assignatures pendents que sempre arrossego amb temes de lectura. Els autors nòrdics del gènere negre sempre m'han atret, però per una raó o altra Indridason havia anat quedant relegat.

Aquest no és el primer llibre que llegeixo de l'autor islandès, —el va precedir «Passatge de les ombres» —encara que sí el primer de la saga Erlendur, encara que es el tercer títol, ja que seguint amb els meus «bons costums» no he començat pel principi de la saga. Tot i que «Passatge de les ombres» no em va acabar d'enganxar, vaig decidir donar una segona oportunitat a l'autor i sort que ho vaig fer. Ara sé que aquest no serà el últim llibre seu que llegeixi.

DES DEL BALCÓ

«Havia entès que dir la veritat feia vergonya[...], les penes que fan vergonya es millor no verbalitzar-les.»

Fa tot just dos anys que vaig acabar de llegir la primera novel·la de Teresa Muñoz. Just fa uns dies que he acabat la seva segona obra, «Des del balcó». I aquell pressentiment que vaig tenir en llegir «Com si fos ahir», s'aferma en mi: estic davant d'una autora que promet i molt. Si aquell primer llibre em va atrapar entre les seves pàgines, aquest segon encara em reté en elles. Tancar el llibre no ha estat passar pàgina de la lectura acabada, al contrari, ha estat anar recordant detalls, escenes, frases... d’aquesta; deixar reposar la història i anar recordant-la i assaborint tots i cada un dels matisos que en ella trobem.

Estructurada amb dinou capítols, precedits d’un pròleg. Cada capítol està dividit en dues parts, cada una d’elles pertany a una línia temporal: la infància i adolescència de la Quima, en l’època de la postguerra és la primera part de cada un d’ells; la segona ens transporta al present, amb l’Àngela que anirà desentrellant el passat de la seva mare per plasmar-lo en una novel·la, al mateix temps que intenta reorganitzar la seva pròpia vida, intentant superar la mort de l’Andreu el seu marit.

TRES MINUTOS DE COLOR

«La ingenuidad del desgraciado es pensar que pronto dejará de serlo.»

Abans d'asseure'm a escriure aquesta ressenya, he hagut de deixar reposar la lectura uns quants dies. Pair-la a poc a poc. Anar recordant aquells passatges que més en van impactar, cosa no gens fàcil (o tot el contrari, segons es miri) quan el noranta per cent de la novel·la ho va fer.

«Tres minutos de color» és la tercera novel·la de Pere Cervantes, la primera que tinc el plaer de llegir. És una novel·la negra, sí. Però diferent, i en aquesta diferència està el gran encert de l'autor. Abans de posar-me a escriure he vist un vídeo de la presentació que es va fer en una llibreria de Castelló, on  l'editor, Gregori Dolz, venia a dir que és d'aquestes obres que el lector acaba adorant o avorrint; sincerament dubto que cap lector de novel·la negra pugui avorrir-la. Els adjectius per qualificar l'obra de Pere Cervartes se’m queden curts, només diré que atrapa el lector entre les seves pàgines de manera irreversible, que un cop has entrat en la història no podràs sortir-ne fins a diversos dies després d'haver finalitzat la lectura.

PROCÉS ENVERINAT

«Sense proves ni altres testimonis, no hi havia manera d’esbrinar qui eren els assassins de la moto.»

«Procés enverinat» és el cinquè lliurament de la saga protagonitzada pel sotsinspector dels Mossos D’Esquadra, Emili Espinosa. En aquesta entrega, Salvador Balcells, posa al seu protagonista — Ell, que no s'ha volgut embolicar mai en política — al capdavant d’un cas que té com darrere fons un tema de rabiosa actualitat a casa nostra: el procés independentista.

Balcells ha creat un personatge una mica peculiar.  Espinosa no és un policia heroic, més aviat al contrari. Ve d'un altre cos com és el de la Guàrdia Civil, és valencià encara que viu a Torreforta,Tarragona; al seu antic treball va tenir seriosos problemes per parlar català. Casat amb una tortosina, és pare de dues filles amb les quals té una relació complicada, per dir-ho d'una manera suau, especialment amb la petita, que no dubta a posar sempre que té ocasió, en entredit la feina del seu pare. Per a més inri és independentista militat d’un partit polític i si això no fos prou per al pobre Espinosa, a més a més la seva parella és una noia (cosa ja prou dura de pair per una persona com el sotsinspector) que el seu pare coneix prou bé i sap que pot arribar a ser una font de conflictes.