📍La Júlia surt de festa tot i la oposició de la mare. Marxa de casa enfadada amb ella. La nit tampoc va tant bé com esperava i acaba discutida amb l’Àlex, el seu noviet. Torna a casa sola, tot i a ver dir que ho faria acompanyada. Quan albira la seva llar, tot es torna fosc... Algú la segresta a la Júlia i mai arriba a traspassar la porta de casa seva,.
📍El déjà vu és un fenomen psicològic que consisteix en la sensació d'haver viscut abans una situació nova, però que en realitat no ha succeït. La persona afectada sol atribuir-la a un somni, encara que en alguns casos té la ferma sensació que l'experiència ‘va ocórrer realment’. Aquesta definició ens explica força bé el que pateix la Laia des de ben menuda. Té la sensació que dins seu i habita un altre noia, que son dues persones, o personalitats en un sol cos. La Laia pateix alguna malaltia mental, però quina?
📍Els temes que la Sònia Guillem tracta son els que poden amoïnar als pares de tots els adolescents, però també als propis joves. Ens parla d’un dels temes ‘tabús’ de la nostre societat, les malalties mental i ho fa d’una manera oberta i directa, sense embuts. I aborda les relacions entre pars i fills i amb els amics. I la por dels pares, també de les noies, quan aquestes surten de nit i han de tornar soles a casa.
📍Esbrinar que li va passar ala Júlia i que dimonis té la Laia és el que mourà al lector a seguir endavant.
📍Capítols curts, un to distes i propers, una atmosfera molt ben creada, un personatges versemblants i una història que va de menys a més fan de ‘ No sé qui soc’ una lectura atraient, no només pels joves que de ben segur si trobaran identificats, sinó també pels adults que vulguem passar una bona estona lectora.
