ÀNGELS DE LA MORT

 💉Amb 'Angles de la mort' Silvestre Vilaplana posa el punt final a la trilogia protagonitzada per Araceli Lavila.

💉La trilogia té com a denominador comú, a més dels personatges, una forta càrrega de denúncia social.

💉El mateix autor diu que va concebre la història de la detectiva Lavila en tres parts: la primera amb un cas extern a Araceli, la segona amb un cas que la toca molt de prop i la tercera on ella mateixa és el cas. 

💉Feu-me cas i llegiu-les amb ordre cronològic — 'Dones sense nom', 'Suburbis del paradís' i 'Àngels de la mort'— tot i que són històries independents, veure l'evolució dels dos personatges principals és molt enriquidor.

 💉Abans deia que les tres novel·les tenen com a denominador la denúncia social, en aquest cas en Silvestre posa el focus els abusos a menors per part de gent poderosa, els problemes dels immigrants il·legals, la corrupció política i policial, el creixement i pocs, per no dir cap, escrúpols de l'extrema dreta o la problemàtica de l'eutanàsia,

💉Vilaplana fa servir dues trames principals per parlar-nos de tot plegat. Per un cantó tenim un vídeo on es veuen els abusos a una menor i veurem com tots els implicats en aquesta gravació aniran apareixent morts; per altra banda, tenim un assassí en sèrie que creu que actua per voluntat divina i Déu l'inspira a buscar les seves víctimes i eliminar-les.

💉Araceli Lavila, jubilada del cos de policia i malalta terminal, i el periodista Roger Casafont, els dos protagonistes de la trilogia, es veuran implicats en els dos casos que els acabaran tocant més prop del que ells voldrien.
 

💉Vilaplana sap atrapar al lector: capítols curts, temes punyents que ens arribem fins al moll de l'os, llenguatge clar, temes actuals, diverses trames molt ben trenades i uns personatges, tant els principals com els secundaris, molt potents. De la lectura de les seves novel·les ningú pot sortir-ne indemne.
💉
Des que vaig llegir 'Dones sense nom', Vilaplana s'ha guanyat un lloc preferent entre els meus autors de capçalera.