El títol no deixa lloc pels dubtes: en una misteriosa clínica, situada en un petit carreró, un excèntric metge es dedica a receptar gats als seus pacients. Després de la incredulitat, els pacients marxen capa casa amb un gat i les instruccions per fer-se càrrec de l’animaló mentre duri el tractament, i això no sempre serà fàcil, però si efectiu i és que com diuen a la clínica, hi ha pocs problemes que no es resolguin amb un gat.
Llibre ideal pels amants dels gats i per passar una bona estona lectora.
Tenia moltes ganes d'endinsar-me, altre cop, a la població de Holt, i tot i que he de confessar, que potser és la història que menys m'ha agradat, he gaudit de nou de les històries i de la gent d'aquesta petita població de Colorado. He tornat a meravellar-me amb la prosa de l'autor i, com sempre, m'he quedat amb ganes de més.
No us recomanaré el llibre, us recomanaré l'autor, llegiu el que vulgueu de Haruf, però llegiu a Haruf, no us en penedireu.
Una història de resiliència, de repressió de fam, de patiment; amb uns personatges entranyables amb els quals acabes empatitzant i patint al seu costat. Una novel·la que et remou per dins, que t’indigna i que et fa pensar en la foscor de la nostra història més recent.
En les novel·les d’en Cussó sempre ens trobem al costat dels ‘perdedors’, i aquest cas no pot ser diferent, tot i que ho és. M’explico. Evidentment, no és una història d’herois, al contrari, o és de gent normal que pateix les conseqüències de viure la societat actual i on es fa palesa aquella dita de ‘la curiositat mata el gat’; i és que de vegades el nostre afany per documentar tot el que veiem ens pot portar a ser testimonis de quelcom que seria millor que mai haguéssim vist.
La nostra és una societat viciada i malaltissa que ens mostra el pitjor de l'ésser humà i on passar del cel a l’infern pot ser qüestió de segons. La vida es pot capgirar amb un obrir i tancar d’ulls, posant a prova la nostra capacitat de resiliència davant el pitjor dels infortunis. I, què hi ha pitjor que perdre a un ésser estimat? Que aquest desaparegui i no en sàpigues res. Si el dol d’una pèrdua és terrible, el dol per una desaparició, on no sap què dimonis ha passat amb aquella persona, és quelcom que ha de posar a prova la nostra estabilitat emocional d’una manera brutal.
Un thriller psicològic que et fa pensar en quina merda de món vivim, com moltes vegades acceptem l’inacceptable i seguim, o intentem continuar endavant com millor sabem i podem. I, on l'autor ens posa davant d’un dels sentiments més bèsties i irracionals que hom pot experimentar: l’amor per un fill.
Una lectura lleugera, que m’ha servit per poder acabar de pair la lectura anterior, que m’ha entretingut i que m’ha fet gaudir de l’estil de la Graziella.
Capítols curts, directes a l’acció i que et deixen amb ganes de més Sonia Ruiz i més Graziella Moreno.