LECTURES DE MAIG

 

LA GRAN FAMÍLIA d’Antonia Carré-Pons

Abans d'endinsar-me a la relectura d'"El Càsting" volia llegir la darrera novel·la de l'autora. Les dues últimes lectures que he fet de treballs seus, m'han fet riure de valent. Aquest cop el registre és més seriós tot i que hi ha moments que t'arrenquen un somriure.
Dividida entres parts ben diferenciades, anirem coneixent a la Rateta i la Sió les dues germanes protagonistes. La primera part ens porta al dia a dia de la família, en l'època que elles són dues criatures. La segona part se centra més en la Rateta aquí veurem en un congrés sobre literatura i veurem com les germanes han d'anar superant les diferents pèrdues, començant per la de l'avi, i com la Rateta supera un càncer, mateixa malaltia que va minvant la salut de la Sió. La tercera part se centra precisament en la Sió i en l'enfortiment de la relació entre les dues germanes.
Un llibre curt que t'empasses d'una glopada, una petita meravella que fa gaudir i patir al lector.

MAREA NEGRA de Sebastià Bennasar

Ens retrobem amb la prosa més irònica i divertida de l'autor. No és de les seves novel·les més 'gamberres', però déu-n'hi-do.
A través dels assassinats de tres autors coincidint amb la celebració de tres edicions de 'La vila del llibre', l'autor aprofita per fer una crítica a tot el sector del llibre. I ho fa amb aquest deix d'humor que el caracteritza.
Un thriller cultural i que sorgeix del pòdcast homònim que va crear per a Ràdio l'Escala, que farà passar una molt bona estona lectora als amants del gènere.

EL CÀSTING d'Antonia Carré-Pons

Relectura per preparar el club de lectura de maig. Al bloc teniu la ressenya completa.
Dues protagonistes, la Paula una mestra jubilada i l'Ernestina, una exactriu. Són oposades i complementàries. Dues velletes que encarnen allò tan nostre del seny i la rauxa. La Paula és el seny... d'aquella manera, però ho és. L'Ernestina la rauxa, esbojarrada, amb idees estrafolàries.
Una novel·la curta, que dura un sospir, alegre, desenfadada i que et fa passar una molt bona estona lectora.

LA POR DE LA BÈSTIA d'Anna Moner

Relectura per preparar el club de lectura de Juny.
Amb una novel·la que ens parla essencialment de la por, d'aquella por atàvica de la qual no pots despendre't, l'autora ens fa transitar per la ment del depredador. És cert que en certs moments ens pot recordar a 'El perfum' de Süskind, però també a 'Frankenstein’ de Shelley o a relats gòtics. En acabar-la sempre he tingut la necessitat de rellegir 'El corb' de Poe.
Amb un final sorprenent on tot encaixa a la perfecció, per molt que el lector no s'ho esperi.

EL CUERVO d'Edgar Allan Poe

Si encara no he llegit aquesta meravella, sou uns heretges i ja podeu córrer a posar-hi solució.
No us parlaré del poema de Poe, però sí de l'edició que han fet a Alma Clàsicos Ilustrados, que és una fantasia. El Poema comença en un desplegable preciós, per continuar a doble pàgina en versió original i traduït al castellà.
Si el poema, ja de per si, és una delícia, aquesta versió és el somni de tot lector que busqui edicions per emmarcar.

LECTURES D'ABRIL

LOS ANIMALES DE CIUDAD NO LLORAN de Graziella Moreno

Un dels llibres pendents que més ganes tenia de llegir. Encara no entenc que hagi trigat dos anys llargs a fer-ho...
Graziella Moreno ens porta thriller judicial en què no tot és el que sembla: una denúncia per violència de gènere, una amant que sembla amagar alguna cosa, un empresari enredat en un negoci milionari, un bufet d'advocats prestigiós i sense escrúpols, dos advocats que es retroben...
Dividida en capítols curts, amb l’estil clar i sense artificis de l’autora, és un llibre de lectura fàcil, que fa pensar i enganxa fins al final. Un final amb un desenllaç impactant.

SESIÓN NOCTURNA de Michael Connelly

Feia temps que esperava a la lleixa i marcar-lo per a un club de lectura ha estat la manera de llegir-lo.
Nova sèrie de Connelly, aquest cop protagonitzada per René Ballart, detectiu del torn de nit de la comissaria de Hollywood.
Una protagonista que m'ha encantat: surfera, obstinada, persistent, que no para fins a aconseguir les seves fites. Aquí la veiem enfrontant-se a dos casos prou complicats i amb força connotacions personals per a ella.
Recomanable pels amants del gènere policial.

UN ÀNGEL CRUEL d’Edgard Cotes

Dues hores em va durar aquesta lectura. Feia temps que un llibre no em durava tan poc.
Cotes m’ha fet sortir de la meva zona de confort amb un dels gèneres que més m’atrau i menys llegeixo: el terror, i aquest cop m’he topat amb una novel·la que combina el terror psicològic amb elements sobrenaturals. Tres parts, tres protagonistes: un pare i els seus dos fills adolescents que configuren una trama potent i complexa on la maldat sura en cada una de les pàgines.
Una novel·la que fascinarà als amants del terror.

LA PLUJA (saga Blackwater IV) de Michael McDowell

Última entrega de la saga Blackwater.
He tardat a llegir-la més del que m’haguera agradat, però l’espera ha valgut la pena.
Els Caskey no defrauden i les dones de la família enamoren.
Ja he dit, en cada lectura anterior, que estic enamorada dels personatges femenins, especialment de la Elinor i la Míriam i ara també de la Lilah.
Una saga que m’ha fet sortir de la meva zona de confort i que m’ha fet passar molt bones estones lectores.

LECTURES DE MARÇ

LA NOVA REALITAT de Mida Porta

La Mida ha aconseguit, no només fer-me sortir de la meva zona de confort lectora, i és que la ciència-ficció és un gènere que acostuma a costar-me, sinó que a més a més m’ha posat davant d’una de les meves fòbies: les paneroles.
La Mida juga hàbilment amb el lector, però en cap moment l’enganya. Al principi ens situa en una cova amb un narrador en primera persona, que de seguit sabrem qui és, i un acompanyant misteriós que no tenim ni idea de qui és, per tot seguit passar a explicar-nos la història dels dos germans protagonistes. Però de tant en tant ens torna a la cova... I molt hàbilment ens crea la necessitat de saber qui hi ha en aquesta cova i com han arribat fins aquí. Per saber-ho haureu de llegir aquesta fantàstica història plena de referències literàries i escrita amb un llenguatge poètic que ens posa davant d’una nova realitat causada pel canvi climàtic.

MORT AL PALAU de Glòria Sabaté

Glòria Sabaté ens porta un clar homenatge a Sherlock Holmes, situant l’acció en un dels palaus més emblemàtics de Barcelona: el Palau Güell.
Un edifici fosc, tenebrós, que és un veritable laberint de racons i passadissos, és l’escenari dels crims i a la vegada una presó per als personatges que hauran d’esbrinar, sense sortir d’ell, qui és l’assassí i que l’ha portat a matar imitant un dels casos del famós detectiu creat per Conan Doyle.
Una novel·la enigma, habitació tancada, amb el rere fons de la Barcelona del 1908 i amb pinzellades de realisme màgic que entreté al lector i el fa pensar per poder esbrinar qui, com i per què ha portat a terme els crims comesos al Palau.

NO DORRMIRÀS d'Orol Canals

L’esclat de la lluerna modernista del Palau de la Música Catalana i l’aparició d’un home penjat és només el punt de partida d’un thriller que ens portarà per diversos auditoris escampats al llarg d’Europa i on s’aniran produint tràgics successos.
Canals ens parla de corrupció, de narcotràfic, d’abusos de poder, abusos sexuals... tot mentre ens endinsa a la part més fosca i tèrbola de la música clàssica a través de la figura del director d’orquestra Víctor Alemany, una d’aquelles figures que té tant de geni com de mala persona.
Una trama plena de girs, que té com a fil conductor l’ària Nessun Dorma i que no dona treva al lector. Un thriller psicològic que ens recorda que el passat es fa pressent quan menys t’ho esperes.

BENVOLGUDA SENYORA CHRISTIE de Núria Pradas

Ens situem a l’Anglaterra de postguerra, quan la jove Emma Marbury hereta la llibreria de la seva tia Pennelope Brent a Dartmouth. L’assassinat d’un fuster i l’acusació del seu ajudant, faran que l’Emma comenci a investigar que és el que realment ha succeït i qui és el veritable culpable. L’Emma comptarà amb un ajudant de luxe, la mateixa Agatha Christie, amb qui al principi manté una relació epistolar.
També veurem que hi ha referencies a un crim real, ‘un dels casos més infames de la història britànica’ segons l’autora.
Un Cozy crime, amb tots els ets i els uts. Un clar homenatge a l’autora britànica i una lectura entretinguda, amb uns personatges peculiars que arrenquen més d’un somriure. L’obra de Pradas compte un interessant joc metaliterari que fa les delícies del lector.

L'HORT DE LES ÀNIMES de Margarida Aritzeta

Un capellà mort i un nen desaparegut són el tret de sortida de la darrera novella de Margarida Aritzeta. Tenen res a veure els dos successos?
Una novel·la que ens posa cara a cara amb la part més fosca i truculenta de l’ànima humana, que té com eix central la culpa i el penediment i que ens parla de barris degradats, de personatges marginals i de secrets que tard o d’hora surten a la llum. Aritzeta furga en els conflictes interns dels seus personatges i en una societat que amaga realitats molestes i ens descriu una atmosfera obscura i inquietant.
Sempre és un plaer llegir a l’autora i aquest cop he xalat de valent!

CODI 60 A LA PASÍFAE de Maria Rpsa Nogué

Nogué ens fa transitar per la trama principal i per un seguit de subtrames, que va entrellaçant de manera admirable, on toca temes tan punyents i actuals com la prostitució, el narcotràfic, la pornografia il·legal, els pocs escrúpols que tenen certes persones per apropiar-se de la feina d'un altre o la corrupció d'alts càrrecs de la policia...
Voldria Destacar el sobrenom d'alguns dels personatges secundaris, èpics!
Una novel·la negra molt ben trenada, escrita amb un llenguatge clar, entenedor, uns diàlegs àgils que et fan entrar en la trama.

LECTURES DE FEBRER

 

PASTA FÀCIL d’Emili Bayo

Retrobar-me amb els protagonistes de ‘Puta Pasta’ i amb la narrativa irònica, desenfadada, divertida i sobretot crítica de l’Emili Bayo ha estat fantàstic.
En Marc Tramós no aprèn la lliçó i es torna deixar entabanar per la Veronica, la Vero. I com no podia ser d’altre manera, en les seves desventures els acompanyarà el sotsinspector dels mossos Manuel Torredelplà, que tampoc està passant en el seu millor moment.
Una novel·la entretinguda, hilarant, que et manté a l’expectativa de quina nova desgracia per seguirà al pobre Marc; en quin embolic es trobarà immers i quines bestieses serà capaç de fer per sortir-se’n.

UN ASSASSÍ de Llort 

No és el llibre que més m’ha agradat de Llort. Potser perquè venia de la lectura de ‘Demolició’, però la seva lectura m’ha costat més del que és habitual amb aquest autor.
He retrobat el Llort irònic, mordaç, crític... que tant m’agrada, i m’ho he passat bé llegint-lo, especialment quan l’autor desmitifica els tòpics del crim que veiem a les pel·lícules i sèries.
Un llibre que arrenca més d’un somriure, a vegades una riallada, que fa que t’ho passis bé seguint a l’Aquil·les Sunyer, de fet la novel·la el que ens explica és la seva vida. La vida d’un paio que de ben petit sap que és un assassí: li agrada matar i no se n'amaga.

TOTHOM ET RECORDARÀ d’Andreu Martín

Ens situem a Barcelona uns mesos després dels atemptats del 2017 i poc abans de les eleccions que van tenir lloc el 21 de desembre del mateix any quan a Catalunya s'havia aplicat l'article 155. Amb aquest panorama apareix el cos sense vida de Santiago Ortuño, inspector de la Policia Nacional, al port de Barcelona.
Si sempre és un plaer immens llegir al mestre Andreu Martí, us ben garanteixo que aquest cop he xalat de valent. És un llibre que requereix una lectura pausada per no perdre'ns cap detall ni matís, on tornem a gaudir de la fina ironia i l'estil incisiu al qual ja ens té acostumats l'autor.

SENSE PIETAT de Tura Soler i Jordi Grau

El subtítol no deixa lloc a dubtes estem vedant de vuit despietats i cruels. De fet, tot crim és despietat i cruel, però el llindar assolit pels que aquí ens presenten és força alt.
Des del nen que va ser assassinat i violat prop de casa seva i l’assassí del qual mai s’ha trobat, al cadàver mai trobat d’una noia o als casos de violència de gènere que tenen el pitjor dels desenllaços. Tots ells posen de manifest les mancances del sistema judicial de les hores —a tenir en compte que són crims comesos en les dècades dels 80 i 90— on els recursos també eren molt més limitats que els d’avui en dia.

ELS CRIMS DE LA MEL de Pep Coll.

L’autor recrea un crim real, ‘el crim del gitano’, que va succeir al Pallars l’any 1953. Però tot i que la paraula crim surt al títol, que està basat en un crim real... el mateix autor diu que el crim no és l’essencial en aquesta història. No puc estar més d’acord. El que Pep Coll ens presenta és el xoc cultural que hi ha entre pagesos i gitanos que no poden estar més allunyades l’una de l’altre.
Amb uns personatges que aniran evolucionant al llarg de la trama: en Galderic, hereu de cal Rebollé i la Samara una vídua gitana. Dos personatges que no poden venir de mons més diferents, però que lluiten pel mateix: desfer-se d’una herència que els pesa massa i que els fa esclaus de les seves circumstàncies.
Llegir a Pep Coll sempre és un plaer.

LLIBRETERS DE VELL DE CORCOLL de Joan Company.

Reconec que em va enamorar el títol d’aquest llibre. Ja faig aquestes coses i després m'emporto algunes sorpreses. En aquest cas una sorpresa ben agradable.
Company m’ha fet voltar per un món que sempre m'ha atret, el dels llibres de vell; i m’ha fet voltar per la Barcelona que més estimo; i m’ha endinsat en el món de les falsificacions, de la cobdícia i les males arts que l’envolten. També m’ha creat la necessitat imperiosa de rellegir-me El Quixot així que trobi el temps per fer-ho.
M’ha fet passar una molt bona estona lectora, m’ha entretingut, m’ha fet patir, però també m’ha fet somriure.

LECTUTES DE GENER

 

FLORS PER A UN CADÀVER  d’Anna Casamitjana

Amb la seva primera novel·la de gènere negra, l’Anna Casamitjana ens fa viatjar al San Francisco del 1948 on Sam Stone, un perdiguer de la vella escola, es contractar per Eduard T. Wilson, un home ric i capitost de diversos negocis il·lícits, que es suïcidarà poc després. Stone no deixarà el cas tal i com se li demana i s’endinsarà en una complexa investigació.
L’autora ens fa viure el dia a dia de la investigació seguint els passos de Stone, cosa gens fàcil ja que les coses se li complicaran força.
Una novel·la ben trenada, entretinguda i que ens recordarà als detectius més clàssic del gènere, no em va és un homenatge a tots ells.

BAJO LA SOMBRA DE LOS LOBOS  d’Alvydas Slepikas

Les històries de guerres sempre són dures. Molt més si estan basades en fets reals. I infinitament dures sí a més a més els protagonistes són els nens.
Aquesta novel·la parla de les acaballes de la Segona Gerra Mundial a Alemanya, Lituània i Rússia i els protagonistes són els més menuts. Basada en fets reals: els nens llops, dels quals es parla molt poc, però desgraciadament van existir. Nens alemanys que abandonaven casa seva davant la necessita de sortir a buscar aliments, que anaven a Lituània on fugint dels russos acabaven vivint al bosc...
Molt ben escrita, enganxa i fa que vulguis avançar, però sempre amb el cor encongit...

DOLENT COM LA TINYA d’Ivan Ledesma.

Continuació d’ ‘El carrer del Xiprer’.
Tot i que ara no es en Barto qui té el protagonisme, sinó que la Jara li pren el relleu. Tot i que acabo de nombrar a dos dels personatges principals, el cert és que segueix sent una novel·la força coral.
Ledesma té l’habilitat d’enganxar-nos des del primer capítol, de fer que sentim l'angoixa i la por que senten els seus personatges, de donar girs inesperats que faran trontollar els nostres esquemes lectors...
Una novel·la que ens parla principalment de venjança, però també de com perdem el temps amb fotesses que ens allunyem del realment important; de les dificultats laborals avui en dia o de l’amistat desinteressada...
Una novel·la molt recomanable.

CONTRA EL DOLOR d’Empar Fernández

Una novel·la negra amb una forta carrega de crítica social. El tema central és el tràfic il·legal dels opiacis, un tema de rabiosa actualitat.
La doctora Daniela Ventura es veurà embolicada en aquesta trama sense ni tan sols saber-ho i sortir-ne no serà gens fàcil.
Amb el seu estil característic: àgil, amè i directe, l’autora ens parla de: la precarietat laboral, la capacitat redemptora de l'amistat o la dificultat de créixer en una família desestructurada i els traumes que pot comportar; les relacions familiars complicades i de com la càrrega de cuidadora sempre recau en la dona.
Una novel·la que recomano moltíssim.

QUAN LA NIT MATA EL DIA d’Agustí Vehí

El rere fons d'una postguerra complicada en una ciutat com Figueres on la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia a dia de la seva població.
Vehí ens fa un retrat complet de l'època: la persecució de qualsevol acte que fos en llengua catalana, per inofensiu que fos; el record de les humiliacions patides pels 'perdedors', l'abús de poder del bàndol guanyador. Les complicades relacions entre els dos bàndols...
Com a teló de fons una bonica, però complicadíssima, història d'amor que reflecteix a la perfecció el retrat de la societat d'aquella època.

EN AGOSTO NOS VEMOS de Gabriel García Márquez

Tenia les meves reserves a l’hora de llegir l’obra pòstuma de García Márquez, però  l’admiració que sento envers la seva figura va poder més que les meves recances.

Val la pena llegir-la? Sí. Està clar que no és la seva millor novel·la, que és nota el deteriorament de l’autor, que és una obra que va de més a menys... però és Gabo en essència. 

DEMOLICIÓ de Llort  

Demolidora, aquest és l’adjectiu que més l’hi escau aquesta novel·la. Des de les primeres pàgines et colpeja fortament fins a deixar-te quasi en estat catatònic. Després la trama pren un altre caire, no menys dur, però sí més assossegat.

Un Llort molt diferent del de les seves anteriors novel·les, molt més seriós i punyent que ens porta una trama que ens farà reflexionar i molt sobre moltes coses, però especialment sobre les violacions.

Si ja era un dels meus autors de capçalera, amb aquesta novel·la ha guanyat uns quants punts més. Molt, molt recomanable.