Que una de les meves passions literàries és la novel·la negra, a hores d'ara no és un secret per quasi ningú. Només els que em coneixen molt sabem que l'altra gran passió són les novel·les de caràcter històric. I el súmmum de la meva felicitat lectora és la barreja dels dos gèneres en una sola obra.
Ho reconec, la literatura russa és una de les meves assignatures pendents. He llegit molt pocs autors, potser al que més a Txékhov. Per això quan @coloniadellibres va proposar el #Februssian, vaig pensar que era la meva oportunitat per apropar-me als autors russos. Tenia començat un altre llibre, però quan aquesta meravella va arribar a casa el va destronar.
Quan es compleixen deu anys de la mort d'Agustí Vehí, l'editorial Clandestina, dins de la col·lecció Crims.cat, ha reeditat l'obra amb què l'autor empordanès va guanyar el premi Crims de Tinta, 'Quan la nit mata el dia'.
La primera vegada que vaig tenir notícies d'aquesta novel·la, encara no s'havia publicat, va ser per part del mateix autor. Aquell calorós dia d'octubre i en un lloc tan emblemàtic com la plaça de Sant Felip Neri, em va dir que era la seva novel·la més punky i gamberra. I això, venint de la seva obra, és dir molt. Però, us ben asseguro que no faltava a la veritat.
