PROGRAMA CUBELLES

SUCIOS Y MALVADOS

«Tiene miedo. Pensaba que ya había pasado todo el miedo que uno puede pasar en una vida. Estaba equivocado.»

«Sucios y malvados» és la segona novel·la de Juanjo Braulio. Una obra gens fàcil de llegir per la duresa de les seves pàgines, la cruesa dels fets que l’autor ens descriu amb tots els detalls, una novel·la negra, molt negra que ens fa submergir en els  baixos fons de la societat actual, que ens endinsa en la part més fosca i truculenta de l’ésser humà i ho fa sense concessions, sense edulcorar-ho gens.

De «Sucios y malvados» podríem dir que és una novel·la coral, on una amalgama de trames inconnexes van alternant capítol a capítol, i no mentiríem. Tot i això hi ha dos personatges que sobresurten per sobre dels altres. D'una banda la inspectora de policia Roma Besalduch que serà l'encarregada de fer que totes aquestes trames en aparença inconnexes acabin confluint en una sola; per altra banda Daniel, un músic amb un passat traumàtic a causa d'un dramàtic succés que va ocórrer en la seva infància.

JORNADES D'ESTIU 2017 A MANLLEU

Tres dijous super interessants a l'Ateneu de Manlleu!

LA LUNA EN LAS MINAS

«Siempre matan a quienes más quiere la persona dentro de la que viven».

Després d'haver devorat la trilogia protagonitzada per la reportera Ana Martí, escrita a quatre mans amb Sabine Hofmann; d'haver-me enganxat a les vivències de la comissària Cornelia Weber-Tejedor; d'haver-me enamorat de la prosa de Rosa Ribas; no podia deixar de llegir la seva última novel·la per molt allunyada que estigués de tot l'anteriorment citat. Si és que realment està tan allunyat.

A «La Luna en las minas» l'autora aborda el tema de la immigració espanyola a Alemanya; tema que ja trobem en «Entre dues aigües» primer lliurament de la comissària Weber, és per això que abans deia que aquest novel·la no està tan allunyades de les altres. El que aquí ens trobem és el tema tractat des d'una òptica completament diferent, que viatja a Alemanya a la recerca d'un treball en les mines i si pot ser en el torn de nit millor, no ho fa fugint de la precarietat del país en què viu, no busca un futur millor. Fuig. Fuig d'una maledicció; de ser l'empestat del poble; del que és capaç de fer ... Fuig de si mateix.

EL CRIM DEL COMTE NEVILLE

«Ser noble vol dir tenir menys drets que els altres i molts més deures»

Vaig conèixer l’autora ja fa uns anys amb «Estupor i tremolors» on vaig quedar captiva per la seva manera d’escriure, aquest humor tan àcid i aquesta fina ironia que Nothomb treu a passejar tot sovint. Tot i que em vaig prometre que llegiria més coses de l’autora, no ha estat fins ara, quan la meva admirada i estimada Anna MariaVillalonga va dir que l’estava llegint, que he tornat a retrobar-me amb la prosa de Amélie Nothomb.

«El Crim del comte Neville» és una divertida i delirant crítica a  la més rància noblesa belga, on les aparences ho són tot; on la premissa: abans morta que senzilla, cobra el més extens sentit de la paraula i cal prendre-ho al peu de la lletra. Cal aparentar el que per naixement i títol s'és encara que això signifiqui morir-se, literalment, de gana o fred.