LECTURES DE FEBRER

 

PASTA FÀCIL d’Emili Bayo

Retrobar-me amb els protagonistes de ‘Puta Pasta’ i amb la narrativa irònica, desenfadada, divertida i sobretot crítica de l’Emili Bayo ha estat fantàstic.
En Marc Tramós no aprèn la lliçó i es torna deixar entabanar per la Veronica, la Vero. I com no podia ser d’altre manera, en les seves desventures els acompanyarà el sotsinspector dels mossos Manuel Torredelplà, que tampoc està passant en el seu millor moment.
Una novel·la entretinguda, hilarant, que et manté a l’expectativa de quina nova desgracia per seguirà al pobre Marc; en quin embolic es trobarà immers i quines bestieses serà capaç de fer per sortir-se’n.

UN ASSASSÍ de Llort 

No és el llibre que més m’ha agradat de Llort. Potser perquè venia de la lectura de ‘Demolició’, però la seva lectura m’ha costat més del que és habitual amb aquest autor.
He retrobat el Llort irònic, mordaç, crític... que tant m’agrada, i m’ho he passat bé llegint-lo, especialment quan l’autor desmitifica els tòpics del crim que veiem a les pel·lícules i sèries.
Un llibre que arrenca més d’un somriure, a vegades una riallada, que fa que t’ho passis bé seguint a l’Aquil·les Sunyer, de fet la novel·la el que ens explica és la seva vida. La vida d’un paio que de ben petit sap que és un assassí: li agrada matar i no se n'amaga.

TOTHOM ET RECORDARÀ d’Andreu Martín

Ens situem a Barcelona uns mesos després dels atemptats del 2017 i poc abans de les eleccions que van tenir lloc el 21 de desembre del mateix any quan a Catalunya s'havia aplicat l'article 155. Amb aquest panorama apareix el cos sense vida de Santiago Ortuño, inspector de la Policia Nacional, al port de Barcelona.
Si sempre és un plaer immens llegir al mestre Andreu Martí, us ben garanteixo que aquest cop he xalat de valent. És un llibre que requereix una lectura pausada per no perdre'ns cap detall ni matís, on tornem a gaudir de la fina ironia i l'estil incisiu al qual ja ens té acostumats l'autor.

SENSE PIETAT de Tura Soler i Jordi Grau

El subtítol no deixa lloc a dubtes estem vedant de vuit despietats i cruels. De fet, tot crim és despietat i cruel, però el llindar assolit pels que aquí ens presenten és força alt.
Des del nen que va ser assassinat i violat prop de casa seva i l’assassí del qual mai s’ha trobat, al cadàver mai trobat d’una noia o als casos de violència de gènere que tenen el pitjor dels desenllaços. Tots ells posen de manifest les mancances del sistema judicial de les hores —a tenir en compte que són crims comesos en les dècades dels 80 i 90— on els recursos també eren molt més limitats que els d’avui en dia.

ELS CRIMS DE LA MEL de Pep Coll.

L’autor recrea un crim real, ‘el crim del gitano’, que va succeir al Pallars l’any 1953. Però tot i que la paraula crim surt al títol, que està basat en un crim real... el mateix autor diu que el crim no és l’essencial en aquesta història. No puc estar més d’acord. El que Pep Coll ens presenta és el xoc cultural que hi ha entre pagesos i gitanos que no poden estar més allunyades l’una de l’altre.
Amb uns personatges que aniran evolucionant al llarg de la trama: en Galderic, hereu de cal Rebollé i la Samara una vídua gitana. Dos personatges que no poden venir de mons més diferents, però que lluiten pel mateix: desfer-se d’una herència que els pesa massa i que els fa esclaus de les seves circumstàncies.
Llegir a Pep Coll sempre és un plaer.

LLIBRETERS DE VELL DE CORCOLL de Joan Company.

Reconec que em va enamorar el títol d’aquest llibre. Ja faig aquestes coses i després m'emporto algunes sorpreses. En aquest cas una sorpresa ben agradable.
Company m’ha fet voltar per un món que sempre m'ha atret, el dels llibres de vell; i m’ha fet voltar per la Barcelona que més estimo; i m’ha endinsat en el món de les falsificacions, de la cobdícia i les males arts que l’envolten. També m’ha creat la necessitat imperiosa de rellegir-me El Quixot així que trobi el temps per fer-ho.
M’ha fet passar una molt bona estona lectora, m’ha entretingut, m’ha fet patir, però també m’ha fet somriure.

LECTUTES DE GENER

 

FLORS PER A UN CADÀVER  d’Anna Casamitjana

Amb la seva primera novel·la de gènere negra, l’Anna Casamitjana ens fa viatjar al San Francisco del 1948 on Sam Stone, un perdiguer de la vella escola, es contractar per Eduard T. Wilson, un home ric i capitost de diversos negocis il·lícits, que es suïcidarà poc després. Stone no deixarà el cas tal i com se li demana i s’endinsarà en una complexa investigació.
L’autora ens fa viure el dia a dia de la investigació seguint els passos de Stone, cosa gens fàcil ja que les coses se li complicaran força.
Una novel·la ben trenada, entretinguda i que ens recordarà als detectius més clàssic del gènere, no em va és un homenatge a tots ells.

BAJO LA SOMBRA DE LOS LOBOS  d’Alvydas Slepikas

Les històries de guerres sempre són dures. Molt més si estan basades en fets reals. I infinitament dures sí a més a més els protagonistes són els nens.
Aquesta novel·la parla de les acaballes de la Segona Gerra Mundial a Alemanya, Lituània i Rússia i els protagonistes són els més menuts. Basada en fets reals: els nens llops, dels quals es parla molt poc, però desgraciadament van existir. Nens alemanys que abandonaven casa seva davant la necessita de sortir a buscar aliments, que anaven a Lituània on fugint dels russos acabaven vivint al bosc...
Molt ben escrita, enganxa i fa que vulguis avançar, però sempre amb el cor encongit...

DOLENT COM LA TINYA d’Ivan Ledesma.

Continuació d’ ‘El carrer del Xiprer’.
Tot i que ara no es en Barto qui té el protagonisme, sinó que la Jara li pren el relleu. Tot i que acabo de nombrar a dos dels personatges principals, el cert és que segueix sent una novel·la força coral.
Ledesma té l’habilitat d’enganxar-nos des del primer capítol, de fer que sentim l'angoixa i la por que senten els seus personatges, de donar girs inesperats que faran trontollar els nostres esquemes lectors...
Una novel·la que ens parla principalment de venjança, però també de com perdem el temps amb fotesses que ens allunyem del realment important; de les dificultats laborals avui en dia o de l’amistat desinteressada...
Una novel·la molt recomanable.

CONTRA EL DOLOR d’Empar Fernández

Una novel·la negra amb una forta carrega de crítica social. El tema central és el tràfic il·legal dels opiacis, un tema de rabiosa actualitat.
La doctora Daniela Ventura es veurà embolicada en aquesta trama sense ni tan sols saber-ho i sortir-ne no serà gens fàcil.
Amb el seu estil característic: àgil, amè i directe, l’autora ens parla de: la precarietat laboral, la capacitat redemptora de l'amistat o la dificultat de créixer en una família desestructurada i els traumes que pot comportar; les relacions familiars complicades i de com la càrrega de cuidadora sempre recau en la dona.
Una novel·la que recomano moltíssim.

QUAN LA NIT MATA EL DIA d’Agustí Vehí

El rere fons d'una postguerra complicada en una ciutat com Figueres on la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia a dia de la seva població.
Vehí ens fa un retrat complet de l'època: la persecució de qualsevol acte que fos en llengua catalana, per inofensiu que fos; el record de les humiliacions patides pels 'perdedors', l'abús de poder del bàndol guanyador. Les complicades relacions entre els dos bàndols...
Com a teló de fons una bonica, però complicadíssima, història d'amor que reflecteix a la perfecció el retrat de la societat d'aquella època.

EN AGOSTO NOS VEMOS de Gabriel García Márquez

Tenia les meves reserves a l’hora de llegir l’obra pòstuma de García Márquez, però  l’admiració que sento envers la seva figura va poder més que les meves recances.

Val la pena llegir-la? Sí. Està clar que no és la seva millor novel·la, que és nota el deteriorament de l’autor, que és una obra que va de més a menys... però és Gabo en essència. 

DEMOLICIÓ de Llort  

Demolidora, aquest és l’adjectiu que més l’hi escau aquesta novel·la. Des de les primeres pàgines et colpeja fortament fins a deixar-te quasi en estat catatònic. Després la trama pren un altre caire, no menys dur, però sí més assossegat.

Un Llort molt diferent del de les seves anteriors novel·les, molt més seriós i punyent que ens porta una trama que ens farà reflexionar i molt sobre moltes coses, però especialment sobre les violacions.

Si ja era un dels meus autors de capçalera, amb aquesta novel·la ha guanyat uns quants punts més. Molt, molt recomanable.

LECTURES DE DESEMBRE

 

L’ALTRE COSTAT  d’Ivan Ledesma

Una crítica aferrissada a la violència de gènere, una xacra de la nostra societat que massa vegades passa ‘desapercebuda’ en l'entorn de qui la pateix.

Una novel·la fosca, devastadora, amb tocs de realisme màgic i força terror — el que sent la víctima—, que juga amb les realitats alternatives per mostrar-nos com de complicades i de tòxiques arriben a ser les relacions humanes.

Fent constants referències a l’obra de Carroll ‘Alícia al país de les meravelles’, llibre que, després d’aquesta lectura, mai més veuré amb els mateixos ulls.

Un llibre curt que es llegeix en un sospir, però que perdura en la memòria dies després de la seva lectura.

BLANCO INMACULADO  de Noelia Lorenzo Pino

Llegir a la Noelia sempre és un plaer i una aposta segura.

Blanco Inmaculado és una novel·la rodona, amb una ambientació espectacular, una atmosfera inquietant que ens endinsa en el complicat món de les ‘sectes’ o les comunitats molt tancades i aïllades del món exterior i que posa sobre la taula temes de rabiosa actualitat com és el masclisme o la intolerància a tot allò que s’escapa del que es considera normativament ‘correcte’.

En aquesta ocasió, les protagonistes són dues dones. Lur i Maddi. Molt ben perfilades i caracteritzades i que sent molt diferents, es complementen a la perfecció.

LUNA de Carlos Bassas del Rey

Després d’haver llegit Soledad, dubtava que l’autor pogués crear un personatge femení amb més força, amb la capacitat de conviure amb mi molt de temps després d’haver tancat el llibre, però ho ha fet i per partida triple: Adoración, Sara i Luna. Les tres protagonistes de la seva darrera novel·la. Tres generacions de dones (àvia, mare i filla) unides pel silenci, el desig i la culpa.

Una trama plena de secrets, d’intoleràncies... On el passat més recent (el de la gerra Civil i la postguerra) està més present que mai.

EL VOL DE L’ESTEL de Laetitia Colombani

Lena, una professora francesa que després de rebre el cop més fort de la seva vida, fa les maletes i marxa cap al golf de Bengala, on està a punt de morir ofegada si no fos per la providencial intervenció de la petita i de la Brigada Roja que fan els seus entrenaments a la platja on té lloc el succés.

Tornen a trobar-nos amb la història de tres dones. Lena, Preeti, la cap de la Brigada, i Lalita, la petita que vàrem conèixer a ‘La trena’. Totes tres són l’eix d’aquesta història on l’educació per a tots els infants és el tema central.

Una història que respira optimisme, però que també ens posa davant la dura realitat de les classes més humils d’un país com l'Índia.

DESCONNECTATS   de Rosana Andreu

Un grup de deu estudiants són triats per anar a un exclusiu campament d’estiu. El que semblava ser unes vacances de somni, acaba esdevenint un veritable malson pels deu joves. No només es veuran privats de la seva llibertat, sinó que a més a més quedaran completament ‘desconnectats’ del món sense accés a internet ni a les xarxes socials.

Una novel·la juvenil que es llegeix en un sospir i que posa de manifest que les diferències es poden solucionar, que treballar en equip dona molt més bons resultats que fer-ho individualment i que depenen excessivament dels aparells electrònics. Per no parlar de les revenges del passat, l’ànsia de poder i de calés fàcils o de l'assetjament patit per alguns estudiants pel sot fet de ser diferents dels seus companys.

LECTURES DE NOVEMBRE

Les lectures de novembre han vingut marcades per un seguit de relectures per preparar una taula que moderava i dos clubs de lectura.

L’HOME DE PRAGA  de Jaume Albertt Ollé

Una investigació on res és el que sembla ni ningú és qui diu ser. On les revenges del passat desperten fantasmes adormits i treuen a la llum els secrets més ben guardats.

Una parella de mossos que son com ‘l’estranya parella’; la Rosa es una dona forta, independent, catalana; mentre que el seu company, en Paco, andalús, trepa, masclista, poca solta...  Es complementen  i en més d’una ocasió t’arrenquen un somriure.

LA MODISTA DE GRÀCIA  de Marc Font

Novel·la escrita a base de notes de mòbil durant un any sabàtic.

La Loreto, protagonista absoluta d’aquest thriller, és una modista de vestits de núvia amb un passat força complicat: quan tenia dotze anys va ser ‘venuda’ pels seus pares a un home que li triplicava l’edat.

Un estrany episodi portarà a en Xavi, veí de la Loreto, a investigar sobre la vida de la modista, deixant al descobert secrets del passat i tèrbols esdeveniments vinculats amb la Loreto.

JA ESTEM MORTS, AMOR  de Xavier Aliaga

Es una història de mort i d’amor, on es revisa la vida i la mort des de diferents angles, des del punt de vista de les víctimes, ja estiguin vives o mortes, que veuen com la seva vida descarrila.

Es una història de dolor, de patiment de tristesa i de culpa i sobretot de superació.

La història ens arriba a través d’una noia morta que pot fer de narradora omniscient perquè “morir és l’única manera de saber-ho tot”, segons es diu ella mateixa.

LA VEU  d’Arnaldur Indridason

L'autor ens situa a la capital islandesa durant les festes de Nadal. En un luxós hotel de la ciutat on troben assassinat a ganivetades al seu porter, Gudlaugur, vestit de Pare Noel, els pantalons baixats i un preservatiu posat.

Indridason aborda la temàtica de la infantesa, dels nens extremadament exigits pels seus pares, dels nens maltractats, de la difícil relació entre pares i fills.

Una trama plena de girs inesperats, de moments de tensió i de suposicions errònies que van creant una teranyina que ens enganxa amb facilitat i que fa que el llibre sigui additiu i ràpid de llegir.

SARAH, MEREIXES SABER-HO de Francesc Soler

La contraportada ens diu que estem davant d'un thriller additiu, ple de girs inesperats i tocs d'humor que narra la particular venjança de dues dones contra la violència masclista.

I us puc assegurar que és cert. La història de la Sarah i la Sara és trepidant, enginyosa, amb tocs d’humor i molt més.

Un tuit de la Sara, que es farà viral i arribarà fins a la Sarah, és l’inici d’aquesta trama plena de secrets, amistat i assassinats.

I durant tota la novel·la se’ns presenta un gran dilema: la Sarah i la Sara són víctimes o són botxins?

ELISA KISELJAK  de Lolita Bosch

Un llibre curt que es relata la violació de l’Elisa quan està a punt de fer els onze anys, com ella oblida aquell fet i només recorda que l’amic del pare l’hi ha promès una polsera de plata i com catorze anys més tard el record es fa present esmicolant la vida de l’Elisa per segon cop.

Escrita d’una manera punyent, repetint un seguit de frases, anant endavant i endarrere en la vida de l’Elisa i donant-nos diferents punts de vista. És un dels llibres més colpidors que he llegit.

JO, LAIA  de Jordi Sierra i Fabra

 Història d’una adolescent, la Laia, amb greus problemes d’autoestima, fet que la porta a intentar suïcidar-se.

Capítols alterns  on llegim fragments del diari que escriu la Laia i que assistim a les sessions que té amb la seva psiquiatra.

Una trama força fluixa i previsible, però amb un a tècnica narrativa impecable. 

LECTURES D'OCTUBRE

 

LOS CRÍMENES DE OXFORD de Guillermo Martínez

D'aquest autor ja havia llegit ‘Los crímenes de Alicia’ i el cert és que no m’havia agradat gens.

Voluntàriament no hagués tornant a llegir-lo, però se’n va oferir una substitució per moderar un club de lectura i el llibre proposat era aquest.

M’ha costat molt acabar-lo, se’m feia bola.... 

Potser és la part més matemàtica de la trama (soc de lletres pures...), el ritme poc àgil... no ho sé, el cas és que no m’ha enganxat gens...

OSSOS AL JARDÍ  de Henning Mankell

Penúltima entrega de la sèrie protagonitzada per inspector Kurt Wallander. 

És la més curta de totes elles i de fet, originalment, va ser escrita per a una edició neerlandesa i més tard recuperada per formar part de la sèrie Wallander. 

Les reflexions de Wallander sobre el pas del temps, la vellesa i la vida són les que prenen rellevància, deixant el crim i la seva investigació quasi en un segon pla.

INSOMNES  de Violeida Sánchez

Insomnes és una novel·la inquietant que a través de les investigacions de la doctora Amaral ens fa entrar en la ment d'un psicòpata assassí confés de quatre assassinats i que diu que fa anys que no pot dormir, que pateix d'insomni.

Violeida Sánchez fa un retrat exhaustiu de Simón, l'assassí insomne, de les seves circumstàncies i de la seva vida, però també de les seves víctimes.

L’ESCORXADOR De Lluís Riera

L’escorxador és una novel·la fosca, fosquíssima, amb uns personatges, la majoria dels quals, no tenen res a perdre, perquè no tenen absolutament res, ni tan sols esperança. Són persones desnonades, desferres humanes amb una necessitat d'estimar i ser estimats que t'encongeix el cor.

L'escorxador és una novel·la de realisme brut, però un realisme brut portat a les màximes conseqüències que es fa un retrat exhaust de la condició humana, amb totes les seves ombres i molt poques llums. Amb uns tocs d'ironia que són fantàstics, una crítica social aferrissada, és una novel·la rodona i magnífica.