La Mida ha aconseguit, no només fer-me sortir de la meva zona de confort lectora, i és que la ciència-ficció és un gènere que acostuma a costar-me, sinó que a més a més m’ha posat davant d’una de les meves fòbies: les paneroles.
La Mida juga hàbilment amb el lector, però en cap moment l’enganya. Al principi ens situa en una cova amb un narrador en primera persona, que de seguit sabrem qui és, i un acompanyant misteriós que no tenim ni idea de qui és, per tot seguit passar a explicar-nos la història dels dos germans protagonistes. Però de tant en tant ens torna a la cova... I molt hàbilment ens crea la necessitat de saber qui hi ha en aquesta cova i com han arribat fins aquí. Per saber-ho haureu de llegir aquesta fantàstica història plena de referències literàries i escrita amb un llenguatge poètic que ens posa davant d’una nova realitat causada pel canvi climàtic.
La Mida juga hàbilment amb el lector, però en cap moment l’enganya. Al principi ens situa en una cova amb un narrador en primera persona, que de seguit sabrem qui és, i un acompanyant misteriós que no tenim ni idea de qui és, per tot seguit passar a explicar-nos la història dels dos germans protagonistes. Però de tant en tant ens torna a la cova... I molt hàbilment ens crea la necessitat de saber qui hi ha en aquesta cova i com han arribat fins aquí. Per saber-ho haureu de llegir aquesta fantàstica història plena de referències literàries i escrita amb un llenguatge poètic que ens posa davant d’una nova realitat causada pel canvi climàtic.
Glòria Sabaté ens porta un clar homenatge a Sherlock Holmes, situant l’acció en un dels palaus més emblemàtics de Barcelona: el Palau Güell.
Un edifici fosc, tenebrós, que és un veritable laberint de racons i passadissos, és l’escenari dels crims i a la vegada una presó per als personatges que hauran d’esbrinar, sense sortir d’ell, qui és l’assassí i que l’ha portat a matar imitant un dels casos del famós detectiu creat per Conan Doyle.
Una novel·la enigma, habitació tancada, amb el rere fons de la Barcelona del 1908 i amb pinzellades de realisme màgic que entreté al lector i el fa pensar per poder esbrinar qui, com i per què ha portat a terme els crims comesos al Palau.
Un edifici fosc, tenebrós, que és un veritable laberint de racons i passadissos, és l’escenari dels crims i a la vegada una presó per als personatges que hauran d’esbrinar, sense sortir d’ell, qui és l’assassí i que l’ha portat a matar imitant un dels casos del famós detectiu creat per Conan Doyle.
Una novel·la enigma, habitació tancada, amb el rere fons de la Barcelona del 1908 i amb pinzellades de realisme màgic que entreté al lector i el fa pensar per poder esbrinar qui, com i per què ha portat a terme els crims comesos al Palau.
L’esclat de la lluerna modernista del Palau de la Música Catalana i l’aparició d’un home penjat és només el punt de partida d’un thriller que ens portarà per diversos auditoris escampats al llarg d’Europa i on s’aniran produint tràgics successos.
Canals ens parla de corrupció, de narcotràfic, d’abusos de poder, abusos sexuals... tot mentre ens endinsa a la part més fosca i tèrbola de la música clàssica a través de la figura del director d’orquestra Víctor Alemany, una d’aquelles figures que té tant de geni com de mala persona.
Una trama plena de girs, que té com a fil conductor l’ària Nessun Dorma i que no dona treva al lector. Un thriller psicològic que ens recorda que el passat es fa pressent quan menys t’ho esperes.
Canals ens parla de corrupció, de narcotràfic, d’abusos de poder, abusos sexuals... tot mentre ens endinsa a la part més fosca i tèrbola de la música clàssica a través de la figura del director d’orquestra Víctor Alemany, una d’aquelles figures que té tant de geni com de mala persona.
Una trama plena de girs, que té com a fil conductor l’ària Nessun Dorma i que no dona treva al lector. Un thriller psicològic que ens recorda que el passat es fa pressent quan menys t’ho esperes.
Ens situem a l’Anglaterra de postguerra, quan la jove Emma Marbury hereta la llibreria de la seva tia Pennelope Brent a Dartmouth. L’assassinat d’un fuster i l’acusació del seu ajudant, faran que l’Emma comenci a investigar que és el que realment ha succeït i qui és el veritable culpable. L’Emma comptarà amb un ajudant de luxe, la mateixa Agatha Christie, amb qui al principi manté una relació epistolar.
També veurem que hi ha referencies a un crim real, ‘un dels casos més infames de la història britànica’ segons l’autora.
Un Cozy crime, amb tots els ets i els uts. Un clar homenatge a l’autora britànica i una lectura entretinguda, amb uns personatges peculiars que arrenquen més d’un somriure. L’obra de Pradas compte un interessant joc metaliterari que fa les delícies del lector.
També veurem que hi ha referencies a un crim real, ‘un dels casos més infames de la història britànica’ segons l’autora.
Un Cozy crime, amb tots els ets i els uts. Un clar homenatge a l’autora britànica i una lectura entretinguda, amb uns personatges peculiars que arrenquen més d’un somriure. L’obra de Pradas compte un interessant joc metaliterari que fa les delícies del lector.
Un capellà mort i un nen desaparegut són el tret de sortida de la darrera novella de Margarida Aritzeta. Tenen res a veure els dos successos?
Una novel·la que ens posa cara a cara amb la part més fosca i truculenta de l’ànima humana, que té com eix central la culpa i el penediment i que ens parla de barris degradats, de personatges marginals i de secrets que tard o d’hora surten a la llum. Aritzeta furga en els conflictes interns dels seus personatges i en una societat que amaga realitats molestes i ens descriu una atmosfera obscura i inquietant.
Sempre és un plaer llegir a l’autora i aquest cop he xalat de valent!
Una novel·la que ens posa cara a cara amb la part més fosca i truculenta de l’ànima humana, que té com eix central la culpa i el penediment i que ens parla de barris degradats, de personatges marginals i de secrets que tard o d’hora surten a la llum. Aritzeta furga en els conflictes interns dels seus personatges i en una societat que amaga realitats molestes i ens descriu una atmosfera obscura i inquietant.
Sempre és un plaer llegir a l’autora i aquest cop he xalat de valent!
Nogué ens fa transitar per la trama principal i per un seguit de subtrames, que va entrellaçant de manera admirable, on toca temes tan punyents i actuals com la prostitució, el narcotràfic, la pornografia il·legal, els pocs escrúpols que tenen certes persones per apropiar-se de la feina d'un altre o la corrupció d'alts càrrecs de la policia...
Voldria Destacar el sobrenom d'alguns dels personatges secundaris, èpics!
Una novel·la negra molt ben trenada, escrita amb un llenguatge clar, entenedor, uns diàlegs àgils que et fan entrar en la trama.
Voldria Destacar el sobrenom d'alguns dels personatges secundaris, èpics!
Una novel·la negra molt ben trenada, escrita amb un llenguatge clar, entenedor, uns diàlegs àgils que et fan entrar en la trama.
