LOS CRÍMENES DE OXFORD de Guillermo Martínez
D'aquest autor ja havia llegit ‘Los crímenes de Alicia’ i el cert és que no m’havia agradat gens.
Voluntàriament no hagués tornant a llegir-lo, però se’n va oferir una substitució per moderar un club de lectura i el llibre proposat era aquest.
M’ha costat molt acabar-lo, se’m feia bola....
Potser és la part més matemàtica de la trama (soc de lletres pures...), el ritme poc àgil... no ho sé, el cas és que no m’ha enganxat gens...
OSSOS AL JARDÍ de Henning Mankell
Penúltima entrega de la sèrie protagonitzada per inspector Kurt Wallander.
És la més curta de totes elles i de fet, originalment, va ser escrita per a una edició neerlandesa i més tard recuperada per formar part de la sèrie Wallander.
Les reflexions de Wallander sobre el pas del temps, la vellesa i la vida són les que prenen rellevància, deixant el crim i la seva investigació quasi en un segon pla.
INSOMNES de Violeida Sánchez
Insomnes és una novel·la inquietant que a través de les investigacions de la doctora Amaral ens fa entrar en la ment d'un psicòpata assassí confés de quatre assassinats i que diu que fa anys que no pot dormir, que pateix d'insomni.
Violeida Sánchez fa un retrat exhaustiu de Simón, l'assassí insomne, de les seves circumstàncies i de la seva vida, però també de les seves víctimes.
L’ESCORXADOR De Lluís Riera
L’escorxador és una novel·la fosca, fosquíssima, amb uns personatges, la majoria dels quals, no tenen res a perdre, perquè no tenen absolutament res, ni tan sols esperança. Són persones desnonades, desferres humanes amb una necessitat d'estimar i ser estimats que t'encongeix el cor.
L'escorxador és una novel·la de realisme brut, però un realisme brut portat a les màximes conseqüències que es fa un retrat exhaust de la condició humana, amb totes les seves ombres i molt poques llums. Amb uns tocs d'ironia que són fantàstics, una crítica social aferrissada, és una novel·la rodona i magnífica.
.png)
