FLORS PER A UN
CADÀVER d’Anna Casamitjana
Amb la seva primera novel·la de gènere negra, l’Anna Casamitjana ens fa
viatjar al San Francisco del 1948 on Sam Stone, un perdiguer de la vella
escola, es contractar per Eduard T. Wilson, un home ric i capitost de diversos
negocis il·lícits, que es suïcidarà poc després. Stone no deixarà el cas tal i
com se li demana i s’endinsarà en una complexa investigació.
L’autora ens fa viure el dia a dia de la investigació seguint els passos
de Stone, cosa gens fàcil ja que les coses se li complicaran força.
Una novel·la ben trenada, entretinguda i que ens recordarà als detectius
més clàssic del gènere, no em va és un homenatge a tots ells.
BAJO LA SOMBRA DE
LOS LOBOS d’Alvydas Slepikas
Les històries de guerres sempre són dures. Molt
més si estan basades en fets reals. I infinitament dures sí a més a més
els protagonistes són els nens.
Aquesta novel·la parla de les acaballes de la
Segona Gerra Mundial a Alemanya, Lituània i Rússia i els protagonistes són els
més menuts. Basada en fets reals: els nens llops, dels quals es parla molt poc,
però desgraciadament van existir. Nens alemanys que abandonaven casa seva
davant la necessita de sortir a buscar aliments, que anaven a Lituània on
fugint dels russos acabaven vivint al bosc...
Molt ben escrita, enganxa i fa que vulguis
avançar, però sempre amb el cor encongit...
DOLENT COM LA
TINYA d’Ivan Ledesma.
Continuació d’ ‘El carrer del Xiprer’.
Tot i que ara no es en
Barto qui té el protagonisme, sinó que la Jara li pren el relleu. Tot i que
acabo de nombrar a dos dels personatges principals, el cert és que segueix sent
una novel·la força coral.
Ledesma té l’habilitat
d’enganxar-nos des del primer capítol, de fer que sentim l'angoixa i la por que
senten els seus personatges, de donar girs inesperats que faran trontollar els
nostres esquemes lectors...
Una novel·la que ens parla
principalment de venjança, però també de com perdem el temps amb fotesses que
ens allunyem del realment important; de les dificultats laborals avui en dia o
de l’amistat desinteressada...
Una novel·la molt
recomanable.
CONTRA EL DOLOR
d’Empar Fernández
Una novel·la negra amb una
forta carrega de crítica social. El tema central és el tràfic il·legal dels
opiacis, un tema de rabiosa actualitat.
La doctora Daniela Ventura
es veurà embolicada en aquesta trama sense ni tan sols saber-ho i sortir-ne no
serà gens fàcil.
Amb el seu estil
característic: àgil, amè i directe, l’autora ens parla de: la precarietat
laboral, la capacitat redemptora de l'amistat o la dificultat de créixer en una
família desestructurada i els traumes que pot comportar; les relacions
familiars complicades i de com la càrrega de cuidadora sempre recau en la dona.
Una novel·la que recomano
moltíssim.
QUAN LA NIT MATA EL DIA d’Agustí Vehí
El rere fons d'una postguerra complicada en una
ciutat com Figueres on la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia
a dia de la seva població.
Vehí ens fa un retrat complet de l'època: la persecució de
qualsevol acte que fos en llengua catalana, per inofensiu que fos; el record de
les humiliacions patides pels 'perdedors', l'abús de poder del bàndol
guanyador. Les complicades relacions entre els dos bàndols...
Com a teló de fons una bonica, però
complicadíssima, història d'amor que reflecteix a la perfecció el retrat de la
societat d'aquella època.