“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 19 de novembre de 2018

LA NOCHE SIN MEMORIA




Avui torno a parlar d'un d'aquells llibres que quan arriben a casa passen per davant de totes les lectures pendents que pugui tenir, que fa que frisi per acabar la lectura que tinc entre mans i capbussar-me en ella. «La noche sin memòria» és la quarta novel·la d'en Jordi Ledesma, un dels autors de gènere negre a tenir més en compte. Ledesma creix com a escriptor llibre a llibre i cada cop posa el llistó més alt i cada vegada se supera a si mateix.

 Escrita en primera persona en veu d'un novel·lista toxicòman que torna, després d'una llarga absència, al seu poble. I ho fa, lluny del seu barri de tota la vida, establert a la casa que li cedeix un amic i que ell ni en el millor dels seus somnis es podria permetre. La seva tornada és per investigar la desaparició, vint anys enrere, de dues persones en Pinilla un drogoaddicte de classe humil, i de Luda Petrova, una noia amb un passat força fosc que durant un temps va treballar com operadora turística. Les dues morts estan relacionades per la relació sentimental que ambdós tenien amb els fills d'una de les famílies més influents de la població a qui el narrador anomena "Los Señoritos". Cap de les dues desaparicions va ser investigada i totes dues es van produir la mateixa nit i en estranyes circumstàncies.

Ledesma, tot i que recalca que el que ha escrit no és només que ficció, es basa en dues desaparicions que es van produir a Cambrils i de les que ja ningú se'n recorda. Per explicar-nos-la fa servir aquest narrador en primera persona, que a través del seu monòleg intern ens anirà desgranant la trama, a la vegada que ens mostrarà com n'està de desencantat amb la societat que li ha tocat viure i amb les injustícies que es produeixen i que passen desapercebudes, o almenys és el que sembla, pel comú dels mortals. Per poder escriure la seva història, el protagonista anirà parlant amb un seguit de personatges secundaris que el reafirmaran les seves creences sobre el que va succeir aquella fatídica nit. També veurem com parla amb els fantasmes dels desapareguts, que aconseguiran que s'impliqui emocionalment en la seva història.
La població pesquera, de la que en cap moment ens diu el nom, on es succeeixen els fets, serà un dels grans protagonistes de la trama. Trama en la qual no manca la seva part de denúncia social: drogues, sexe brut i sòrdid, enganys a les asseguradores, hipocresia social...

«La noche sin memòria» és un relat sobre les històries més sòrdides i fosques que parlen de la denigració total de l'esser humà, que enlluernat per un estil de vida que no gosa ni somniar és la pressa fàcil de qui tot ho té i que cobeja el que no posseeix fins a fer-ho seu al preu que sigui.

Escrit amb una delicada i suau prosa que ens delectarà al llarg de tota la lectura. Ledesma ens atraparà sense remei a les xarxes de la seva brillant narrativa, de la, què un cop haguem entrat, no en voldrem sortir.


1 comentari :

  1. Un dels que tinc també a la muntanya de pendents. La lectura de Ledesma sempre és recomanable.

    ResponElimina