“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimarts, 27 de desembre de 2016

ELLES TAMBÉ MATEN


«Les autores catalanes si cal matar, matem.»
Sóc d’aquest tipus de persona que és incapaç de fer les coses en l’ordre que pertoca, que normalment comencen la casa per la teulada. Fet que encara és més evident quan parlem de lectures: la majoria de vegades, començo a llegir pel final. I no, no parlo de començar els llibres per les últimes pàgines, sinó de llegir obres d’un mateix autor —autores en aquest cas— pel sentit invers a com han estat escrites i publicades.
Així vaig llegir primer el segon recull d’assassines que va publicar Llibres del Delicte o les dues novel·les de Margarida Aritzeta protagonitzades per la Mina Fuster; o el llibre de Núria Cadenes, molt abans d’haver llegit aquest recull que avui us comento.

divendres, 23 de desembre de 2016

BONES FESTES!



dijous, 22 de desembre de 2016

MEMÒRIA D’UN CRIM


«No els agradava parlar-ne gaire d’aquells dies, però sí que solien dir que va ser més dur resistir la dictadura que sobreviure a la guerra»

Vaig poder conèixer a l’autora durant el passat festival Vilassar de Noir.  Sentir parlar del seu llibre i tenir ganes de llegir-lo va ser tot una. Em deien que era una història plantejada a través del clàssic «Qui ho ha fet?» a dir «qui és l’assassí» fet que em va recordar als meus inicis com a lectora de novel·la negra de la mà de la Agatha Christie.

Servint-se d'aquesta premissa del whodubit (who has done it?) l'Alexandra Cuadrat ens presenta una novel·la policial ambientada a l'Escala i encara que ambientada en l'actualitat, amb un període tan fosc de la nostra història com és la Guerra Civil espanyola com a rere fons i una trama que gira sobre un tema que sempre genera controvèrsia: la memòria històrica.

dilluns, 19 de desembre de 2016

CONTES de HANS CHRISTIAN ANDERSEN


«Quan una estrella cau un ànima vola a Deu»
Quan l'Helena Cuesta de Seebook  em va oferir enviar-me un dels seus audiollibres, no m'ho vaig pensar dues vegades a acceptar la seva oferta. Vaig triar un recull de contes de Hans Christian Andersen, per dues raons: la primera que són els contes que sempre m'han agradat més, ja de ben petita; i l'altre és que tinc una neboda amb qui volia provar que tal podia funcionar un audiollibre durant un viatge en cotxe.

dijous, 15 de desembre de 2016

A LA COLÒNIA HIDRÀULICA I ALTRES CONTES


«Jugar a la guerra només comporta violència.»
Feia temps que tenia pendent llegir a la Sílvia Romero, per una cosa o per altra aquest moment no acabava d’arribar mai. Per això quan l’autora em va oferir de llegir el seu últim treball, vaig acceptar amb els ulls tancats. I ara tinc claríssim que no serà l'únic que llegeixi de l'autora.

«A la colònia hidràulica i altres contes», guanyadora del XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Atmella de Mar 2016, trobem un recull de tretze contes amb un mateix fil conductor: la mort.  Quan vaig llegir això, a la contraportada del llibre, vaig pensar que seria un llibre trist, que millor tenir la caixa de mocadors a mà, que em conec i sé com acabo... Res més lluny, qui esperi tribar tretze històries lacrimògenes, tristes, en vers la mort, s’equivoca de ple. Les temàtiques són del més variades... des d’apunts de ciència-ficció, a crítica social passant per l’humor negre (molt aconseguit, tot sigui dit) fins a la tortura hi trobem de tot.

dilluns, 12 de desembre de 2016

NO N'ESTIGUIS TAN SEGUR


«Com si fos un niu de serps agonitzant, o potser acabades de néixer, els budells s’escapaven del ventre del cadàver»

Vaig conèixer la prosa d'en Llort amb «Herències col·laterals», llibre que encara m'arrenca un somriure quan el recordo. Després en va fer mirar amb altres ulls el subsòl de Barcelona en llegir-li «Sota l'asfalt».
Vaig caure rendida a la prosa de l'autor amb la primera novel·la que vaig llegir, així quan des de l'editorial Alreves anuncien que el número 26 de la col·lecció crims.cat, era «No n'estiguis tan segur» d'en Llort, no em vaig preocupar gaire de la trama, tant era, només volia llegir-lo com més aviat millor.
Mentre esperava que el llibre arribés a casa, vaig anar per feina i vaig agenciar-me «Si quan et donen per mort un dia tornes» que encara és a la pila de les lectures pendents i que no tardarà a caure.

dimecres, 7 de desembre de 2016

EL BOSQUE DE LOS INOCENTES


« Al jefe le encantaria, aquel mocoso tenia la edad y el físico que le gustaban.»
«El bosque de los inocentes» és un thriller en el qual seguirem dues trames paral·leles: per un cantó coneixerem el dia a dia d'Iris, una jove advocada de Barcelona que acaba de separar-se i que té uns somnis més aviat estranys i molt inquietants; i per altra banda seguirem la investigació policial que es du a terme a Rocablanca (nom fictici), un poblet del Montseny, a causa de la desaparició d'un nen veí del poble. Veurem com aquesta petita vila perd la seva tranquil·litat quan un imitador de Gilles de Rais (un noble i assassí en sèrie francès del segle XV) i comença a actuar.

dilluns, 5 de desembre de 2016

LO QUE NOS QUEDA DE LA MUERTE


«Y más allá de la estación, en los depósitos, nosotros apedreábamos trenes, trenes que cargaban nuestro odio y desesperación para llevarsela lejos.»


Després de veure les expectatives que s'anaven creant amb aquesta última novel·la, anunciada fa ja temps, de la qual des de l'editorial ens deien que era el millor que havia escrit l'autor, les ganes de llegir-la eren moltes... Encara amb el bon gust de boca que m'havia deixat la seva anterior novel·la, «El diablo en cada esquina» que vaig llegir fa uns mesos em llanci a la seva lectura quan va arribar a casa

I arriba el dia en què la lectura s'acaba, arribes al punt final, i tanques el llibre amb un somriure de satisfacció a la cara, i no perquè tingui un final feliç, sinó perquè tens la certesa que els sentiments que t'ha despertat, difícilment t'abandonaran i si ho fan, serà més tard que d'hora, afortunadament; i que els fragments subratllats perviuran en la teva memòria durant dies i dies.

dijous, 1 de desembre de 2016

UN MONSTRUO VIENE A VERME

«Las historias eran criaturas salvajes, muy salvajes, y salían disparadas en la dirección que menos esperabas.»

Quan una pel·lícula, que em crida l’atenció, està basada en un llibre sempre procuro llegir-lo abans de veure el film. I això, entre altres coses, és el que m’ha portat a llegir «Un monstruo viene a verme».

És un llibre curt i de lectura fàcil, encara que toca un tema complex: el de la pèrdua d’un esser estimat, en aquest cas el protagonista, Connor, té a la seva mare greument malalta. Des del moment en què ho sap, Connor comença a tenir un malson (el malson) que se li va repetint, i on rep la visita d'un monstre.
També des de llavors, set minuts després de mitjanit, sol rebre la visita d'un altre monstre. Un monstre que pren l'aparença del gran teix que veu des de la finestra de la seva habitació.
 Si el primer l’atemoreix  de tal manera que no s'atreveix a parlar del que somia, amb absolutament ningú; el segon no li fa por. Parlen, discuteixen i el monstre li explica tres històries. Tres contes estranys i meravellosos que, d'alguna manera, dotaran Connor de noves esperances i del valor necessari per encarar la realitat del seu dia a dia.