“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 28 de març de 2016

QUADERNS

«Ha estat culpa nostre. Tot és per culpa dels quaderns!»
Ressenyar un llibre no és mai cosa fàcil, almenys per a mi, i si a sobre és el llibre d’una persona a qui coneixes fa temps i amb la que comparteixes l’amor per la lectura... encara és més difícil. O això pensava jo abans de llegir-me “Quaderns”, el primer llibre de la Ramona Solé més coneguda per tots nosaltres com a Jomateixa, mon amb el que signa en el seu bloc Tumateixllibres.

I dic que és senzill fer la ressenya perquè el llibre m’ha donat tot allò que busco en una lectura: m'ha fet somriure amb algunes frases; m'he sentit identificada amb situacions, poder perquè també visc a un poble petit; m'ha fet patir de valent, inclús emocionar-me. Que més es pot demanar? Res. Perquè a més a més està impecablement escrit.

dijous, 24 de març de 2016

MALDITA VERDAD

« Se preguntaba si sería capaz de seguir adelante y dudaba de su capacidad para afrontar riesgos, Tampoco tenía muy clara su idoneidad parta desempeñar un oficio cuyas exigencias se le antojaban cada vez mayores. No era un puto héroe. Carecía de superpoderes y no quería jugarse la vida ni encarar a un matón a cada paso.»
Devastador, colpidor, duríssim, serien els adjectius més adients per aquest llibre. Per què, que hi ha més angoixant que el dolor d’una mare per la mort del seu fill? Creieu-me que res.
Empar Fernández sap transmetre’ns el dolor de l’Olga, fa que el visquem en primera persona, que veiem aquesta mare enfonsada sense ganes de res, que l’únic que vol és saber que dimonis va portar al seu fill a prendre la decisió de traueres la vida. Vol respostes a les seves preguntes, vol una explicació allò que aparentment no en té.

“Maldita Verdad” ens parla de les relacions, personals i familiars; de sentiments tan absorbents com: amor, culpabilitat i dolor; del pes que les accions del passat tenen en el nostre present, un passat oblidat, amagat, que surt quant menys t’ho esperes per donar-te un cop de puny i fer-te caure en el més profund de l’abisme; de la relació sempre complicada entre pares i fills, sobre tot si aquests últims són adolescents que imposen un silenci i una barrera que els pares no saben com traspassar i del sentiment de culpa que això els genera.

dilluns, 21 de març de 2016

REZOS DE VERGÜENZA


 «Así como otros necesitan la familia, los amigos o el deporte para sentirse vivos, yo no podía pasar sin escuchar rock and roll. Era algo así como la gasolina que me mantenía vivo.»

Després de llegir “Melodía quebrada” deia que Eustaquio Mercado, Tiki pels amics, m’havia enganxat completament, que m’havia atrapat com si fos una tranyina embolcallant-me a cada pàgina una mica més; ara, després d’haver devorat “Rezos de vergüenza” en declaro completament enamorada d’en Tiki.

Ens trobem davant d’una novel·la estructura amb capítols curts, que donen agilitat a la lectura; escrita en primera persona des de la veu d’en Tiki Mercado. Amb la prosa àgil i la senzillesa narrativa d’en Josep Camps que torna ha crear una trama molt ben plantejada des de l’inici, amb una informació perfectament dosificada, que fa que t’enganxis a la lectura volen saber quin serà el desenllaç.

dijous, 17 de març de 2016

DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET



La meva aportació al Dia de la poesia catalana a Internet ‪#‎jollegeixo‬ , amb un poema del gran Salvador Espriu.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

dilluns, 14 de març de 2016

AMB DITS DE MOLSA

«Van ser dues abraçades en una. Intensa, indeslligable. Petons i més petons. Plor i silenci es barrejaven en un acte d’amor indescriptible. Tres dones foses en una sola. Per uns instants el temps s’havia aturat .»
“Amb dits de molsa” és una novel·la que ens parla de persones i de sentiments. També de llocs, d’aquells llocs que portem al cort i que queden gravats a la nostra memòria i a la nostra retina; llocs dels quals volem fugir, als que volem tornar, que són part de la nostra identitat. 

Tres personatges molt diferents entre si,
de llocs i situacions personals completament dispars, amb un nivell socioeconòmic que res té a veure, però que es creuaran gràcies a la ploma de l’autor

Si bé el principi de la novel·la ens pot dur a l’engany de pesar que es tracta d’una trama negra, res més lluny de la realitat, és cert que hi ha un mort que apareix flotant al port de Tarragona —més endavant, quasi al final sabrem de qui es tracta i perquè és mort—, però no seràs pas aquest el fil conductor de l’obra, ben al contrari.

dilluns, 7 de març de 2016

ON MAI NO CREIX L'HERBA

Autor: Sebastià Bennasar
Editorial: Alrevés/Crim.cat (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 178
Sinopsi: Quantes vegades s’ha sentit a dir que els homes del temps no n’encerten ni una?
Doncs això devia pensar en Marc Farré, l’expropietari d’una pista d’esquí del Pirineu, quan durant la Diada de l’11 de setembre decideix acabar amb la vida del meteoròleg més famós del país. Però no serà l’únic... En pocs dies, el veterà comissari Jaume Fuster haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3.
Al mateix temps, al barri barceloní de la Verneda, on res no es mou sense que ho sàpiga l’Ariadna i la seva quadrilla, imposant la seva pròpia llei i ordre, aquests reben un encàrrec molt especial: robar una casa a la Vila Olímpica. Molts diners en joc i la promesa d’una venjança poden fer inclinar la balança.
 I simultàniament, un grup de neonazis apareix per robar la Moreneta amb unes pretensions ben maquiavèl·liques.
<<<>>> 

dijous, 3 de març de 2016

CONCURS DE RELATS TUITAIRES.


Ara que hem passat els Oscars L'Escriba us proposa un concurs de relats tuitaires. Us animeu a participar-hi?
Posted by L'Escriba on dilluns, 29 / febrer / 2016